Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen
L’alvocat, originari de l’Amèrica Central, pren el seu nom d'”ahuacatl”, que en l’idioma dels asteques significava ‘testicle’, possiblement per un suposat poder afrodisíac. No s’ha demostrat la seva capacitat de millorar la libido, però el seu èxit en el nostre cistell del mercat és indiscutible. Des d’un punt de vista nutricional en destaca l’elevat contingut en fibra dietètica, a més de la seva concentració notable en àcid fòlic, vitamines B6 i C i potassi. Es diferencia d’altres fruites, sobretot, per l’elevada quantitat de greix que té: en presenta un 14% (la resta de fruites no solen superar l’1%). Aquesta característica ha fet que moltes persones sospitin que aquesta fruita genera un guany de pes o eleva el risc cardiovascular. Tanmateix, les dades disponibles no només no confirmen que l’alvocat promogui l’obesitat, sinó que és possible que disminueixi el risc de patir aquesta malaltia a llarg termini. Quant al risc cardiovascular, un estudi, recollit al gener de 2015 en la revista Journal of the American Heart Association, va observar que el consum diari d’alvocat podria disminuir xifres de colesterol sanguini. El motiu es troba en els efectes combinats dels seus components: greixos monoinsaturats (com els de l’oli d’oliva), fibra dietètica i esterols vegetals (els quals s’afegeixen a determinats iogurts que es venen per a disminuir el colesterol). En l’alvocat, també es pot trobar una llarga llista de substàncies bioactives, els efectes de les quals sobre la salut encara es desconeixen.
L’Assemblea General de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) va aprovar el mes passat una declaració, elaborada per la seva Comissió Central de Deontologia, que se centra en els conflictes ètics i deontològics generats per la publicitat indirecta d’aliments insans mitjançant l’aval d’entitats sanitàries. Es va concloure que “és contrari a l’ètica avalar productes alimentaris de benefici dubtós per a la salut”.
Diverses societats científiques acompanyen amb el seu segell aliments amb un perfil nutricional que no és el més adequat, com ara cereals de l’esmorzar amb una proporció alta de sucres, galetes, begudes ensucrades esportives o fins i tot salsitxes. Aquesta pràctica, en opinió de l’OMC, vulnera el Codi de Deontologia de la professió mèdica i es tracta “d’una forma de publicitat subliminal”.
Per tant, institucions, organitzacions i societats cientificomèdiques no podran acompanyar amb el seu nom o segell articles que no comptin amb evidències científiques clares de benefici per a la salut. El Codi Deontològic és de compliment obligat, regeix les conductes individuals dels metges i obliga al comportament ètic les societats professionals inscrites en els col·legis de metges.
Ni les plantes medicinals ni els complements alimentaris passen les dures exigències a què són sotmesos els fàrmacs abans de la seva comercialització. De fet, quan una planta medicinal supera un estudi rigorós i demostra la seva efectivitat i la seva absència de riscos per a la salut, la preocupació principal dels professionals sanitaris és que passi a formar part dels fàrmacs, entre altres motius, perquè això en permet controlar la dosi eficaç i segura.
A dia d’avui, el consum de plantes medicinals suposa córrer diversos riscos: inefectivitat per a tractar la malaltia, interacció amb medicaments, amb altres plantes medicinals o amb complements alimentaris; contaminació amb altres substàncies (per exemple, els metalls pesants), adulteració amb fàrmacs o toxicitat d’un o diversos dels components de la planta.
En aquest sentit, una recerca acaba de treure a la llum un nou risc: els pacients redueixen la seva adherència (compliment constant) a la pauta d’un fàrmac. 240 persones grans van participar en aquest estudi, que va comprovar que com més es fan servir les plantes medicinals, menys adherència hi ha als fàrmacs prescrits pel metge. Una observació preocupant, atesa la gran quantitat de persones que utilitzen aquesta mena de teràpies alternatives.
En opinió del professor Edzard Ernst, expert en medicina alternativa i complementària, es poden produir dues situacions paradoxals: si les plantes medicinals no afecten l’adherència a les pautes mèdiques, augmenta el risc que interaccioni amb els fàrmacs prescrits pel metge. En cas contrari, si afecta l’adherència a les pautes mèdiques, hi ha més possibilitats de patir malalties causades per la falta d’un fàrmac.
