El complement dels menús escolars
El menjador escolar genera controvèrsia i dubtes entre els pares. És convenient que el nen dini a escola? Serà positiu per a la seva salut física i mental? Nombroses veus asseguren que, a escola, els petits mengen més quantitat i un menú més equilibrat i segueixen una dieta amb més varietat d’aliments. És, però, un argument que convé matisar, ja que el que importa en nutrició són els hàbits que adquireix el nen a llarg termini i no tant allò que fa al menjador escolar.
La dietista-nutricionista María Manera assegura que el dinar a l’escola és només un dels cinc àpats que solen fer els petits diàriament (desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar). També, que el fa cinc dels set dies de la setmana i durant el període del curs escolar, que consta d’uns 175 dies enfront dels 365 que té l’any. Així, encara que un nen dini tots els dies a escola, només fa 175 ingestes de les 1.825 que realitza al cap de l’any, és a dir, el 10%. Això sí, si només es tenen en compte els 3 àpats principals (desdejuni, dinar i sopar), aquesta proporció seria del 16%.
Tot això significa que la influència familiar en els hàbits alimentaris serà molt més gran que la que pugui exercir el menjador escolar. No estranya, doncs, que els consensos d’experts en pediatria apuntin cada vegada amb més insistència cap a la importància que els nens mengin sovint en família.
Se sap que els nens que comparteixen taula amb els pares amb freqüència no només adquireixen millors hàbits alimentaris, com és un consum més alt de fruites i hortalisses, sinó que presenten a llarg termini un risc més baix de patir obesitat.
També hi ha proves que assenyalen beneficis més enllà de la salut física, ja que menjar en família ha demostrat que prevé trastorns de la conducta alimentària, símptomes depressius i, fins i tot, comportaments de risc com ara conductes agressives o violentes.
No obstant això, no cal que tots els membres de la família mengin tots els dies junts. Segons una recerca publicada el 2011 en la revista Pediatrics, n’hi ha prou de compartir tres o més àpats a la setmana per a reduir les possibilitats que els nens pateixin excés de pes, mengin sovint aliments insans o sofreixin trastorns de la conducta alimentària.
Els menús escolars espanyols passen diverses revisions per garantir la seva higiene (fet que prevé infeccions o intoxicacions alimentàries) i el seu equilibri nutricional. En aquest sentit, se sol examinar la freqüència de diversos grups d’aliments bàsics en els menús.
En aquest sentit, l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, en el seu manual de 2012 L’alimentació saludable en l’etapa escolar, proposa els criteris següents que cal complir amb una freqüència setmanal òptima dels diferents grups d’aliments en els menús escolars:
- En els primers plats:
- Arròs: 1 vegada a la setmana.
- Pasta: 1 vegada a la setmana.
- Llegums: entre 1 i 2 vegades a la setmana.
- Hortalisses i verdures: entre 1 i 2 vegades a la setmana.
- En els segons plats:
- Carns: entre 1 i 3 vegades a la setmana.
- Peixos: entre 1 i 3 vegades a la setmana.
- Ous: entre 1 i 2 vegades a la setmana.
- Guarnicions:
- Amanides variades: entre 3 i 4 vegades a la setmana.
- Altres guarnicions (patates, hortalisses, llegums, pasta, arròs, bolets, etc.): entre 1 i 2 vegades a la setmana.
- Postres:
- Fruita fresca i de temporada: entre 4 i 5 vegades a la setmana.
- Altres postres: com a màxim, 1 vegada a la setmana.
Així mateix, en els menús ha d’haver-hi varietats integrals (pa integral, pasta integral o arròs integral); quan es parla de pastes, no es fa referència a pizzes o altres plats precuinats i els llegums poden constituir un plat únic (que es pot acompanyar d’una amanida o d’una crema de verdures, per exemple).
Amb “altres postres”, es refereix al fet que l’ideal és que siguin iogurts no ensucrats, formatge fresc, quallada, fruita seca o fruita dessecada. L’aigua i el pa han d’estar sempre presents en tots els àpats i han de ser fàcil d’accedir-hi.
Finalment, els menús s’han de servir a una temperatura adequada, han estar d’acord amb l’estació de l’any i han de promoure el consum d’aliments frescos, locals i de proximitat.
Quan revisen el menú escolar del dinar (l’escola té l’obligació que estigui disponible per als pares o cuidadors), molts pares es pregunten com el poden complementar amb el sopar. La veritat és que l’alimentació saludable no es determina només amb el dinar i el sopar, ja que convé que el desdejuni, l’esmorzar i el berenar també siguin saludables.
L’experta en nutrició Maria Manera assegura en el llibre Nutrición y dietética clínica que tota dieta sana s’ha de basar en el consum freqüent i abundant d’aliments d’origen vegetal poc processats.
Sigui com sigui, en el desdejuni poden figurar farinacis (preferiblement integrals), lactis com ara llet, iogurt o formatge (millor si són desnatats) i fruita fresca. Es pot complementar amb fruita seca (nous, avellanes, ametlles) o elaborar un entrepà de pa integral amb truita, per exemple. L’esmorzar de mig matí pot repetir el mateix esquema, i serà més o menys lleuger en funció de la distància que hi hagi entre el desdejuni i el dinar.
Per berenar, també podem incloure fruita fresca, iogurts no ensucrats, coquetes d’arròs sense afegir-hi sal o un entrepà elaborat amb pa integral i aliments com ara peix (tonyina, sardines), formatge o ou (és millor evitar el consum d’embotits), però sense descartar opcions com entrepans amb alvocat o altres productes vegetals (un exemple són els patés vegetals). També es pot oferir fruita dessecada o fruita seca.
Per beure, el millor és recórrer a l’aigua, en qualsevol moment del dia i en funció de la set del nen, però no als sucs, ja siguin casolans o no, i molt menys als refrescs, pel paper que tenen en la promoció de l’excés de pes.
Quant al sopar, té sentit tractar de complementar el dinar del menú escolar, encara que no cal obsessionar-s’hi. L’ambient familiar a l’hora de l’àpat és gairebé més important. Per a aquesta complementació n’hi ha prou de seguir les indicacions exposades en la taula anterior i intentar no repetir grups d’aliments oferts en el segon plat (és a dir, si per dinar el nen ha menjat carn, per sopar intentarem oferir com a aliment proteic ous, peix o llegums).
Pel que fa a les quantitats d’aliment, han d’adequar-se a la sensació de gana del petit, sense oblidar que ningú ha d’obligar els menors a menjar; en cas contrari, es poden generar aversions dietètiques, obesitat o fins i tot trastorns del comportament alimentari.