La despesa familiar creix tímidament per primera vegada en sis anys
Després d’una crisi econòmica complexa i molt llarga, les famílies semblen respirar de nou amb una mica més de llibertat i han activat el consum. Així i tot, és una millora lleu. I és que els ingressos de les llars continuen caient, de manera que, mes a mes, continua sent extremadament difícil mantenir en positiu el balanç dels pressupostos familiars.
Una vegada més, EROSKI CONSUMER ha volgut comprovar com són els comptes de les famílies espanyoles i de quina manera han evolucionat des de 2006 (any en el qual l’economia espanyola encara no es trobava en crisi). Per dur a terme aquesta anàlisi, s’han utilitzat les dades actualitzades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) i també els de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), totes dues elaborades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La primera (l’EPF) subministra informació anual sobre la naturalesa i la destinació de les despeses de consum, així com sobre diverses característiques relatives a les condicions de vida de les llars. La mida de la mostra és, aproximadament, de 24.000 llars a l’any.
Per la seva banda, l’ECV també té una freqüència anual i proporciona informació sobre la distribució d’ingressos i l’exclusió social. En aquest cas, la mida mostral és de l’entorn de 13.000 llars i 35.000 persones.
Cada llar va gastar el 2014 una mitjana de 27.038 euros. Entre els diversos tipus de famílies que els componen, les parelles amb un fill o més van fer l’esforç econòmic més important (van desemborsar més de 31.000 euros), a diferència de les persones soles (van gastar menys de 20.000 euros).
Per comunitats autònomes, la despesa mitjana de les llars basques, madrilenyes i navarreses va ser aproximadament un 17% més alta que la mitjana (més de 31.300 euros), mentre que les llars extremenyes i canàries es van situar a la cua i van invertir un 15% menys que la mitjana general (poc més de 23.000 euros).
Des de 2006, la despesa mitjana de les famílies va anar creixent ininterrompudament fins al 2009. Un any abans havien assolit el zenit, un desemborsament mitjà de 31.700 euros, i, des de llavors, aquesta xifra no s’ha tornat a recuperar. A partir d’aquell any, les famílies van començar a revisar més els comptes i a retenir més el consum. Fins que, el 2013, es va tocar fons i la despesa va caure als seus valors més baixos, 27.098 euros.
Tanmateix, després de cinc anys de caiguda, el 2014 es va produir una lleugera recuperació, això sí, amb matisos. Si es té en compte la variació dels preus, aquell any la despesa mitjana de les llars va caure un 0,2% en relació amb el 2013. Però si es deixen d’una banda aquestes fluctuacions, cada llar va augmentar el seu pressupost un 0,5%. Així i tot, des de 2006 la caiguda de la inversió familiar ha estat important: un 10,5% prenent en consideració la variació dels preus i un 22%, sense tenir-la en compte.
En general, aquests vuit últims anys la inversió dels diferents tipus de llars han mantingut una tendència similar a la de la mitjana: una baixada generalitzada, especialment, des de 2008. Des d’aquest any i fins al 2014, la caiguda de la despesa es va situar entre el 5% de les parelles sense fills i el 23% de les parelles amb tres o més fills. Només les persones soles de 65 anys o més van augmentar el seu pressupost i, en sis anys, van gastar un 10% més.
Així mateix, en totes les comunitats autònomes ha descendit la despesa mitjana de les llars en relació amb el 2006 entre un 1% (a La Rioja) i un 17% (a Canàries). No obstant això, en un any (entre el 2013 i el 2014), ha augmentat gairebé en una de cada dues: Canàries, Balears, Navarra, Extremadura, Astúries, Castella i Lleó, Catalunya i Andalusia. Encara que no va ocórrer el mateix a les llars aragoneses i madrilenyes, on aquesta despesa mitjana ha disminuït entorn del 3%, la caiguda més gran.
En què inverteixen les llars?
I en què gasten les famílies? Els poc més de 27.000 euros es destinen principalment a habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles. Aquesta partida suposa el 32% de la despesa mitjana total (més de 8.700 euros a l’any). En segon lloc, les llars inverteixen en alimentació i begudes no alcohòliques un 15% del seu pressupost (una mica més de 4.000 euros). I el tercer tipus de despesa més important són els transports, que suposen un 12% (més de 3.200 euros).
