Tanorèxia: quan un desig comporta riscos
Prenen el sol a l’estiu i acudeixen a les cabines de raigs UVA a l’hivern de manera compulsiva. En canvi, malgrat tots els esforços, es veuen la pell pàl.lida i la cara demacrada. Però la realitat és una altra: estan més que bronzejats i fins i tot tenen cremades en la pell. Cada vegada un nombre més gran de persones cauen a les xarxes de la tanorèxia o l’addicció a bronzejar-se, especialment els menors de 40 anys i les dones.
Aquest trastorn (el nom del qual procedeix de tan, en anglès ‘bronzejat’) és relativament recent, per la qual cosa no hi ha dades epidemiològiques. S’engloba dins dels trastorns dismòrfics; és a dir, quan una persona té una percepció alterada de la seva imatge corporal i percep algun defecte en les seves característiques físiques, ja sigui real o imaginat. En el cas de la tanorèxia, els afectats poden arribar a patir problemes greus en la pell. La idea errònia del seu aspecte els provoca un desig de canviar per després intentar ocultar-ho quan la seva pell comença a deteriorar-se per efecte de l’excés de bronzejat.
Tot i l’esforç de moltes societats científiques per traslladar a la població la importància de prendre el sol amb moderació i precaució, el percentatge de casos de tanorèxia va en augment any rere any, tal com s’ha observat a les consultes de DERMUS, l’Associació de Clíniques Privades Especialitzades en Dermatologia. Els afectats solen tenir entre 20 i 40 anys i és una mica més comú entre les dones, encara que el percentatge d’homes amb aquest trastorn també va en augment de forma significativa els darrers anys.
Les persones amb tanorèxia es castiguen la pell i l’exposen de forma excessiva al sol o als raigs UVA. Llueixen un bronzejat intens i sofreixen cremades que després intenten ocultar amb roba i maquillatge. Presenten un envelliment prematur de la pell i experimenten situacions d’ansietat. Fins i tot poden competir amb els companys per veure qui té un bronzejat més fosc.
A causa de l’obsessió per recórrer de forma compulsiva i incontrolada a llargues sessions de solàrium i raigs UVA, la seva pell està sotmesa a efectes perillosos: cremades cutànies, envelliment prematur de la pell i la més temuda, càncer de pell.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar les cabines de raigs UVA com cancerígenes el 2009 i segons un estudi publicat el 2011 a The Lancet Oncology, si comencen a utilitzar-se abans dels 30 anys, les radiacions que emeten augmenten fins a un 70% el risc de desenvolupar càncer de pell. De fet, aquestes màquines van ser dissenyades al principi amb el propòsit de tractar determinades malalties cutànies, però després han derivat en tractaments estètics, sovint incontrolats.
Una altra conducta molt comuna entre les persones amb tanorèxia és que solen evitar acudir, de forma sistemàtica, al metge. Per això, es desconeix amb exactitud el nombre d’afectats per aquest trastorn.
Si una persona considera que s’està excedint quan es bronzeja, el primer pas que ha de fer és informar-se sobre el seu fototip de pell; és a dir, la capacitat d’assimilar la radiació solar. Hi ha sis tipus de fototips, tal com mostra la taula1.
També és important informar-se d’un altre concepte: la MED (les seves sigles en anglès corresponen a la Dosi Eritematosa Mínima); és a dir, la quantitat de sol que aguanta la pell abans de posar-se vermella. Aquesta dada es mesura amb un aparell específic, només disponible a la consulta dels dermatòlegs. Si se sobrepassen els límits de manera reiterativa, es considera que s’està prenent el sol en excés.