Prevenir un segon infart

Prevenir un segon infart

/imgs/20080301/salud2-01.jpgQuan una persona es recupera d’un infart de miocardi, un dels objectius mèdics bàsics és prevenir que sofrisca un segon accident cardiovascular. Tanmateix, les mesures que s’apliquen no semblen, en vista de les estadístiques, les més adequades. I no tant per la qualitat de les accions previstes com per la poca eficiència en la seua aplicació. Diversos estudis elaborats els últims anys alerten que els pacients amb cardiopatia isquèmica aguda no reben una atenció adequada per a la prevenció de futurs episodis. Dos d’aquests, anomenats PREVESE i PRESENTE, els dos orientats a la prevenció secundària primerenca, van més enllà. Segons els seus autors, malgrat l’evident eficàcia que proporciona el canvi d’estils de vida i l’administració de teràpies adequades, l’aplicació de mesures preventives a Espanya obté un èxit escàs.

Aquest és un dels motius pels quals la Societat Europea de Cardiologia (SEC) adverteix sobre el deficient control dels Factors de Risc Cardiovasculars (FRCV) en la prevenció secundària. El 27% dels pacients continua fumant, el 32% continua obès, el 50% no controla la tensió arterial i el 58% manté el colesterol elevat. Només el 25% dels pacients amb un risc elevat controlen de forma efectiva els FRCV. A més, segons apunta la SEC, la responsabilitat no correspon de forma exclusiva als pacients incomplidors, sinó que el pes també recau en cardiòlegs i metges d’assistència primària, ja que tenen un paper molt important en la reducció del risc.

Punts clau en la prevenció

Una bona prevenció comença amb una informació i una educació sanitària apropiades. És el primer pas, i un dels més importants, per a aconseguir canviar els hàbits perjudicials dels pacients, com ara l’elevada ingesta de greixos saturats en la dieta, el tabaquisme i la vida sedentària. Les dades reflecteixen que més del 50% de la disminució actual de la mortalitat per cardiopatia isquèmica és atribuïble a canvis d’hàbits. Per aquest motiu és fonamental que s’insistisca en els factors de risc modificables des del moment en què es firma l’alta hospitalària i es continua amb les visites periòdiques al cardiòleg i al metge de família.

Resulta paradoxal que, si bé la hipertensió, l’hàbit tabàquic i la diabetis reben l’atenció adequada per part dels metges, no ocórrega el mateix amb el control de la resta dels factors de risc associats al pronòstic. Els experts reconeixen que en l’obesitat, el sedentarisme i el colesterol elevat no s’insisteix amb l’èmfasi suficient.

/imgs/20080301/salud2-02.jpgCom s’aconsegueix un òptim control d’algun d’aquests factors de risc? Amb el seguiment d’un tractament farmacològic. Tanmateix, els estudis sobre prevenció secundària de l’infart subratllen que, tot i la prescripció d’antiagregants plaquetaris (aspirina i vasodilatadors) és alta, la de fàrmacs hipolipemiants (que disminueixen els nivells alts de colesterol) és molt baixa, la qual cosa significa que només un 30% dels pacients amb colesterol elevat rep tractament.

A més, hi ha constància que el tractament amb estatines (un altre fàrmac per a reduir el colesterol) disminueix el risc de cardiopatia isquèmica, no tan sols pel descens del colesterol en si, sinó també per l’efecte que tenen sobre l’endoteli vascular (teixit que recobreix per dins les artèries). Diversos estudis demostren que l’associació de pravastatina (hipolipemiant) i aspirina redueix de forma important el risc pels seus efectes additius.

D’altra banda, els programes de rehabilitació cardíaca (PRC), claus en la recuperació de la malaltia, són sistemes terapèutics per a persones afectades de cardiopaties que tenen per objectiu millorar la qualitat de vida i el pronòstic de la malaltia. Encara que molts l’identifiquen només amb programes d’exercici físic, inclou un paquet d’activitats: des de l’educació per a la salut, la deshabituació tabàquica, les classes de dietètica i les tècniques de relaxació, fins a suport psicològic. La milloria obtinguda amb aquests programes de rehabilitació és independent del sexe i de l’edat, amb la qual cosa hi poden participar persones molt majors. Tant és així que els resultats obtinguts en ancians evidencien avanços semblants als obtinguts en persones més joves.