Una de les estratègies més utilitzades pels pares per intentar que els seus petits dormin “d’una tirada” és fer modificacions dietètiques. Consideren que un estómac ple genera més somnolència i, per tant, promou més hores de son seguides. És per això que molt sovint s’utilitza, en nadons més grans (que ja prenen aliments complementaris), llet de fórmula en comptes de llet materna (perquè el nen mengi més) o una quantitat més gran d’aliments sòlids.
Malgrat que aquestes pràctiques són molt comunes, cap recerca rigorosa sustenta la seva validesa. De fet, un estudi publicat al juny de 2015 en la revista científica Breastfeeding Medicine no va observar cap relació entre la quantitat o el tipus de menjar i el patró de son dels nens. La recerca es va dur a terme amb 715 famílies amb fills d’entre sis i dotze mesos d’edat. Es va comprovar que el 79% dels nens es despertaven de forma regular com a mínim una vegada cada nit, sense influir si el petit prenia una fórmula infantil o llet materna o si consumia més o menys aliments sòlids.
La implicació d’aquest estudi és notable, atès que moltes mares deixen d’alletar els seus fills (una pràctica que protegeix mares i fills de nombroses malalties) per la falsa creença que el biberó o les farinetes faran que dormin més.
Aquest tipus de iogurts es promocionen molt per la seva suposada capacitat de millorar el sistema immunitari. Alguns estudis preliminars publicats entre el final de 1999 i el començament de l’any 2000 van observar que un tipus de bacteri denominat Lactobacillus casei DN-114.001, desenvolupat per l’empresa Danone, podria modular la resposta immunitària.
El 2006, la màxima agència europea en matèria de legislació alimentària, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les sigles en anglès), va publicar un reglament de compliment obligat, segons el qual les proves per a acompanyar un aliment o una substància d’una declaració de salut havien de ser fidedignes. Ni aquest bacteri ni cap altre van passar per l’estricte filtre de l’EFSA.
Tot i això, les empreses han afegit als seus iogurts vitamines implicades en el funcionament del sistema immunitari, com la vitamina B6 o la vitamina E, la manca de la qual no és habitual en la població espanyola (cosa que es pot comprovar en l’enquesta Enquesta Nutricional d’Ingesta Dietètica a Espanya, ENIDE, duta a terme pel Ministeri de Sanitat).
Així, excepte si vostè presenta una deficiència ben diagnosticada d’aquestes vitamines, aquest tipus de iogurts no seran més beneficiosos per a vostè que un iogurt tradicional. Aquestes vitamines també pot trobar-les en aliments molt saludables, com les fruites seques (ametlles, avellanes, nous, etc.).
La informació més fiable sobre la presència de mercuri en el peix la va proporcionar al febrer de 2015 l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN). Ho pot comprovar en aquest enllaç: www.goo.gl/rwv7bw.
Segons l’AECOSAN, els possibles efectes negatius del mercuri en la salut només són preocupants en nens o en dones embarassades o lactants. En el cas de les dones embarassades, o que puguin arribar a estar-ho, s’ha de protegir el fetus contra els efectes adversos en el neurodesenvolupament del metilmercuri. En el cas de les dones que alleten, també és convenient emetre recomanacions perquè el mercuri pot aparèixer en la llet materna i el cervell del nadó es desenvolupa també després del naixement.
L’AECOSAN manté una sèrie de recomanacions dirigides a aquests grups de població, que ja va emetre el 2011. Són les següents: les dones embarassades (o que puguin arribar a estar-ho), les dones en fase de lactància i els nens de poca edat (menors de tres anys) han d’evitar el consum d’espècies de peix amb continguts de mercuri més alts. Aquestes espècies són: peix espasa, tauró, tonyina vermella i lluç de riu. La recomanació és diferent en el cas de nens d’edats compreses entre els 3 i 12 anys: limitar el consum de les espècies esmentades a no més de 50 grams a la setmana o 100 grams cada dues setmanes.