Por dels fongs a l'estiu
La mala fama que tenen els precedeix, especialment, a l’estiu. S’alimenten de les restes de substàncies orgàniques de naturalesa diversa, com la queratina del cabell, de la pell o de les ungles humanes. Els fongs fan por i s’associen a infeccions que es poden contreure a les piscines. Les més conegudes són la Tinea pedis, o peu d’atleta, i la Tinea unguium, o tinya de les ungles del peu.
Tot i això, la por de contreure fongs a les piscines no està justificada. Les micosis (infeccions produïdes per fongs) es deuen a la unió de diversos factors i és necessària una certa susceptibilitat individual per a contreure-les. La genètica té un paper fonamental en un possible contagi. De fet, en els estudis sobre la història de pacients amb fongs a les plantes del peu, s’ha observat que, en una mateixa família, no tots els membres contreien aquest tipus d’infeccions: la meitat hi eren immunes. Atribuir, per tant, tota la responsabilitat dels contagis a les piscines no s’ajusta a la realitat, segons els experts.
S’han descobert fins avui més de 80.000 espècies de fongs. Com a paràsits de l’espècie humana, produeixen micosis que poden ser superficials, subcutànies i profundes oportunistes. Les superficials representen al voltant del 15% o del 20% de les consultes als dermatòlegs, i entre aquestes es troben les tinyes del peu i de les ungles del peu.
Les tinyes del peu estan causades principalment per tres espècies de fongs, de les quals el Trichophyton rubrum origina el 90% de les infeccions. Els símptomes són fissures, maceració i descamació entre els dits dels peus (generalment entre el tercer i el quart) i picor. Són infeccions cròniques i insidioses i, en general, afecten tota la planta del peu.
Les tinyes de les ungles dels peus o onicomicosis tenen una evolució més lenta, es desenvolupen al llarg de la vida i es fan evidents a partir dels 50 o 60 anys. Són pocs els casos que es detecten en joves. L’ungla afectada sol ser la del primer dit, que pateix una decoloració, es fa més grossa i fa groguenca i es desenganxa, fet que resulta antiestètic, però pràcticament no causa molèsties.
A l’estiu no s’ha de tenir por d’anar a una piscina. No és que hi hagi més infeccions per fongs, sinó que aquestes es veuen més perquè la gent es destapa més. Els fongs es poden trobar a les zones humides de les piscines, però la seva presència en aquestes només indicaria que hi ha restes de capa còrnia d’alguna persona de la qual s’alimenten.
Aquests organismes es localitzen a les dutxes, al terra, a les fustes que el cobreixen i en qualsevol superfície humida dels recintes de les piscines, però és molt difícil que sobrevisquin en una superfície sota una radiació solar contínua. En canvi, les espores dels fongs poden romandre dies en una tovallola humida i alimentar-se de la pell descamada. O en unes xancletes contaminades, per la qual cosa una persona es pot tractar i tornar a infectar-se amb les seves pròpies xancletes, si les reutilitza. Per aquesta raó, en cas de micosi, es recomana llençar-les.
No hi ha estudis que comparin el percentatge d’infeccions fúngiques (les produïdes per fongs) que es contreuen a les piscines públiques respecte de les privades, però el més viable és que siguin més comunes a les primeres, per ser freqüentades per més persones i, per tant, per contenir més gèrmens.
Els tractaments antifúngics actuals són cada vegada més eficaços. En línies generals, les tinyes del peu es poden curar amb un film en una o dues setmanes. Quan afecten tota la planta, llavors cal recórrer a tractaments amb comprimits (d‘itraconazolo terbinafina) durant de 2 a 4 setmanes. En canvi, les tinyes de les ungles només es poden resoldre amb tractament oral, no s’ha demostrat científicament que la teràpia amb làser o fotodinàmica sigui igual d’efectiva. Una vegada iniciat el tractament, el risc de contagiar altres persones és molt improbable i no per això hem de deixar d’anar a les piscines.