Per l'església o pel civil, però amb un gran banquet
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 1999 es van casar 206.048 parelles, i d’aquestes prop de 155.000 (el 75%) ho van fer seguint el ritu catòlic. La majoria dels protagonistes dels casaments són joves; tanmateix, l’edat mitjana dels nuvis augmenta any rere any i ara els perfils-tipus són un home que supera els 30 anys i una dona que gairebé arriba als 28 anys. Les separacions, per la seva part, van augmentar en un 50% entre 1990 i 1997, i els divorcis ho van fer en un 48%: si el 1990 es van produir 36.272 separacions i 23.191 divorcis, el 1997 van ser 54.728 separacions i 34.147 divorcis.
Es calcula que a Espanya els casaments mouen aproximadament 550.000 milions de pessetes anuals. Tot i que hi ha casaments amb pressupostos astronòmics i d’altres amb costos molt modestos, es pot estimar que, de mitjana, aquesta celebració social entorn de la unió d’una parella, inclòs el viatge de nuvis, suposa una despesa global d’uns 2,6 milions de pessetes. El gruix de la despesa es destina al banquet, el cost mitjà del qual no baixa del milió de pessetes. Una altra partida important se l’emporta el vestit de la núvia i la lluna de mel. El primer s’apropa a les 200.000 pessetes i el viatge de nuvis assoleix el mig milió de pessetes. El vestit del promès, les fotografies o el vídeo de la cerimònia i la música per a la sobretaula i el ball són d’altres despeses ineludibles que incrementen el compte en unes 300.000 pessetes més com a mínim. Les invitacions, la perruqueria, el ram, les flors de la núvia i de decoració de l’església i del banquet, les aliances, el lloguer d’un gran cotxe (si és el cas) i els purs o detalls per als convidats arrodoneixen la xifra fins als dos milions i mig de pessetes.
Els passos administratius necessaris per abandonar la solteria són senzills. En un enllaç civil s’ha de sol·licitar l’expedient al jutjat on se celebrarà la unió, document que es retornarà completat junt amb la partida de naixement, el certificat d’empadronament i el DNI dels nuvis. Al jutjat se celebra la signatura del contracte matrimonial en dies feiners, però també hi ha la possibilitat que l’alcalde, regidors o jutges de pau exerceixin d’oficiants, per la qual cosa s’acorda amb ells una data, que pot ser dissabte. La fórmula eclesiàstica es redueix al lliurament al rector del temple al qual pertanyi un dels dos contraents (no ha de ser necessàriament el mateix on se celebri l’enllaç) de les partides baptismals, els llibres de família i el DNI dels contraents. En general, el sacerdot que casa els nuvis s’ocupa de remetre al jutjat l’acta contractual. Passat un temps, el jutge de pau de la localitat on s’ha celebrat la cerimònia tindrà preparat el Llibre de Família. Si l’enllaç s’oficia a la parròquia dels nuvis serà gratuït, però si es tria un temple diferent se sol cobrar (pel servei, la llum…) una quantitat que oscil·la entre les 15.000 i les 25.000 pessetes.
D’entre els innombrables i prolixos preparatius que requereix un casament el que porta més despesa és, sens dubte, el banquet nupcial. L’elecció del restaurant on es realitzarà el convit que s’ofereix a familiars i amics adquireix gran importància per un doble motiu. D’una banda, serà la imatge dels nuvis la que es transmetrà en forma gastronòmica, així que no s’hauran de reservar objeccions a l’hora d’exigir els millors resultats del banquet. A més, la data de l’enllaç es decideix sovint, sobretot al nord del país, segons la disponibilitat del restaurant, ja que els casaments se celebren majoritàriament a la primavera i a l’estiu, estacions en què les probabilitats d’un dia assolellat són més grans.
