Fa només dos o tres anys comptar amb un correu electrònic era no un luxe, sinó una raresa, gairebé una extravagància capritxosa
El correu, ple de publicitat i missatges no desitjats
. Però mireu què és el pas del temps, avui l’adreça electrònica s’ha convertit en un estri comú en molts llocs de treball i en una eina molt útil en les comunicacions interpersonals entaulades des de l’ordinador de la nostra pròpia llar. La familiaritat amb què actuarà d’aquí a poc temps qualsevol ciutadà davant del correu per Internet és tan evident com ho està sent la implantació massiva dels telèfons mòbils. Però així com el número de telèfon és una dada que es proporciona només a qui ens interessa i la intromissió d’estranys i venedors telefònics resulta molt molesta, l’adreça electrònica és un lloc privat i, per tant, l’accés ha de ser restringit: no tothom ens pot enviar missatges. Els correus no desitjats no només s’entremeten en el nostre ordinador i en la nostra vida i molesten l’internauta, sinó que ens poden causar seriosos problemes.
Segons els experts, hi ha uns 263 milions d’adreces electròniques al món i cada usuari rep una mitjana de 30 missatges diaris. Es calcula que l’any passat el 70% d’aquests correus van ser missatges no desitjats. I en el futur (els televisors connectats a Internet funcionaran també com a bústies electròniques) s’espera que la situació empitjori, cosa que converteix en molt comprensibles les queixes dels cibernautes que no volen veure inundada la seva bústia electrònica amb publicitat o missatges aliens al seu interès que, a més, costa el seu temps (i diners, sempre que no es compti amb una tarifa plana) “baixar” de la Xarxa. Un estudi recent de Gartner Group entre usuaris de correu electrònic revela que nou de cada deu consumidors d’Internet són víctimes de la inundació de missatges, com a mínim una vegada per setmana.
Aquesta pregunta també se la fan els experts. Alguns usuaris diuen que no en tenen ni idea, d’altres pensen que les adreces es reparteixen a través de galetes (petites línies de codi que es generen automàticament quan l’usuari es connecta a Internet i absorbeixen la identitat de l’usuari i l’envien als qui recopilen, i paguen, aquest tipus d’informació. Molts d’altres opinen que la seva adreça l’obtenen els qui envien missatges indesitjats quan l’usuari s’inscriu voluntàriament en entrar a un lloc web o al dels proveïdors d’accés, que venen les adreces de correu dels seus clients a les empreses interessades. També afirmen que es poden originar dels diversos serveis, esdeveniments i xerrades que s’organitzen a Internet, on es demana a l’usuari que se subscrigui per concursar-hi o participar-hi.
La majoria dels usuaris, després d’eliminar aquests missatges publicitaris no desitjats amb una pèrdua de temps considerable, se solen queixar, abans o després, a algú. Uns responen remetent improperis a qui ha enviat el correu, d’altres es queixen al proveïdor d’accés d’Internet, alguns escriuen a la companyia que es beneficia del missatge no desitjat i uns altres (una minoria) ho comuniquen a amics i coneguts, però n’hi ha fins i tot de més animats que s’adrecen a instàncies de l’Administració per comunicar la seva queixa.
Davant del bombardeig electrònic de correu comercial no sol·licitat, hi ha empreses que ofereixen solucions. Per exemple, alguns programaris (programes informàtics) de correu electrònic incorporen eines per filtrar les frases més usades pels spammers, i si no són suficients l’usuari hi pot agregar altres eines que es pot baixar d’Internet.
L’Spam Attack Pro es pot aconseguir a (www.sofwiz.com/html/spam_attack_pro.htm.) i conté una llista d’spam a la qual se n’hi poden afegir d’altres. L’Spam Exterminator (www.unisyn.com/spamex) revisa automàticament la carpeta de correu a la recerca d’aquests missatges no desitjats, d’acord amb una base de dades de 17 mil adreces que posseeix. Finalment, l’Spamkiller (www.spamkiller.com) és un dels més complets i pot treballar amb diferents filtres fins a detenir els missatges segons el remitent, paraules clau, el títol o qualsevol altra indicació que l’usuari especifiqui.
A l’altre costat, hi ha les empreses que dissenyen, elaboren i envien aquests missatges, i manegen i mantenen una base de dades d’adreces de correu electrònic. Per a aquestes companyies, les persones que participen en una llista de correu amb finalitats comercials són socis, clients, mai víctimes. Defensen que el fonamental és no abusar del nombre de missatges i oferir en ells alguna cosa, no només informació comercial perquè l’usuari obtingui algun benefici del fet de figurar en una d’aquestes llistes. Asseguren que han de tenir la facilitat de sortir-ne quan vulguin.
La tardor és una estació irresistible per gaudir de la naturalesa. Un cap de setmana o un pont i, fins i tot, un únic un dia de festa esdevenen motiu suficient per recalar en un dels cents de paratges interessants que ofereix el nostre país. Internet ens pot ajudar a escollir.
Patrimoni natural . Aquest portal de la Generalitat de Catalunya ens apropa al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (www.catalunya.net/aiguestortes). Junt amb la descripció de les característiques del paratge, hi trobem informació útil sobre visites i horaris. Així mateix, es pot accedir a tots els parcs naturals, paratges d’interès nacional i a la reserva natural de Catalunya.
Pics d’Europa. Parc nacional . El seu autor adverteix que aquesta no és una pàgina oficial del parc, però la qualitat i quantitat d’informació que ofereix fan més que aconsellable la visita a aquest lloc web. Una visita que també es dirigeix al parc natural de Somiedo d’Astúries. A més, podrem decidir on dormir i menjar, què no ens hem de perdre i un llarg etcètera de detalls útils i consells.
Servidor turístic del Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut . Per als qui, a més de gaudir de la flora i la fauna, volen cremar adrenalina practicant esports de risc, aquest és un bon lloc on es pot compaginar diversió i coneixements.
Galícia, la guia turística . Enllaç molt recomanable si es vol viatjar a terres gallegues. El peculiar mestre de cerimònies introdueix als millors enclavaments d’aquesta comunitat autònoma. Punt de vista eminentment pràctic. Incorpora plànols, sumaris sobre on dormir i menjar, tenint en compte les nostres possibilitats de despesa, i mostra platges i paratges que interessa conèixer.
Doñana 21 . La pàgina oficial ofereix informació rigorosa, encaminada a la potenciació del desenvolupament sostenible. Comet un greu error amb l’ús de la ñ, ja que com que manté aquesta lletra en els enllaços dificulta la navegació per les pàgines. Des d’aquí es pot accedir a que ofereix ofertes turístiques interessants.
Europarc España . Encara que la seva funció no és descriure ni oferir informació pràctica sobre destinacions de trobada amb la naturalesa, aquesta pàgina pot ser útil a l’hora d’escollir una ruta turística, ja que conté un glossari dels espais naturals agrupats per comunitats autònomes amb la seva localització i descripció.