S'oculta però existeix i es pot combatre

/imgs/20001101/salud01.jpg
Durant molts anys s’ha parlat gairebé exclusivament de la menopausa i dels seus riscs, com si el declinar hormonal amb els anys fos només un assumpte de dones i els homes es mantinguessin aliens a aquest esdeveniment. La teràpia substitutiva s’aplica amb una freqüència creixent a les dones i no sense certes reserves, però encara estem molt lluny d’aconseguir que els homes assumeixin el seu declivi natural i la conveniència d’una teràpia similar adaptada a ells. De fet, a les consultes mèdiques hi van molts homes a qui es diagnostica depressions i disfuncions diverses, que amaguen l’inici de l’andropausa la qual es podria mitigar, com a mínim en part, amb un tractament substitutiu adequat.

Símptomes de l’andropausa

L’andropausa consisteix en el declivi gradual de totes les funcions fisiològiques de l’home, des de les cognitives fins a les físiques. A partir de certa edat, els homes comencen a sentir que la seva capacitat de concentració i la seva memòria disminueixen, que perden força muscular. I, com passa en les dones, es produeix un increment del greix i en canvia la distribució en el cos. La massa òssia es redueix i pot aparèixer l’osteoporosi, descendeixen tant l’interès sexual (o libido) com la potència sexual, s’altera el ritme de son, es registren canvis de caràcter, sorgeixen depressions de més o menys severitat, es perd l’interès per les coses i se succeeixen canvis emotius i de l’estat d’ànim de forma imprevista.

Les hormones masculines també acusen el pas del temps

Si en les dones es parla d’una estrogenodeficiència, en els homes ens podem referir a una androgenodeficiència, ja que la disminució de les hormones androgèniques és el fonament de l’andropausa. Disminueix la producció de testosterona, hormona masculina, que es pot determinar a la sang. A partir dels 60 anys es detecten descensos significatius del nivell de testosterona a la sang a primera hora del matí. També s’ha anotat la disminució d’altres hormones androgèniques, però el millor indicador sembla ser la testosterona. L’andropausa es coneix també com a Síndrome d’Adam, que no és cap referència bíblica sinó les sigles que corresponen a Androgen Deficiency Aging Male, que es podria traduir per Androgenodeficiència de l’Ancianitat Masculina.

Es pot prevenir?

Si es diagnostica precoçment, el que és lògic és instaurar un tractament per revertir la situació o retardar-ne l’evolució. Però encara no hi ha resultats fiables sobre la teràpia hormonal substitutiva a llarg termini. El tractament de l’andropausa pretén eliminar o esmorteir els símptomes, però fonamentalment va adreçada a restaurar les funcions sexuals, ja que hi ha una clara associació entre els nivells de testosterona plasmàtica i la qualitat i freqüència de l’erecció del penis. A més, no s’ha d’oblidar que, en molts casos, al dèficit de testosterona s’hi uneix, per l’edat, una arteriosclerosi que redueix el flux sanguini en els cossos cavernosos del penis, la qual cosa fa més problemàtica la vida sexual. Però el tractament també pretén incrementar les ganes de viure, mantenir el vigor físic i la capacitat intel·lectual. La teràpia hormonal substitutiva masculina no està gaire estesa, al contrari del que passa entre les dones, que cada vegada recorren més a aquest tipus de teràpia.

Tractament amb testosterona

Avui, el tractament masculí es realitza mitjançant testosterona. A Espanya només es comercialitza com a injectable intramuscular que s’absorbeix lentament, per això s’administra cada 2 o 3 setmanes. En altres països hi ha pagats transdèrmics que aporten uns 5 mil·ligrams diaris, una quantitat semblant a la dosi fisiològica diària necessària que el cos assimila de manera progressiva. També s’investiga sobre els implants subcutanis o pèl·lets, l’efecte dels quals pot durar tres o quatre mesos. La testosterona és una hormona sexual, amb efecte androgen i anabolitzant, que s’ha d’utilitzar només quan ho indica el metge especialista. Els qui pateixen afeccions com l’epilèpsia, la diabetis, el creixement prostàtic benigne (adenoma de pròstata), la hipertensió, la insuficiència hepàtica o renal i la insuficiència cardíaca han de tenir molta precaució davant d’aquesta teràpia hormonal, que és absolutament contraindicada en pacients amb càncer de pròstata o càncer hepàtic.

Durant el tractament amb testosterona convé sotmetre’s a exàmens periòdics de pròstata, i atès que els problemes urològics tenen especial rellevància durant l’andropausa, cal que el pacient es posi a les mans d’un uròleg que l’orienti sobre el tractament més adequat i els controls que cal efectuar.

No val la pena ocultar-la

L’andropausa és tan fisiològica en l’home com en la dona ho són la menopausa i el climateri. L’aparició de símptomes com el decaïment, la disfunció erèctil, la pèrdua d’interès pel sexe, la tristesa, etc., en un home adult de més de 55-60 anys, fa pensar en l’andropausa. Però no hi ha motius per ocultar-la; al contrari, s’ha de recórrer al metge perquè ens ajudi a superar aquesta situació, que no és cap malaltia ni estigma, es tracta simplement d’un procés fisiològic que en moltes ocasions requereix tractament i fins i tot ajuda emocional.

Qüestionari de la Universitat de San Luis

Com en qualsevol altra alteració de la salut, és important el diagnòstic precoç i que l’afectat faci molta atenció als primers símptomes. Tot i que hi ha nombroses propostes de qüestionaris i protocols per investigar-ne l’aparició, el més senzill i fiable és el de la Universitat de San Luis. El quid està en la primera i la setena pregunta, que es refereixen a la qualitat de la vida sexual i al fet de declinar-la, símptomes clau. Si la resposta a les dues preguntes és afirmativa, o ho són les respostes de tres de les altres qüestions no hi ha cap dubte: la Síndrome d’Adam s’està instaurant. També hi ha determinacions de testosterona, però són cares i la majoria de les vegades no són necessàries ja que la simptomatologia és suficient per detectar l’andropausa.