"Plastisfera", microorganismes al mar
Els oceans de tot el món han esdevingut els abocadors de les nostres escombraries. Tones de rebutjos naveguen sense rumb fix per la superfície marina, s’arraconen a les costes i també troben el seu lloc al fons del mar. El principal tipus de residus trobats són els plàstics, sobretot les bosses i les ampolles. En concret, suposen més del 80% del total, segons dades del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
Aquestes muntanyes d’escombraries no només espatllen el paisatge natural de l’ecosistema marí, sinó que provoquen problemes greus en la flora i la fauna marines. I és que en la superfície externa dels rebujos plàstics habiten diversos microorganismes que suposen un dany potencial per als animals i per als éssers humans. Així ho revela una investigació recent d’un equip de diverses institucions científiques nord-americanes.
El treball aprofundeix en el coneixement de la “plastisfera”, una comunitat d’organismes microbians descoberta l’any passat en els plàstics flotants dels oceans. Investigadors de l’Associació d’Educació Marina (SEA), l’Institut Oceanogràfic Woods Hole (WHOI) i el Laboratori de Biologia Marina (MBL) van examinar rebutjos plàstics a l’Atlàntic Nord i al Pacífic i van localitzar almenys mil tipus diferents d’aquests microorganismes. Formen grups detectables en els residus plàstics en pocs minuts i inclouen bacteris que causen malalties en animals i en humans. A més, aquests microorganismes es desenvolupen més ràpid en aigües temperades que en tropicals.
Els científics estudien ara si els peixos o altres animals marins contribueixen que aquests patògens es desenvolupin quan ingereixen el plàstic. En definitiva, el seu objectiu és determinar les conseqüències d’aquesta plastisfera en els ecosistemes marins i en la salut, a més d’oferir dades per reduir-ne l’impacte.
Un dels autors de la investigació, Tracy Mincer, del WHOI, assenyala que aquesta informació podria ajudar els fabricants a reduir aquesta contaminació, creant per exemple productes que es degradin abans que puguin ser perjudicials. Amb aquest treball també es pretén precisar l’edat dels rebutjos marins plàstics.
Fer servir els oceans com a abocadors té les seves conseqüències. L’ONG Plastic Pollution Coalition tracta de conscienciar la societat sobre el problema de la contaminació plàstica dels oceans. El seu impulsor, Manuel Maqueda, repassa diverses dades preocupants sobre aquest tema:
- Els residus plàstics maten més d’un milió d’aus marines i més de 100.000 mamífers marins i tortugues cada any.
- El plàstic és un material que triga fins a mil anys a biodegradar-se i de seguida es fragmenta en trossets que absorbeixen i acumulen contaminants tòxics. Per això, no es pot parlar d’illes flotants de residus, sinó més aviat de zones amb més concentracions en una mena de sopa. Es calcula que hi ha cent milions de tones en suspensió al mar.
- La contaminació marina per residus plàstics és un problema global. Tots els ecosistemes del planeta, fins a l’Antàrtida, pateixen els seus efectes nocius.
- Milions d’animals de centenars d’espècies mengen plàstic. El problema arriba així de nou als qui l’han provocat, ja que la cadena alimentària de què depenen els éssers humans es contamina.