“Podem ajudar sense moure’ns de casa”

El coronavirus ha canviat molt les xifres. No perquè hi hagi menys voluntaris, sinó perquè moltes persones que habitualment feien aquest tipus de feina no les han pogut fer per l’edat, perquè eren de risc o perquè les activitats que feien es van paralitzar. Per tant, hi ha hagut un reajustament i la xifra de persones en actiu s’ha situat en un milió i mig. Majoritàriament, les accions han estat d’àmbit social, com ara ajudar al Banc d’Aliments, acompanyar telefònicament les persones grans o portar-los la compra a casa. A més, l’epidèmia ha deixat molta gent al carrer i va haver-hi persones voluntàries que van ajudar a trobar allotjament i espais per a poder estar en aquells moments.

Sí, i aquesta situació ho ha demostrat. Una persona voluntària pot ajudar tant de manera presencial com en línia, amb l’acompanyament telefònic a persones grans, l’ajuda a persones amb addicció al joc, el suport escolar o fent activitats de lleure per internet.

La solidaritat ha crescut. Molta gent s’ha sumat a fer voluntariat, sobretot a nivell comunitari i de barris. Gràcies a internet, es poden desenvolupar voluntariats deslocalitzats on es mobilitzen les organitzacions i les persones. El gran repte que tenim ara és mantenir aquesta onada de solidaritat.

Les prioritats d’atenció són aclaparadores. Però hi ha moltes activitats típiques de Nadal que seran difícils de fer. Se solen fer sopars grupals, accions destinades a persones en risc de pobresa o acompanyament a persones soles que enguany no seran possibles per les mesures establertes per la COVID-19. D’altra banda, la crisi alimentària està unida a l’econòmica i a la social: hi ha persones que, o bé es troben en un ERTO o bé han perdut la feina i estan tenint problemes seriosos amb les necessitats bàsiques. El repartiment d’aliments o de sopars a les cases més necessitades potser sí que es podrà fer.

Com a persona que forma part d’aquesta societat, tinc els meus drets i les meves obligacions, però com a ésser humà tinc un compromís amb els altres. Quan t’acostes a les persones per mitjà del voluntariat, t’adones que hi ha moltes necessitats difícils de pal·liar i d’eliminar només amb diners. Amb els impostos es pot construir un centre de dia per a la gent gran, però potser n’hi ha que no se’n surten si no hi ha una persona voluntària que els truca i es preocupa per elles. Passa d’una manera semblant amb la violència masclista o amb l’atenció als joves per a evitar el fracàs escolar. Sense aquesta ajuda desinteressada, els recursos disponibles no arribaran mai on es necessiten.

El sentiment de solidaritat i de protegir l’altre és innat en l’ésser humà, segons la ciència. Però també hi ha un component d’aprenentatge. En el cas dels infants, es pot obtenir de la família o aprendre a l’escola. Tant la formació a classe com la que prové del lleure i el temps lliure són essencials per a assumir aquests valors.

Les persones voluntàries asseguren que reben més del que donen, perquè el voluntariat et permet conèixer una persona més enllà de les seves circumstàncies, la diversitat de la societat i dels qui la formen, el respecte o la igualtat.

En contra del que es pensa sovint, els joves són bastant solidaris i estan molt implicats. Hi ha moltes persones que a partir dels 14 anys, d’una manera o d’una altra, ja participen en aquestes feines. A més, cada cop més, escoles i universitats faciliten l’accés de la gent jove a aquest tipus de programes. Així i tot, fora bo que aquesta implicació augmentés, perquè amb això disminueix el risc que els joves puguin caure en problemes.

Amb els valors del voluntariat també s’adquireix una altre tipus d’actituds: el treball en equip, la capacitat de lideratge, la resolució de problemes o la millora de la comunicació. Cada cop hi ha més empreses que volen tenir als seus equips persones dinàmiques, involucrades en la cura del món i en el respecte per les persones perquè han descobert el valor que això aporta a la seva feina.

Tenim dues demandes principals. La primera és augmentar el caràcter d’interlocució per a debatre quins són els problemes, quines són les causes i on hem d’intervenir. I la segona té a veure amb el finançament i la sostenibilitat econòmica. La pandèmia ha demostrat que el tercer sector [organitzacions sense ànim de lucre] és essencial, però encara ha d’anar a la caça i captura de subvencions quan, en realitat, el que fa és tapar els forats del sistema i fer de xarxa de protecció per a evitar que moltes persones vagin al clot.

En aquella època el voluntariat era molt més social. Ara ha evolucionat a un estil més madur, participatiu i modern, on la gent vol col·laborar tant des d’una perspectiva social com cultural, mediambiental o esportiva. Ara ens centrem a fer un voluntariat més transformador de cara a la societat i on hi hagi més gent que hi pugui participar. I, d’altra banda, volem millorar el nostre treball intern i la manera d’organitzar-nos per donar cada vegada un servei més bo a les persones amb qui treballem, alhora que augmentem la capacitat d’interlocució amb el Govern.

Amb la crisi econòmica, les necessitats es duplicaran (o fins i tot, es triplicaran) i els recursos minvaran considerablement. El voluntariat no és només caritat o assistència, és una qüestió de transformació social. Malauradament, les crisis no deixen temps per a fer-ho i hem d’optar per solucionar els problemes més urgents. També enfrontarem el repte de mantenir totes les persones que s’hi han sumat recentment, perquè seran molt necessàries.

La nostra pàgina web conté molta documentació i petites guies per a conèixer quins perfils de persones voluntàries són els que més necessitem. També oferim tallers de formació. Quan estiguin preparats per a passar a l’acció, disposem d’una eina digital per a ajudar-los a trobar l’oferta disponible que encaixa més bé amb ells.