El primer dia a escola
Comença el curs i per a molts nens i pares arriba el moment d’una experiència nova i difícil: el primer dia d’escola. Ansietat, pors i dubtes floreixen quan es tracta de separar-se per primera vegada.
El primer dia d’escola és molt significatiu per al nen i la seva família. És una etapa nova, diferent, en la qual tant el petit com els seus pares han d’aprendre a estar separats. Constitueix un moment de maduració, d’aprenentatge i de nous reptes.
Molts pares i mares admeten que ells ho passen pitjor, que la separació és més dura per a ells que per al nen. Té sentit: per més que li ho expliquin, el petit no pot tenir consciència exacta de les transformacions que implica aquest nou començament, de com serà allunyar-se dels pares, que fins llavors sempre l’han protegit, de com se sentirà. Els grans, en canvi, sí que ho saben. Per això han d’actuar amb cura.
Per al psicòleg infantil Ricardo Jarast, “els adults han de reconèixer les seves pròpies pors i controlar-les”. Per a aquesta finalitat, assenyala que la millor manera d’ajudar els nens en aquesta transició és “acompanyar-los amb calma, confiar-hi i establir una bona comunicació”.
La comunicació és fonamental. S’ha de parlar amb el nen sobre l’escola, explicar-li en què consisteix, com serà, qui el portarà i qui l’anirà a recollir, a quina hora, etcètera. María Ángeles Albamonte, psicoanalista i membre de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Psicoteràpia del Nen i de l’Adolescent (SEPYPNA), indica que “és convenient explicar al nen que estarà una estona a escola, amb altres nens igual que ell i unes persones grans que, com els pares, el cuidaran i li ensenyaran moltes coses”.
Per la seva banda, Ricardo Jarast aconsella visitar el col.legi abans del començament de les classes, conèixer les seves instal.lacions, fins i tot els mestres. Haver-lo visitat al costat dels pares serà d’ajuda per a quan hi hagi de passar un temps sense ells, contribuirà que el canvi no sigui tan brusc i potser traumàtic.
Si fins a aquell moment el nen mai s’ha separat dels pares, resulta convenient crear alguna petita “experiència de separació”: deixar-lo una estona amb els avis, oncles o altres persones de confiança. Això serà com un entrenament, part de la preparació del nen per a quan hagi de quedar-se a escola.
Alguns experts aconsellen que el nen porti de casa alguna cosa que li recordi la seva família, un objecte al qual tingui estima. És el que s’anomena “objecte transicional”.
Per descomptat, no funciona com un talismà capaç de resoldre tots els problemes i eliminar totes les pors, però resulta de gran ajuda per als petits en els processos de separació.
En el moment concret del comiat, és fonamental mantenir la calma. Si el nen percep els pares massa nerviosos, ansiosos o tristos, serà inevitable el “contagi” d’aquestes sensacions. Per contra, el fet que els grans es mostren tranquils serà un al.licient per al petit davant d’aquesta situació desconeguda. És oportú recordar-li llavors coses que ja se li han dit: que anar a escola és bo, encara que els costi una mica a tots, i que ells, els pares, també tenen moltes ganes de recollir-lo quan acabarà la jornada.
Tampoc convé allargar massa el comiat. I el que no s’ha de fer, sota cap circumstància, és aprofitar un descuit del nen per fugir i deixar-lo allí. De vegades els pares pensen que aquest engany evitarà que plori, però és molt pitjor, és un error que s’ha d’evitar.
I si el nen plora? Ocorre molt sovint. El que cal fer és mostrar-se comprensius: mai renyar-lo ni ridiculitzar-lo.
El procés d’adaptació escolar pel qual passen tots els nens és variable i particular en cada cas. En uns, pot durar tan sols uns dies. En d’altres, triga un mes o un trimestre complet. El catedràtic Félix Sánchez, en el seu projecte de recerca “La millora de la qualitat d’educació infantil: període d’adaptació i clima de classe”, divideix el període en tres fases, segons l’actitud de l’alumne:
- Fase de protesta: pot durar una setmana o més, en funció de cada nen. En aquesta etapa, el petit pren consciència que està “sol”. La protesta es manifesta en plors, intents de fugida, ansietat, conductes regressives, rebuig dels professors o negació a participar en les activitats de l’aula.
- Fase d’ambivalència: passats els primers dies, la protesta perd força i comença un període en el qual l’alumne alterna situacions de rebot i benestar a classe i amb el docent. Pot mostrar encara símptomes d’ansietat i angoixa amb plors i rebequeries, però comença a acceptar l’entorn.
- Fase d’adaptació: al llarg del primer mes d’estança a escola, la majoria dels nens acaba adaptant-se a la nova situació. Supera l’ansietat, accepta el tutor i comença a relacionar-se amb altres companys.