Deures, sí o no?
Tal com estan concebuts i amb el format actual, no.
Els deures poden provocar estrès en els nens?
Sí, per la pressió que suposen les conseqüències de no fer-los. Això afecta l’avaluació i a la nota final i s’uneix a la gran càrrega de treball dels estudiants i a la prioritat en la seva realització respecte a altres activitats pròpies de l’oci i temps lliure, i igualment necessàries per al desenvolupament integral.
Els deures poden generar desigualtat social?
Per descomptat. La disponibilitat d’horaris de les famílies, la seva formació, la seva capacitat de transmetre coneixements, etc. varia molt i condiciona el procés d’aprenentatge dels fills. A més, com que incideixen en les notes, influeix en la superació de cursos. Això fa que les famílies busquin classes particulars o acadèmies, de manera que la progressió acadèmica queda supeditada a la capacitat econòmica de les famílies.
Caldria estendre els serveis de reforç educatiu a tots els centres?
El reforç no és la solució als deures ni està relacionat amb la seva càrrega. En qualsevol cas, sí que seria recomanable estendre-ho a tots els centres. En alguns centres, les conselleries d’Educació possibiliten el reforç gratuït, però no ho sol.liciten i, al mateix temps, recomanen a les famílies que acudeixin a acadèmies.
En general, són les famílies favorables als deures?
Les famílies es guien per les recomanacions del professorat. Hi ha professorat que no posa deures i professorat que sí; i famílies que estan a favor dels deures i d’altres que no.
Un excés de deures pot afectar la relació entre pares i fills?
Hi afecta perquè s’anteposa fer els deures a qualsevol altre tipus d’activitat familiar, lúdica, etc. És una recomanació del professorat, no una elecció de les famílies. A més, influeix negativament en la relació afectiva de pares i fills, ja que els pares solen exercir una tasca de seguiment, vigilància o persecució als fills que tiba aquesta relació.
Els deures a Primària estan prohibits. Ho saben els pares?
El fet que no fer els deures suposi una minva en la qualificació provoca que les famílies assumeixin aquesta norma. Quant al professorat, molts incorporen aquesta pràctica a la seva llibertat de càtedra i als criteris d’avaluació de les seves programacions didàctiques, per la qual cosa es converteix en una pauta assumida per tota la comunitat educativa. Alguns factors que poden influir en aquesta decisió del professorat són la pressió per impartir tot el currículum, l’augment de les ràtios o la realització de proves externes.
Quina funció han de complir els deures en Secundària i en el Batxillerat?
L’única funció de fer deures fora de l’horari lectiu ha de ser la d’aplicar a la vida diària els coneixements adquirits a l’aula. Dur a terme aquestes tasques curriculars tant en Primària com en Secundària ha de ser una activitat voluntària i destinada a reforçar alguna matèria o contingut puntual.
Quin paper hi tenen els professors?
Sovint, el problema és que no s’explica el contingut de manera que tot l’alumnat ho entengui i es dóna per fet que aquesta comprensió es complementarà fora de classe. D’aquí ve aquesta necessitat assumida de posar i fer deures. És necessària una metodologia que s’adapti a les necessitats de tot l’alumnat. D’altra banda, la jornada escolar també incideix en la càrrega de deures. Els centres amb jornada contínua tenen una càrrega més gran perquè es comprimeix la durada de les classes, no hi ha tant de descans entre aquestes, es força el ritme d’aprenentatge, fet que dificulta la comprensió, i, a més, tant en el professorat com en les famílies hi ha implícita la idea de tenir tota la tarda lliure per a fer deures.
Les activitats extraescolars són una altra forma de deures?
Sí, quan pretenen ser un reforç d’una activitat curricular, com les extraescolars en un altre idioma, excepte les que realitzen alguna activitat lúdica. No ho serien aquelles activitats extraescolars ludicoesportives que responen a les preferències i motivacions dels nens.