Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: T’ajudem a estalviar en la factura de la llum

Gastar més o menys en electricitat està en les nostres mans. Pertànyer al mercat regulat o al lliure, tenir una tarifa de discriminació horària o no contractar la potència adequada a les nostres necessitats són claus per a reduir la factura. T’ajudem a interpretar el rebut de la llum i t’expliquem quines són les millors alternatives del mercat

Vam canviar per sempre el dia en què les nostres cases es van convertir en oficines, escoles i llocs d’entreteniment. Llevar-se més tard, dinar i sopar a casa, fer videotrucades a les persones estimades, comprar en línia o treballar sense trepitjar l’oficina… Fer la vida a casa va disparar el consum de llum durant els 50 dies de tancament. Segons un estudi elaborat per la companyia energètica Lucera sobre la facturació dels seus clients, l’estat d’alarma de la primavera va incrementar en un 20,3% el consum entre setmana i un 13,1% el cap de setmana, especialment en electrodomèstics (40%), climatització (35%) i il·luminació (15%).

Encara que aquest canvi de rutines va suposar un perjudici important per a les carteres dels espanyols, també és cert que els va fer replantejar-se si estaven pagant la tarifa que necessitaven o si, en realitat, perdien diners sense adonar-se’n. Ara que ens estem adaptant a aquesta nova normalitat, que probablement ens farà passar més temps a casa, convé que dediquem un temps a interpretar les factures i a buscar què hi ha més enllà de la nostra companyia. No és tan complex com sembla i des d’aquí t’ajudarem.

Com és el negoci de la llum a Espanya?

Al mercat elèctric espanyol hi ha més de 300 comercialitzadores en l’àmbit domèstic, per bé que cinc grans companyies de llum acaparen més del 85% de la quota de mercat: Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Repsol. Els últims quatre anys, les companyies independents, més petites, han guanyat part del pastís que es repartien les tradicionals. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), entre el 2015 i eñ 2019 les comercialitzadores independents van passar de tenir una quota de mercat del 9,4% al 15,7%, mentre que Iberdrola, per exemple, va caure del 39,4% al 35,6%.

Aquestes xifres demostren que cada cop som més conscients que hi ha altres opcions més enllà de les elèctriques “de sempre”. Hi ha desenes de companyies que, encara que tenen una quota de mercat molt més petita, són capaces d’oferir tarifes atractives, per això convé fer una ullada a totes. Moltes d’aquestes entitats independents –com Bulb, Holaluz, Lucera o Gana Energia– van néixer oferint ja electricitat verda, que es genera a partir de fonts netes, com l’eòlica, la solar o la mareomotriu, i sense emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Avui dia, la veritat és que gairebé totes les companyies ofereixen electricitat verda en les seves tarifes i el preu és el mateix que el de l’electricitat no neta, ja que no depèn de la manera d’obtenir l’energia.

Fa més d’una dècada, a més, van aparèixer una sèrie de cooperatives elèctriques –Goiener, Som Energia, Nosa Enerxía o Zeiner– d’àmbit regional que, en l’actualitat, aglutinen més de 85.000 socis i permeten al consumidor participar més activament envers la companyia. Els beneficis s’inverteixen directament en la cooperativa i en els seus acords de col·laboració amb institucions treballen per un model energètic més net, apunten des de l’Observatori Crític de l’Energia.

Les cooperatives solen reduir el preu de la potència a canvi d’apujar el de l’energia consumida per fomentar l’estalvi energètic i que el consumidor tendeixi a gastar menys llum o a incorporar instal·lacions d’autoconsum. Això últim és particularment interessant ja que, si tens panells solars instal·lats a la xarxa elèctrica, des d’aquest any i per reial decret l’entitat contractada et descomptarà de la factura 5 cèntims per cada kWh que consumeixis de la teva producció.

Tot aquest mapa de companyies i entitats forma part del que es coneix com el mercat lliure, en el qual aquestes empreses són les que decideixen els preus que cobren als clients per la llum. Segons l’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), sis de cada deu subministraments elèctrics estan en aquest mercat. La resta consumeixen la llum del mercat regulat, on és el Govern el que marca els límits als preus.

Diferències entre mercat lliure i regulat

Lliure

  • El preu al qual es paga l’electricitat és el que fixa la companyia contractada.
  • Preu fix.
  • Les comercialitzadores poden oferir serveis extra.
  • Disponible per a tot tipus de potència.
  • Totes les comercialitzadores poden oferir tarifes.
  • No poden oferir el Bo Social. (1)

Regulat

  • El preu de la llum és el PVPC (2) i el fixa el Govern en funció del mercat.
  • Preu variable: es fixa a cada hora.
  • Les comercialitzadores no poden oferir serveis extra.
  • Disponible per a potències inferiors a 10 kW.
  • Les comercialitzadores han de complir certes condicions per a poder accedir a aquest mercat.
  • Poden oferir el Bo Social.

1. Ajuda del Govern a les persones amb menys recursos perquè puguin pagar els rebuts de llum.
2. Preu voluntari al petit consumidor.

Font: Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i elaboració pròpia

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions