Quants cigarrets electrònics es venen a Espanya?
És difícil de saber pels problemes del sector (hi ha botigues que han desaparegut). A Espanya, des del setembre de 2012, any en què va entrar al mercat la primera marca, han sorgit entre 600.000 i 700.000 vaporejadors (inhaladors del vapor del cigarret electrònic).
La mala fama d’aquest producte afecta el nombre de vaporejadors al nostre país?
Sí, decreix clarament. Han tancat botigues i ha baixat el nombre de vaporejadors dels 800.000 que va arribar a haver-hi. També n’hi ha que l’adquireixen, el deixen en un calaix i no l’utilitzen mai.
La mala reputació del cigarret electrònic no està justificada?
Es deu a interessos farmacèutics.
Per què?
El cigarret electrònic substitueix els mètodes que hi ha al mercat per a deixar de fumar, com els xiclets i els pegats de nicotina. Aquests tractaments costen entre 300 i 400 euros. Si es multiplica aquesta quantitat per 100.000 o 200.000 persones que volen deixar de fumar, són milions d’euros els que la indústria deixa d’ingressar. El mateix ocorre amb els medicaments que recepten amb la mateixa finalitat els metges, com la vareniclina. I la tercera peça per la qual la indústria deixa d’ingressar diners són els malalts del càncer relacionats amb el tabaquisme (el de pulmó, boca, gola o tràquea, entre d’altres). Si no es fuma, disminueix la incidència del càncer i dels tractaments per a fer-hi front, com la quimioteràpia, que costen 120.000 euros a l’any.
Llavors, el cigarret electrònic és segur per a la salut?
És cert que alguns cigarrets electrònics porten nicotina, però en quantitats molt inferiors a les del tabac. Enganxa, però no mata. Són una opció més segura que el tabac i una alternativa 400 vegades menys tòxica que no genera fumadors passius. Són l’alternativa a una mort segura amb el tabac.
Però els científics aporten estudis sobre els seus efectes perjudicials sobre la salut…
Segons un estudi elaborat fa dos anys a Nova Zelanda i publicat a The Lancet, el 45% dels fumadors no deixen de fumar amb els pegats de nicotina, mentre que el 51% sí que ho aconsegueixen amb el cigarret electrònic. Es diu que aquesta diferència és fluixa i molt pobra. Tampoc és cert que existeixi el vaporejador passiu de nicotina i d’altres components que es vaporitzen a l’aire. Aquests són innocus perquè s’absorbeixen per la mucosa, la boca, la tràquea i els pulmons. Arriben en quantitats deu vegades per sota dels nivells considerats nocius per a influir en la salut.
Podria enumerar els beneficis de l’e-cigarret?
55.000 persones emmalalteixen de tabac a Espanya, mentre que cinc milions de persones consumeixen e-cigarrets al món sense patir-ne les conseqüències. A la Xina i als EUA, on aquest producte porta un mínim de deu anys, hi ha 60 milions de persones consumidores i no s’ha produït ni una sola mort. El cas que es va difondre d’una primera mort a causa d’un abús del cigarret electrònic a Espanya és fals. Aquest pacient és viu. Causen molts menys perjudicis que el tabac, però no s’està recomanant pel principi de prudència en què s’empara l’OMS.
Per què no es pot equiparar el cigarret electrònic al tabac?
No té cap component que sigui com els de el tabac, excepte la nicotina que, a més, és química i més pura que la del tabac. No té els components afegits del tabac, sinó glicoprofilènic, un gliconel vegetal que la medicina utilitza des de 1940 en aerosols per a les persones asmàtiques, en aigua i en cremes alimentàries, amb un codi alimentari controlat. A Suïssa es recepten en centres de salut i el Govern britànic els recomana. En canvi, a Espanya es té una altra opinió. Cal tenir en compte que hi ha fàrmacs per a deixar de fumar amb efectes secundaris greus. El que ha ocorregut amb els e-cigarrets és un problema d’etiquetatge.
De quin tipus?
La Food and Drug Administration (FDA) va agafar una mostra d’e-cigarrets i va descobrir que tenien substàncies cancerígenes com les nitrosamines i els metalls pesats. Però això va passar només en un 10% de la mostra. El 90% compleixen amb l’etiquetatge i components correctes. S’ha dit que tenen nitrosamines, que són components tòxics, però això no és així en el cas dels productes fabricats a Europa, sinó en aquells que utilitzen components fabricats en països com la Xina. Des d’ANEV, el que es demana és un registre oficial per a controlar els líquids de cada marca: un segell, un registre de marques i inspeccions i una llicència perquè els e-cigarrets no es puguin vendre en qualsevol establiment que no sigui professional.