A partir d’aquí, la resta de partides constitueixen entre un 1% i un 9%: hotels, restaurants i cafès; lleure, espectacles i cultura; articles de vestir i calçat; mobiliari, equipament de la llar i despeses corrents de conservació de l’habitatge; salut, comunicacions, begudes alcohòliques i tabac; ensenyament i altres béns i serveis.
En línies generals, en vuit anys també ha disminuït la inversió per a cadascuna de les partides, encara que en ritmes diferents. Per exemple, mentre que la despesa en mobiliari i equipament de la llar ha caigut un 38% i la d’articles de vestir i calçat, un 33%; l’alimentació a penes ha disminuït un 6%. En canvi, hi ha tres tipus de despeses que sí que han augmentat des del 2006 fins al 2014: l’ensenyament (un 33%), l’habitatge i els seus diferents subministraments (un 16%) i la salut (un 9%).
Per regla general, les parelles amb dos fills o més són el tipus de família que més inverteix en cadascuna de les partides que componen el pressupost global. A diferència de les persones soles, que són les que menys.
En habitatge i els seus subministraments, tan sols hi ha una diferència del 37% entre un tipus de llar i un altre. En canvi, en la resta de conceptes, les despeses es poden multiplicar per dos (en salut), per vuit (transports) o, fins i tot, per cent (en ensenyament).
Per exemple, en salut, les persones soles amb menys de 65 anys van gastar 526 euros de mitjana el 2014, mentre que les parelles amb tres fills o més van invertir-hi 1.168 euros. En transports, les famílies integrades per una sola persona amb 65 anys o més van desemborsar 587 euros, a diferència de les parelles amb dos fills, que s’hi van deixar 4.823 euros. Per la seva banda, les persones soles amb més de 65 anys van gastar tan sols 10 euros en ensenyament, una xifra molt allunyada dels 1.235 euros que van gastar les parelles amb tres fills o més.
Per comunitats autònomes, si es tenen en compte les tres principals partides amb més pes en el pressupost general, són les llars basques les que més van invertir en habitatge i en els seus subministraments, a diferència de les llars canàries, les que menys gasten en aquest sentit en la llista de les 17 comunitats que s’han tingut en compte. La diferència de despesa entre les dues és del 64%: al País Basc hi inverteixen més d’11.100 euros i a Canàries, 6.800 euros.
En alimentació, les llars gallegues i també les basques destinen un 27% més que les extremenyes, les que menys (més de 4.400 euros les primeres i 3.500 euros les segones). Finalment, en matèria de transport, són les famílies madrilenyes les que gasten més, un 41% per sobre de les aragoneses (més de 3.700 euros les primeres i 2.680 euros les segones).
Per a aconseguir la xifra del pressupost familiar global, es van analitzar un total de 115 tipus de despeses, classificades en dotze grups. Entre les 20 amb més presència, el 39% tenen a veure amb l’habitatge, un altre 18% estan relacionades amb els aliments i les begudes no alcohòliques, el 14% amb els transports i l’11% amb els hotels i els cafès.
Així, les tres més importants van ser els lloguers imputats a l’habitatge en propietat (les famílies hi van gastar el 2014 més de 5.400 euros), els restaurants i cafès (s’hi van destinar més de 2.000 euros) i els carburants i lubrificants (gairebé 1.300 euros). La llista continua així:
- Lloguers imputats a l’habitatge en propietat: 5.446,16 euros
- Restaurants i cafès: 2.075,27 euros
- Carburants i lubrificants: 1.296,29 euros
- Peces de vestir: 986,67 euros
- Carn: 982,67 euros
- Lloguers reals (habitatge principal): 762,76 euros
- Serveis de telèfon, telègraf i fax: 733,11 euros
- Automòbils: 729,56 euros
- Electricitat: 701,44 euros
- Pa i cereals 621,60 euros
- Manteniment i reparacions: 610,38 euros
- Llet, formatge i ous: 501,87 euros
- Peix: 473,91 euros
- Assegurances lligades al transport: 441,64 euros
- Serveis relatius a l’habitatge, garatges i trasters (despeses comunitàries, #neteja de l’escala, enllumenat, porters, jardineria, manteniment d’#ascensors, etc.): 436,76 euros
- Serveis de dentistes: 427,01 euros
- Productes, aparells i equips mèdics: 400,13 euros
- Aparells, articles i productes per a la cura personal: 398,96 euros
- Hortalisses, incloent-hi patates i altres tubercles: 386,22 euros
- Fruites: 373,55 euros
Ingressos, dificultats i privacions de les famílies
Cada llar va ingressar de mitjana 26.154 euros el 2013, un 2% menys que l’any anterior (quan la renda mitjana era de 26.700 euros) i un 13% menys que el 2006 (es van percebre uns 30.000 euros de mitjana).
