Cireres: entre capritx i mites
Petites, dolces i d’un color intens. Les cireres atreuen petits i grans i els seus beneficis estan confirmats per la ciència. Arriben als consumidors en el temps i la forma òptima, ja que passen de l’arbre a la taula i només estan disponibles durant unes poques setmanes a l’any. Per això, convé saber amb seguretat com podem aprofitar el millor moment de les cireres, assegurar-se de quantes se’n poden menjar i determinar si és veritat que no es pot beure aigua quan se n’ingereixen moltes, entre altres qüestions.
Les cireres anuncien l’arribada dels dies llargs i precedeixen la calor estival. Com més grans i dolces són, millor és la seva qualitat. Les dobles són una malformació i la varietat més habitual és la napoleònica, de color vermell fosc (gairebé negre), daurada per dins i carnosa. Són nombroses les raons per a aprofitar aquesta fruita.
El primer és treure del cistell de les cireres el mite que engreixen. Malgrat ser dolces, el seu contingut en sucres naturals -i, per tant, en calories- no és superior al de fruites comunes com les pomes, les mandarines o les peres. De fet, 100 grams de cireres proporcionen 48 Kcal, quantitat d’energia equivalent a les 54 Kcal de la mateixa quantitat de poma (en general, una peça pesa el doble o gairebé), les 50 Kcal de 100 grams de pera o les 46 Kcal del mateix pes de nectarina.
Com amb tot, cal controlar-ne la quantitat i amb les cireres pot ser més fàcil. Podem triar quantes en mengem, a diferència d’altres fruites en peça que es prenen senceres. No es tracta de menjar-ne mig quilo d’una tirada, però sí que podem incloure-les a l’esmorzar o el berenar tots els dies fins a avorrir-nos-en. La presència de les cireres és efímera, però la seva acceptació entre els nens possibilita que un grapat -10 o 15- substitueixi les postres dolces, completi el berenar o serveixi per a l’aperitiu de l’escola. Fins i tot, són una excusa excel.lent per a aconseguir amb èxit incorporar fruita a l’esmorzar.
Un altre mite que acompanya les cireres és que poden causar malestar si es beu aigua després. Es pot tenir diarrea, però la causa no és la relació aigua-cirera, sinó una resposta lògica a una indigestió o empatx. L’única precaució amb les cireres i l’aigua és la conveniència de no rentar-les fins al moment en què s’hagin de consumir, perquè se’n pot deteriorar la conservació.
Les cireres contenen betacarotè, vitamina C i, sobretot, àcid fòlic, a més de minerals com el potassi i petites dosis de magnesi, fòsfor i ferro. També aporten fibra i una concentració molt alta d’antioxidants. Dades que demostren que les cireres són una font inqüestionable de salut, especialment per a les malalties i les xacres que apareixen a partir dels 40 anys.
El consum d’aquestes fruites és beneficiós en casos d’artritis i millora les condicions inflamatòries. A més, les persones amb diabetis troben en la cirera fresca (no en la confitada) antocianines antioxidants (colorants naturals que proporcionen els pigments en fruites). Aquestes són aliades del pàncrees, fet que les converteix en un motor per a disminuir els nivells de triglicèrids, el colesterol, el sucre i la insulina en sang. També són bones per a combatre la síndrome metabòlica, tan lligada a la salut cardiovascular, ja que la seva composició ajuda a regular el greix i la glucosa i a controlar la pressió arterial.
Les cireres tenen una gran riquesa de fibra, que potencia el trànsit intestinal més lent i deteriorat, sobretot, en les persones amb més anys, per la qual cosa cal convidar les persones grans a menjar-ne diàriament. També són diürètiques -amb la cua es poden confeccionar infusions-, de manera que contribueixen a combatre la retenció de líquids.
Aquest petit fruit rodó amaga més sorpreses. El Grup de Neuroimmunofisiologia i Crononutrició de la Universitat d’Extremadura desenvolupa estudis que confirmen la facultat de les cireres per a procurar el son. Es tracta de provar l’alt contingut d’aquesta fruita en melatonina, una hormona que millora els cicles de son i vigília. A més, la cirera també conté triptòfan i serotonina, que actuen com a neurotransmissors en molts processos fisiològics i de l’estat d’ànim que influeix en el son i el descans.
La Universitat d’Agricultura Xinesa, a Beijing, ha estudiat la concentració de melatonina de les cireres, així com les fluctuacions en aquest compost al llarg del dia. Els seus autors postulen la hipòtesi que la melatonina en les fruites com la cirera tindria una funció antioxidant per protegir-la de l’estrès oxidatiu.