El que costa la televisió "a la carta"
Però la realitat s’imposa i l’octubre passat, segons xifres aportades per les plataformes digitals, Canal Satélite Digital va superar els 950.000 abonats i Via Digital va assolir els 600.000. En total, són més d’un milió i mig de llars i establiments que cada mes desembossen com a mínim 3.700 pessetes per tenir dret a escollir entre els 40 canals aproximadament que conformen els paquets bàsics d’aquestes cadenes de TV de pagament. Els abonats a les plataformes digitals comparteixen un perfil semblant: persones d’entre 25 i 55 anys, acostumades a les noves tecnologies (més del 50% maneja l’ordinador, i d’entre ells la meitat compta amb accés a Internet; gairebé el 85% té telèfon mòbil i el 23% ha comprat alguna vegada a través de la Xarxa). De moment, les antenes d’aquestes cadenes de TV “a la carta” s’instal·len majoritàriament en grans urbs i ciutats petites i mitjanes, mentre el món rural en queda bastant al marge. Catalunya, Madrid i Andalusia són les comunitats amb més abonats, seguides de prop per la Comunitat Valenciana i les Canàries.
El procediment per contractar el servei de totes dues plataformes és similar, amb l’inconvenient que cada una opera amb un satèl·lit diferent, i si una comunitat de veïns o un particular es vol subscriure a les dues haurà de col·locar dues antenes parabòliques i dos descodificadors. Sobre això, la Comissió del Mercat de Telecomunicacions ha iniciat a mitjan octubre una investigació sobre els descodificadors, la incompatibilitat dels quals tanca rotundament la possibilitat tan desitjada pels consumidors que un aparell sigui suficient per accedir a les emissions de totes les plataformes digitals i dels operadors de TV per cable.
A Canal Satélite Digital i Via Digital la instal·lació de l’antena costa unes 20.000 pessetes, però aquesta quantitat és freqüentment objecte d’ofertes, per la qual cosa si els futurs abonats estan atents a les promocions la instal·lació de l’antena els pot sortir gratis. Sempre s’haurà de pagar una quota d’inscripció de 15.000 pessetes, que dóna dret al lliurament de l’aparell descodificador i al comandament a distància, també diferents en tots dos casos.
Triguen tres o quatre dies a realitzar la instal·lació i, a partir d’aquest moment, l’abonat s’enfrontarà a una despesa mensual de 1.150 pessetes a Canal Satélite, i 1.200 pessetes a Via Digital en concepte de lloguer pel descodificador. A aquesta quantitat cal afegir 2.595 pessetes del paquet bàsic a Canal Satélite que compta amb 42 canals diferents, i 2.500 pessetes en el cas de Via Digital que conté 40 canals.
La programació bàsica a les dues plataformes és similar. Les 3.745 pessetes que paguen els abonats a Canal Satélite per la Fórmula Digital i les 3.700 pessetes del Paquet Bàsic de Via Digital els permeten moure’s per canals que ofereixen sèries, pel·lícules, vídeos musicals, concerts, documentals, canals autonòmics, informatius i dibuixos animats.
Però les grans emissions no es troben a l’opció bàsica, per la qual cosa el 53% dels abonats a Canal Satélite i el 40% dels de Via Digital amplia l’oferta de canals contractant d’altres paquets. El més usual entre els clients de Canal Satélite és afegir a la televisió digital la programació de Canal Plus. Això suposa una despesa mensual de 7.145 pessetes: 5.995 pessetes pel canal Premium, Fórmula Digital més els quatre canals de Canal Plus, i les 1.150 pessetes pertinents del lloguer de l’aparell. A Via Digital el més comú és subscriure’s a l’opció Première que ofereix tres canals coneguts com Gran Via, a través dels quals es transmet cinema, sèries, toros, futbol i golf. La despesa és en aquesta ocasió de 5.695 pessetes al mes (4.495 del Première més 1.200 pessetes del lloguer).
Totes dues plataformes estan preparades per satisfer gairebé tots els gustos i les butxaques, per la qual cosa proposen moltes fórmules. Algunes són tan curioses que, amb termes futbolístics, es podria dir que Via Digital és culer i Canal Satélite madridista. Així, per 750 pessetes més al mes en els dos casos, els abonats d’un i altre equip poden disposar de tota la informació del club del seu cor en els dos canals específics. Pel mateix preu es poden afegir canals de música (6 de diferents) i de caça, pesca i naturalesa en el cas de Canal Satélite, i el de Play Boy a Via Digital. A més, aquesta última obre la possibilitat de contractar un canal exclusiu de futbol per 1.495 pessetes al mes, i Canal Satélite un d’informació específica de medecina per 1.500. El cinema també es presenta de forma diferenciada. Canal Satélite ofereix un paquet de cinc canals cinematogràfics que costa 1.000 pessetes al mes, que bé pot acompanyar a la Fórmula o al Premium. A Via Digital l’opció és més barata, 700 pessetes, però té un canal menys.
