Aigua: embotellada, amb sabors o de l'aixeta?
El valor de l’aigua és incalculable. L’ésser humà la necessita per a hidratar-se, especialment quan la calor és més forta. Tret d’excepcions comptades -deshidratació, ancians fràgils o algunes malalties-, el mecanisme de la set ens avisa quan hem de beure.
En aquest sentit, la Universitat de Harvard va apuntar el 2005 (en una publicació anomenada HealthBeat) que beure més aigua del que dictamina la set no aporta beneficis. Fins i tot s’ha associat a determinats riscos que, encara que són poc freqüents, inclinen la balança en contra del famós missatge “Cal beure 8 gots d’aigua”. Des de llavors, altres publicacions han corroborat aquesta postura i assenyalen que no hi ha problemes reals de deshidratació en la població general (sana) que té accés a aigua potable.
Des de fa uns anys, l’arribada de l’estiu s’acompanya d’una publicitat molt treballada que tracta de convèncer sobre la conveniència d’hidratar-se amb un aigua de sabor fruitat. Ara bé, és veritat que ajuda a evitar problemes de deshidratació? És millor que consumir aigua de l’aixeta? A continuació es revelen algunes claus sobre l’aigua.
A Espanya, tret d’algun cas esporàdic i excepcional, no s’he de tenir por de la qualitat de l’aigua per al proveïment urbà. Ho defensa l’expert José Manuel Murillo, enginyer de mines de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).
Des d’un punt de vista científic o sanitari, hi ha poques proves que facin inclinar la balança a favor de l’aigua embotellada. Si bé hi ha persones que prefereixen el seu sabor, convé ser conscient que és molt més cara que la de l’aixeta i que el seu impacte mediambiental durant l’extracció, l’envasament, el transport i l’eliminació posterior del producte és molt més gran. Es necessiten 1,39 litres d’aigua potable per a produir un litre d’aigua embotellada, segons dades de la International Bottled Water Association.
Totes les aigües amb sabor tenen aromes (responsables del seu sabor característic) i es classifiquen en dos tipus: les que porten sucre i les que el substitueixen per edulcorants sense calories. Les primeres inclouen uns 8 grams de sucre per cada 100 ml. La proporció no és comparable a la d’un refresc, però sí a la d’una beguda isotònica esportiva.
A continuació, es detalla la quantitat aproximada de sucre en un refresc, en una aigua amb sabor i en una beguda esportiva.
- 100 ml de refresc (beguda de cola)= 10,5 grams de sucre
- 100 ml d’aigua amb sabor (ensucrada)= entre 8 i 8,5 grams de sucre
- 100 ml de beguda isotònica= entre 6 i 8 grams de sucre
Fins i tot una beguda esportiva pot tenir menys sucre que aquestes begudes amb sabor. El consum d’aquestes últimes només es recomana durant exercicis intensos i superiors a una hora. Ingerir-ne fora d’un esdeveniment esportiu pot promoure el guany de pes. El Departament de Salut de Nova York ha llançat una campanya anomenada “Les begudes esportives sonen saludables, però els sucres afegits en la majoria poden afavorir l’obesitat i la diabetis”. A més, fa referència a les aigües amb sabor, publicitades com a saludables, però que en opinió d’aquesta entitat contribueixen a l’epidèmia d’obesitat tant com els refrescs.
De la seva banda, ingerir aigües amb edulcorants de forma freqüent no significa que el risc de guanyar pes desaparegui. Malgrat no tenir calories, el seu potent sabor dolç pot alterar els gustos o les preferències dietètiques quan es consumeixen sovint. Alguns autors consideren que acostumar el paladar a sabors tan dolços es pot traduir en un consum més baix d’aliments saludables, com les fruites o les hortalisses (ja de per si mateix baix), perquè el seu sabor no és tan intens. De manera que no és igual de sa beure aigua de l’aixeta que prendre aquest tipus de preparats, encara que no tinguin calories.
Un dels arguments esgrimits a favor de les aigües amb sabors és que el seu gust peculiar incrementa el consum d’aigua i, per tant, millora la hidratació. No obstant això, tal com s’ha assenyalat amb anterioritat, a hores d’ara la població no necessita augmentar el consum d’aigua perquè no hi ha problemes reals de deshidratació.
En tot cas, hi ha persones que no són capaces de beure aigua perquè durant molts anys han ingerit refrescs ensucrats i el seu paladar s’hi ha acostumat. En aquest cas, aquestes aigües amb sabor, però sense sucre, suposen una bona elecció. Això sí, sempre com a mera transició al consum habitual d’aigua.
Finalment, convé recordar que els nivells d’obesitat augmenten any rere any, fet que provoca un descens en l’esperança i la qualitat de vida. El consum habitual de begudes ensucrades contribueix, sense cap dubte, a incrementar el risc d’engreixar amb el pas dels anys, per la qual cosa convé revisar les etiquetes d’aquests tipus d’aigua amb sabors per buscar-hi la paraula “sucre”.