El menú, que es presenta en una quartilla el dia del dinar o sopar, es pot decidir escollint directament de la carta o cenyint-se als que ja tenen dissenyats per a aquests esdeveniments. En qualsevol cas, s’ha de tenir present que la qualitat gastronòmica del cobert ha de ser si no igual (s’admet que preparar dos-cents filets o rostits de peix és ben diferent de cuinar-ne quatre), sí com a mínim molt semblant a la degustació prèvia que s’ofereix als nuvis perquè comprovin les prestacions del restaurant. Els vins marquen la diferència i poden ocasionar problemes, ja que en depèn part de la impressió final que deixa un banquet en la ment dels comensals. Els nuvis es poden decantar per un vi determinat (és millor optar per vins de qualitat que agradin a la majoria dels convidats que escollir vins excel·lents però amb característiques molt concretes que puguin resultar estranys o defraudar les expectatives d’alguns paladars) i pagar la diferència respecte de l’estàndard, si n’hi ha.
S’ha estès el costum d’obrir una barra lliure (begudes gratuïtes) durant el ball que prolonga el festeig. Si la parella s’inclina per això, convé concretar expressament amb el restaurant o la discoteca contractats les begudes i les marques que se serviran, el nombre de cambrers que atendran els convidats, les hores que obrirà la barra i com es farà el pagament: registrant les consumicions i pagant en funció del consum efectuat o desembossant una quantitat fixa, prèviament pactada per cada assistent al casament. Són relativament freqüents les queixes per mala atenció a la barra lliure. La falta d’alguns tipus de beguda (les cares, especialment), l’escassetat d’empleats que atenen els convidats, la demora excessiva entre el pastís nupcial i el cafè i la reducció consegüent del temps per al ball i la barra lliure són les reclamacions més habituals. I si el discjòquei o l’orquestra afegeixen a la factura el copyright o els drets d’autor de les interpretacions que animen el ball, caldrà abonar-los ja que en teoria estan obligats a incloure’ls.
Les fotografies i el vídeo que recullen els principals moments d’aquest dia inoblidable constitueixen records únics i molt valuosos. La contractació de professionals per plasmar l’enllaç i el banquet és senzilla, ja que n’hi ha molts que es dediquen a cobrir aquests esdeveniments. Però cal acordar amb antelació qüestions com el nombre de fotos i la durada de la cinta de vídeo i assenyalar qui serà el propietari dels negatius, que en general es queda l’agència perquè així pot gestionar la venda de les còpies. Convidar o no els fotògrafs i, si escau, els operadors de vídeo a compartir el banquet és cosa dels nuvis, els quals no hi estan obligats.
L’elecció i la compra de les flors, més habituals a l’església, però també presents en despatxos, carpes o altres llocs on se celebren cerimònies civils, es pot acordar amb una altra parella que es casi el mateix dia i al mateix lloc per tal de repartir despeses. I, finalment, les llistes de casament. Fa anys el costum d’informar els convidats sobre on podien comprar el regal s’interpretava com una imposició de mal gust o, si més no, com una falta de delicadesa. Avui, no. Aquesta opció resulta la més còmoda tant per als convidats com per als nuvis.
A més, sempre hi ha la possibilitat de no seguir la indicació i fer el regal que es prefereixi. Hi ha dues maneres de gestionar una llista de casaments: la primera consisteix en què els nuvis determinin una gamma de regals possibles i els convidats els escullin segons el seu criteri i els paguin a la botiga o botigues que els nuvis hagin seleccionat. L’inconvenient rau en què els regals hauran de ser retirats dins d’un termini, després del qual l’establiment podrà cobrar l’emmagatzematge dels obsequis. En la segona alternativa, els convidats dipositen una quantitat de diners a l’establiment on els nuvis obren una llista de casament i posteriorment la parella gasta la suma de totes les aportacions en allò que més els interessa.
El problema d’aquesta manera de gestionar la llista és que el termini per triar els regals pot caducar (en alguns establiments és només de tres mesos), per la qual cosa els nuvis es poden trobar en la situació d’adquirir, sense haver-ho meditat prou, productes que no necessiten. Per això, convé aclarir les condicions de la llista de casament i fins i tot signar un contracte que reculli com s’actuarà davant circumstàncies com aquestes. Un contracte verbal també és vàlid i inicialment sembla més aconsellable obrir llistes de casament en diversos establiments o en els que ofereixin més tipus de productes.