La higiene més íntima
La higiene i la neteja personal ens importen. Diàriament, el nostre cos se sotmet a una revisió completa i exhaustiva, des del cuir cabellut fins als dits dels peus. Una activitat fonamental per a evitar infeccions i problemes de salut.
En concret, les zones més íntimes del nostre cos mereixen una atenció especial. Igual que les mans, els peus i les aixelles, els genitals masculins i femenins haurien d’ensabonar-se diàriament. De fet, aquesta zona tan íntima requereix unes cures específiques que, de vegades, es desconeixen.
La higiene íntima femenina té una norma d’or: els moviments sempre han de ser de davant cap enrere. Aquesta acció és fonamental per a evitar traslladar els gèrmens de l’àrea anal a la vaginal, ja que es podrien provocar infeccions.
Per a eixugar la zona, els moviments han de ser els mateixos. Cal fer servir una tovallola diferent de la de la resta del cos i, si es repeteixen els moviments, es van utilitzant parts diferents de la tovallola. A més, s’ha de ser molt minuciosa a l’hora d’eixugar els plecs.
La freqüència en la rentada d’aquesta zona íntima depèn de l’activitat física de cada dia i de si es tenen pèrdues d’orina. En principi, amb la dutxa del matí n’hi hauria prou. Això sí, cal utilitzar productes amb el pH adequat a cada etapa de la vida de la dona, segons la ginecòloga i responsable de la Unitat de Sòl Pèlvic de l’Hospital Quirón de Madrid, Gema García Gálvez.
Durant la menstruació, no cal rentar-se amb més freqüència necessàriament. En el cas de fer servir productes més saludables per a la higiene durant aquests dies, García Gálvez recomana la copa menstrual i sabons amb pH menys àcid.
Els productes per a la higiene íntima han de ser respectuosos amb el pH vaginal i, també, aportar hidratació, especialment en l’etapa de la postmenopausa. En el cas de tenir tendència a sofrir molèsties genitals, convé buscar productes amb components com la bardana, la camamil.la o l’àloe, apropiades per a pells i mucoses sensibles. Per descomptat, per a una tolerància òptima, l’ideal és que no contingui parabens, colorants, etc.
La vulva no deixa de ser pell i per a la seva higiene serveixen els gels de bany corporals. No obstant això, cal tenir en compte que la vagina té un ecosistema molt especial. És molt important cuidar la flora vaginal, ja que la seva desprotecció pot comportar molèsties i un flux desagradable.
A partir de la perimenopausa (etapa prèvia a la menopausa), García Gálvez aconsella usar productes d’higiene íntima amb pH més bàsic: cremes, comprimits o l’anell amb estrògens, segons indiqui el ginecòleg. En cas de pèrdues d’orina, es poden utilitzar absorbents hipoal.lergènics que garanteixin una absorció adequada.
Quant a les tovalloletes dissenyades per a la higiene genital femenina, es recomanen mentre no continguin excipients al.lergènics o que ressequin la pell de la vulva, com a opció per a viatges i situacions especials. El mateix ocorre amb els desodorants íntims que van estar molt de moda fa uns anys. Per a la ginecòloga García Gálvez, no és necessari usar-los, ja que una higiene adequada és suficient.
Amb tot, la higiene genital femenina peca, sovint, de ser excessiva. La majoria de les vegades es deu a falsos mites culturals que esgrimeixen que el flux fa mala olor (no és cert, tret que hi hagi una infecció) o que “està malament” tenir secrecions. Per aquest últim motiu, moltes dones es fan dutxes vaginals nocives, però els especialistes no les recomanen (excepte per prescripció mèdica), ja que eliminen la flora vaginal protectora i poden provocar una susceptibilitat més gran a les infeccions i propagar les existents als òrgans de la pelvis.
Els homes també han de rentar-se els genitals cada dia. Darrere de la vora del gland i sota el prepuci hi ha unes glàndules que secreten una substància viscosa denominada “esmegma”, que s’acumula en el solc balanoprepucial, sobretot en els homes no circumcidats. Això exigeix una higiene extremada, ja que, a més de produir una forta olor, pot ser l’origen d’irritacions i d’infeccions per fongs i bacteris.
Per aquest motiu, cada dia durant la dutxa i sempre després de mantenir relacions sexuals, cal retirar el prepuci completament cap enrere i netejar minuciosament el gland amb aigua i sabó per deixar-lo lliure de secrecions. També cal rentar bé, amb aigua i sabó, la resta del penis i els testicles.
Una vegada ben esbandits, cal prosseguir amb una eixugada escrupolosa, amb una tovallola diferent de la de la resta del cos. Cal posar molta atenció en les zones inguinals, ja que un excés d’humitat o de suor són l’ambient idoni per a la proliferació de fongs i bacteris.
I si per a la higiene íntima femenina hi ha disponibles multitud de productes, en el cas dels homes ocorre el mateix. En el mercat es poden trobar gels, sabons o tovalloletes de diverses marques. Els productes dissenyats per a la higiene íntima masculina, a més de portar substàncies amb capacitat netejadora (detergent), es publiciten amb capacitat antisèptica, hidratant, desodorant i, fins i tot, antioxidant, segons el cas.
Cal tenir en compte que per a una pell, masculina en aquest cas, sense problemes de sensibilitat o altres alteracions que requereixin un tractament específic, aquests productes cosmètics alleugen símptomes com ara excés de sudoració o pruïja, però si es tracta d’un problema que es dilata en el temps o s’aguditza, el millor és consultar amb un dermatòleg per si es fa necessari un tractament concret.