El llevat vermell d’arròs baixa el colesterol?
A la UE es pot indicar que un aliment o complement alimentari contribueix al manteniment dels valors normals de colesterol, sempre que aporti 10 mg diaris de monacolina. No obstant això, la Societat Europea de Cardiologia adverteix en contra del seu ús perquè cada suplement té diverses concentracions d’aquest principi actiu, es desconeix la seguretat a llarg termini i pot tenir efectes secundaris. D’altra banda, el Ministeri de Sanitat desaconsella l’ús de plantes medicinals (inclòs l’arròs vermell) per a reduir el risc coronari en el tractament de les dislipèmies (concentració elevada de colesterol i/o triglicèrids) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) té dubtes sobre la seva seguretat. En conclusió, sí que pot baixar el colesterol, però, tot i que és un producte natural, no s’ha d’autoprescriure i, si en prenem, hem d’informar el metge.
Menjar fruita dessecada és igual que menjar-la fresca?
La fruita dessecada o deshidratada s’elabora eliminant-ne l’aigua. Per això, sempre que no tingui altres ingredients com els sucres afegits, tindrem els mateixos nutrients que en la fruita fresca, però més concentrats. Aquests aliments són font de fibra, vitamines (E, colina i àcid fòlic), minerals (calci, fòsfor, magnesi i potassi), carotenoides i compostos bioactius com ara esterols vegetals, els mateixos que contenen els productes per a reduir els nivells de colesterol sanguini. Tanmateix, es perceben com a productes menys saludables que les fruites fresques. Durant un temps fins i tot se’n va desaconsellar el consum per l’alt contingut en sucre. L’evidència més recent desmenteix aquesta creença i relaciona el consum de fruita deshidratada amb un risc més baix de desenvolupar malalties no transmissibles o millor control de glucèmia, i el seu efecte es compara amb el de la fruita seca perquè ens atipa més i desplaça la ingesta d’aliments malsans. Aquests efectes de la fruita deshidratada no són extensibles a la gebrada o confitada, ja que aquestes dues opcions tenen una gran quantitat de sucre afegit i no són aconsellables.
Quant duren les sobres a la nevera
El temps depèn dels ingredients que continguin: guisats, sopes i brous, peix i carn cuits (3-4 dies), plats amb ou cuit (3 dies) i plats farcits o amb salses, pasta i arròs bullits (1 dia). Les preparacions amb ou cru (com la maionesa) s’han de consumir immediatament i no s’han de guardar. La temperatura de la nevera ha de ser, com a màxim, de 4 °C. Encara que l’aliment no doni mostres d’estar dolent (sense olor ni color estranys), pot estar desenvolupant algun microorganisme o toxina potencialment perillosos.
Hem d’eliminar l’escuma de la cocció o no
Aquesta escuma no és perjudicial i està formada per bombolles de gas atrapades en el líquid i que s’acumulen a la superfície. Apareix quan cuinem aliments que contenen proteïnes –com ara llegums, carn o peix–, perquè aquests compostos actuen estabilitzant la paret de la bombolla i impedeixen que es trenqui. En l’escuma no hi ha brutícia ni tòxics. Sí que es recomana eliminar-la per dos motius: per veure com va la cocció (si està fet o no) i, si hi ha ossos, per si es desprenen trossos petits que poden surar.
L’alcohol “per a entrar en calor”
Una llegenda falsa. L’alcohol produeix una vasodilatació que porta la sang als capil·lars cutanis i ens pot donar una sensació de calor, però aquest increment del flux sanguini precisament fa que es perdi calor a través de la pell. A més, si ingerim begudes alcohòliques es produeixen alteracions en els sistemes de control de temperatura que contribueixen al risc d’hipotèrmia.
La regla dels 5 segons: quan hem de recollir un aliment de terra
Hi ha factors que fan que sigui més fàcil que els microorganismes que hi ha al terra (i que poden ser patògens) s’adhereixin a l’aliment, com la humitat del producte o la seva textura), però no hi ha un marge de temps segur. Per això, si l’aliment que ha caigut no es pot rentar ni pot rebre un tractament tèrmic, l’hem de llençar. Sense dubtar.