El 53% dels abonats a Canal Satélite i el 48% dels de Via Digital paguen habitualment per veure a la seva televisió un esdeveniment concret. Les dues raons fonamentals són el futbol i el cinema, i en menys mesura d’altres esdeveniments com toros, boxa (el combat de Tyson va ser el més comprat de l’any a Via Digital), òpera o concerts i, en menys mesura, pel·lícules eròtiques.
Els preus per accedir a la llotja (a Via Digital) o a la taquilla (a Canal Satélite) varien d’acord amb el que es vulgui. El més car és assistir a un partit del Reial Madrid o del Barça. Les dues plataformes digitals cobren 1.825 pessetes per cada partit. Per a la resta de les trobades de Primera Divisió el preu baixa a 995 pessetes. La boxa es cotitza a 750 pessetes per sessió, igual que els concerts i espectacles especials.
Les pel·lícules d’estrena es compren per 500 pessetes cadascuna a Via Digital, i per 600 pessetes a Canal Satélite. I com si d’un cinema tradicional es tractés, Via Digital converteix els dimecres en dia de l’espectador rebaixant l’entrada a 250 pessetes, i els caps de setmana ofereix sessió contínua per un sol pagament. Finalment, el cine pornogràfic costa 600 pessetes.
Es calcula que durant els primers deu mesos de l’any cada plataforma ha venut uns 4 milions d’entrades per veure aquests esdeveniments i pel·lícules. De mitjana, cada abonat inverteix unes 3.000 pessetes al mes per comprar programes, contractació que habitualment es realitza per telèfon, tot i que cada vegada són més els que utilitzen el comandament a distància com a via de pagament. Quan arribi Internet a les plataformes, i ja no falta gaire, hi haurà una altra forma de fer la comanda.
En pocs mesos, a més de l’oferta programàtica, les plataformes digitals oferiran als seus usuaris la possibilitat d’utilitzar el televisor com a suport informàtic. Via Digital i Canal Satélite han anunciat que tenen preparat el programari per integrar-lo en els seus descodificadors i configurar totes les aplicacions necessàries per oferir l’accés a Internet directament del televisor. Internet, i junt amb aquest el correu electrònic, serà un servei més d’aquestes plataformes digitals de TV. S’uniran així a Quiero, la plataforma de TV per cable que ja ofereix aquesta prestació.
Quiero es va presentar com la primera plataforma de televisió digital terrestre del món que oferia accés a Internet i correu electrònic a través del televisor, malgrat que això no va entrar en servei fins el mes d’octubre passat. La principal diferència amb les altres plataformes és que utilitza com a mitjà de difusió la xarxa terrestre, la mateixa per mitjà de la qual rebem actualment els programes de televisió analògica, amb la qual cosa n’hi ha prou amb connectar el descodificador a l’antena convencional de les llars per rebre el senyal d’aquesta plataforma, sense necessitat d’antenes parabòliques ni cablatges. La seva programació està formada per 14 programes de televisió amb continguts habituals: cine, futbol, toros, esports, programes infantils i juvenils, música, documentals, a més de l’oferta d’esdeveniments de pagament per visió. També es poden trobar canals de Via Digital com Gran Via. La instal·lació del descodificador del senyal de moment és gratuïta. L’alta suposa 9.950 pessetes, i el teclat 4.950. La quota mensual és única per a tot el paquet de canals i costa 3.750 pessetes, a la qual s’han d’afegir 1.000 pessetes en concepte de lloguer de la terminal. Igual com les seves competidores, Quiero ofereix la possibilitat de pagar per veure esdeveniments, encara que en el seu cas es redueix a dues úniques ofertes: concretament cinema d’estrena, que costa 390 pessetes, i pel·lícules per a adults que valen 600.
Amb el teclat de Quiero s’accedeix a Internet, una de les grans diferències. El portal de la cadena, accessible només per als abonats, s’estructura en cinc seccions: lleure, actualitat, comunica’t, serveis i ajuda, dins de les quals existeixen múltiples seccions que quan s’activen permeten l’accés a diferents serveis. També des d’aquí es poden crear fins a cinc comptes de correu electrònic.