En aquest sentit, les famílies que més diners van ingressar són les compostes per dos adults amb un o més nens dependents (els menors de 18 anys i les persones de 18 a 24 anys econòmicament inactives per les quals almenys un dels seus pares és membre de la llar). En total, van percebre més de 31.200 euros, a diferència dels 14.500 euros de les famílies integrades per una sola persona. Igual que la renda mitjana general, per tipus de llar, aquests ingressos també han caigut, des de 2008, entre un 7% i un 10%.
Per comunitat autònoma, les llars que més diners van ingressar el 2013 van ser els basques, 34.240 euros. Les extremenyes, per la seva banda, van ser les que menys van percebre, poc més de 19.300 euros. La diferència entre les unes i les altres és d’un 77%.
En un any (entre el 2012 i el 2013), les caigudes més fortes han estat les de les rendes mitjanes de les llars extremenyes i murcianes (en els dos casos va ser un 8%). Per la seva banda, entre el 2008 i el 2013, van descendir de forma més precipitada els ingressos mitjans de les famílies càntabres (un 23%) i, de nou, les murcianes (un 20%).
Dues de cada tres famílies reconeixen que, el 2014, arribaven a fi de mes amb dificultats, i el 37% assegurava fins i tot que amb moltes dificultats. El tipus de llar que va tenir més problemes va ser la composta per un adult i un o més nens dependents (el 81%).
Per comunitats autònomes, les llars canàries i les andaluses destaquen per ser les que ho van tenir més complicat l’any passat en aquest sentit (entorn del 80% admetia arribar amb dificultats a final de mes), al contrari que les navarreses (el 35%).
En vuit anys, la situació no ha canviat en excés. El 2006, el 61% de les llars ja assegurava tenir dificultats per a arribar a fi de mes. I, de nou, es repetia la tendència que fossin les llars compostes per un adult amb un o més nens dependents les que van tenir més problemes.
Així i tot, resulta característic que, en tan sols un any, hagi augmentat en 10 punts percentuals la proporció de llars amb un adult amb un o més nens dependents amb dificultats serioses per a arribar a fi de mes: ha passat d’un 48% el 2013 a un 58% el 2014.
Tot i que s’hagi reactivat tímidament el consum, les famílies encara es priven de moltes coses. Per exemple, un 45% de les llars no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any (un 6% més que el 2006) i un altre 42% no té capacitat per a afrontar despeses imprevistes (un 9% més que fa 8 anys). A més, al voltant del 7% no es pot permetre disposar d’un ordinador personal (un 4% menys que el 2006) o d’un automòbil (pràcticament no ha variat la proporció en vuit anys).
Entre altres mancances més greus, un 11% no es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada (sense canvis en relació amb el 2006), un altre 10% ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat, etc.) els últims 12 mesos (ha augmentat del 5% al 10% en vuit anys) i un 3% no es pot permetre un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies (la proporció ha baixat un 1%).
Per tipus de famílies, les compostes per un adult amb un nen dependent o més destaquen sobre la resta. Un 62% d’aquestes no es poden permetre anar-se’n de vacances ni tampoc tenen la capacitat per a afrontar despeses imprevistes. Un 22% ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge els últims 12 mesos, un 16% no es pot permetre disposar d’un automòbil i el 13% tampoc d’un ordinador personal. A més, gairebé un 7% no es pot permetre un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.