Tardor d'infeccions
Els virus provoquen entre el 80% i el 90% de les infeccions més habituals de la tardor: el refredat comú, la grip o les diarrees víriques, entre d’altres. Aquests tipus de malalties sorgeixen com a conseqüència de la multiplicació de gèrmens a l’interior de l’organisme i són les persones les principals fonts d’infecció, ja estiguin malaltes o no hagin manifestat encara cap símptoma.
Els nens petits comencen a sofrir infeccions de repetició quan comencen la guarderia o l’escola. És en aquest context on es donen les condicions òptimes perquè es propaguin els microorganismes patògens, bé per contagi directe -a través del contacte físic, mans brutes o per objectes i joguines contaminades- o bé indirecte, per l’aire, a partir de les petites gotetes (gotes de Flügge) que s’expulsen a través de la tos o els esternuts.
També els animals i el terra poden ser fonts d’infecció. Els primers són els responsables d’infeccions com la triquinosi (per menjar la seva carn contaminada) o la ràbia. Per la seva banda, al terra es poden trobar espores de microorganismes com el tètanus o, en zones humides com les piscines, diverses espècies de fongs que poden provocar micosi.
El motiu més habitual de consulta en pediatria entre els mesos de setembre i octubre són les infeccions lleus de les vies respiratòries altes i les seves complicacions, com les otitis i les bronquitis. Segons la pediatra de la Societat Catalana de Pediatria, Ana Soriano, també es donen processos al.lèrgics estacionals provocats per la floració d’algunes plantes a l’octubre.
Aquestes malalties infeccioses es poden evitar mitjançant unes mesures higienicodietètiques. I una de les més importants és la higiene de les mans. Per a Soriano, no només evitarà el contagi d’infeccions lleus com el refredat, sinó també d’altres que poden ser més greus, com la bronquiolitis, la grip o la majoria de diarrees infeccioses.
Altres mesures eficaces per a mantenir a ratlla el contagi de gèrmens són ensenyar als nens a tapar-se el nas i la boca en esternudar i tossir amb mocadors d’un sol ús o en la cara interna del colze, ventilar bé la casa i seguir una alimentació equilibrada i rica en fruita i verdures.
Encara que hi ha qui creu que fer servir complements i suplements de vitamines coincidint amb l’inici escolar reforça la salut dels més petits i ajuda a evitar les malalties típiques dels mesos de tardor, Soriano no ho troba necessari i assegura que no es recomanen com a mesura de prevenció. A més, alguns estudis alerten que la suplementació vitamínica, fora dels casos de desnutrició crònica, pot ser perillosa per a la salut.
Els símptomes dels refredats són la congestió nasal, la rinorrea (augment de la secreció nasal), la tos i la febrícula (quan la temperatura axil.lar es troba entre els 37ºC i els 38ºC).
Gairebé sempre, la febre indica que hi ha una infecció; amb tot, no deixa de ser una manifestació dels mecanismes de l’organisme per a fer-hi front. Per tant, no s’ha de sobrevalorar com un senyal de gravetat. La seva presència tampoc indica que el nen hagi de quedar-se al llit. El que és fonamental és que estigui tranquil i descansi quan vulgui.
Per a alleujar aquests símptomes, Soriano aconsella rentats nasals amb solució salina, humidificació si l’ambient és molt sec i mantenir el nen ben hidratat (amb aigua, brous o sucs naturals). És important respectar la inapetència del nen, si es dóna el cas. La manca de gana és una reacció de l’organisme i no se l’ha d’obligar encara que s’allargui uns dies.
En cas de malestar general o febre, també són útils els antitèrmics. Els experts asseguren que no està recomanat fer servir tractaments simptomàtics, com ara anticongestius o antitussígens, en nens menors de dos anys.
Un refredat o catarro dura fins a una setmana, però si el quadre no millora i s’hi afegeix febre alta (per sobre dels 38º C) o dificultat respiratòria (augment de la freqüència respiratòria, presència d’aleteig nasal, tiratge intercostal, dificultat de treure l’aire o sibilàncies o xiulets respiratoris), otàlgia (mal d’orelles) o odinofàgia (mal de coll en empassar), cal visitar el pediatre.
Tot i que els antibiòtics són medicaments molt eficaços, no són útils en les infeccions víriques com els refredats, la grip o la gastroenteritis vírica. El seu ús indiscriminat ha provocat que hi hagi bacteris resistents a aquests fàrmacs. Això significa que un bacteri continua creixent i multiplicant-se fins i tot en presència d’un antibiòtic que abans la destruïa o n’impedia la multiplicació.
Això suposa un gran problema de salut pública, ja que, per a fer front a una malaltia, cal utilitzar antibiòtics més cars, i possiblement amb més efectes secundaris, o durant un període més llarg de temps. L’eficàcia d’aquests medicaments està descendint de forma notòria i això podria ocasionar que, en un futur, no hi hagués un tractament efectiu per a algunes infeccions lleus que avui no suposen un perill per a la salut.