Guarderia o cangur
Delegar la seguretat i el benestar d’un fill en mans d’una persona desconeguda és una gran responsabilitat que requereix la dedicació de molt de temps i esforç per seleccionar la persona adequada i comprovar-ne la trajectòria i les referències, bé si l’elecció és la del que en llenguatge col·loquial es coneix com a cangur, o bé si és una guarderia.
Entre les principals preocupacions dels pares, una vegada escollits la persona o el centre en què els fills passaran bona part del dia, es troba la de comprovar les garanties que aquests serveis ofereixen sobre la seua atenció. Com es pot detectar que el tracte que reben els fills és correcte? Els experts diuen que el primer pas per a esbrinar si el xiquet es troba a gust o no amb una persona és observar-lo i estudiar les seues reaccions. Encara que el xiquet no sàpiga dissimular bé els seus sentiments, en el moment en què té un problema no sempre sabrà comunicar-lo. Per això, cal saber identificar que alguna cosa va malament si el xiquet mostra un comportament diferent de l’habitual. Aquests indicis poden manifestar-se a través d’una pèrdua de gana, de plor injustificat, d’agressivitat cap als altres, d’actitud espantadissa, d’ulls tristos o de dibuixos inquietants, entre altres actituds en aparença injustificades. A més, la falta d’higiene o les anàlisis que indiquen una mala alimentació són clares mostres que el xiquet està desatès.
Davant de qualsevol sospita que el menor no rep el tracte adequat, és necessari entrevistar-se amb els encarregats de cuidar el petit. I fins i tot, aparèixer per sorpresa a casa si està a l’atenció d’una mainadera- per comprovar com és el dia a dia, sobretot si hi ha algun signe de violència -un simple bony, per exemple- o de descuit, com un èczema a la zona dels bolquers.
Més places de guarderia
No fa gaire s’ha fet pública la intenció de crear 300.000 noves places per a xiquets de 0 a 3 anys, fet que suposaria un increment sobre l’oferta actual del 128%. Es podria ampliar així l’accés a l’escola de gairebé tots els xiquets de dos anys, que voregen el mig milió, quan en l’actualitat només uns 130.000 ja tenen plaça en una guarderia. Tot i aquest esforç, encara quedarien 40.000 menors sense plaça, i això només en el tram de dos a tres anys. Com a dada que mostra el llarg camí que queda per recórrer, la demanda en el tram d’edat següent, de 3 a 6 anys “ensenyament obligatori”, està coberta en el 99%.
- Entrevistem personalment totes les candidates a cuidadores abans de prendre una decisió.
- No ens refiem de les aparences. El benestar del nostre fill està en joc, així que no dubtem a ser exigents. Verifiquem amb atenció totes les referències aportades.
- Comprovem que l’aspirant a mainadera té l’edat adequada per a tenir cura d’un xiquet. No és recomanable que siga menor de 18 anys. A més, si el nostre fill té menys de dos anys, l’ideal és que haja estudiat puericultura.
- En l’entrevista personal hem de valorar-ne la iniciativa, la paciència, la responsabilitat, la vocació, la maduresa i l’actitud afectuosa, entre altres aspectes. Altres qualitats d’una bona cangur és que prioritze els interessos del xiquet.
- Plantegem-li una situació imaginària d’emergència per veure com reaccionaria.
- La seguretat del nostre fill ha d’aparèixer constantment al llarg de l’entrevista per a assegurar-nos que entén on estan els perills i com el cuidaria per a prevenir.
- Els fills han de formar part de l’entrevista. D’aquesta manera, els dos es coneixeran des del primer moment i els pares podran estudiar com es relacionen mútuament.
- Una vegada escollida la mainadera, establim un període de prova d’entre una setmana i un mes. Durant aquest temps, indiquem-li les pautes que ha de seguir i ajudem-la a fer el treball tal com ens agradaria a nosaltres. El nostre fill acceptarà millor la seua cuidadora si nosaltres estem davant fins que s’hi acostume.
- Redactem un contracte en què establim les obligacions, els horaris, el salari, etc.
- Mantinguem una comunicació constant amb la mainadera. Estiguem al dia de les seues inquietuds i preocupacions respecte dels nostres fills. És fonamental conèixer si treballa contenta o quins són els progressos del xiquet. Revisem el seu programa d’activitats, la rutina, etc.
- Estudiem tots els dies l’actitud del nostre fill. No ens confiem.
Pautes per a escollir guarderia
- Visitem diversos centres i informem-nos-en de l’organització i el funcionament.
- Prenguem-nos el nostre temps en cada centre, i observem la relació del personal amb els xiquets. Com parlen amb ells, si les seues paraules són “tendres” o “dures”. Convé recordar que els xiquets menuts necessiten abraçades, afecte i dolçor. Prestem atenció també a com els parlen, a ells, els xiquets, i si els donen mostres d’afecte i de proximitat.
- Si el nostre fill té cap tipus de necessitat educativa especial, el centre haurà de tenir recursos humans i materials de suport determinats per l’administració educativa corresponent.
- La proximitat al domicili és un element que cal tenir molt en compte. El trajecte que haurem de recórrer serà menor i el xiquet seguirà en contacte amb el medi social en què viu, ja que els seus companys de guarderia seran també els seus amics del barri.
- Els cuidadors/educadors que atenguen els xiquets entre 0 i 3 anys han de tenir, com a mínim, un títol de Jardí d’Infància, i els que atenguen els xiquets entre 3 i 6 anys han de ser Mestres d’Educació Infantil.
- Assegurem-nos que el nombre de xiquets per educador compleix la normativa vigent. La llei estableix que els responsables dels menors d’un any han de tenir un màxim de 8 xiquets per aula; els d’1 a 2 anys, un màxim de 13 xiquets; i els de 2 a 3 anys, 20 xiquets per classe.
- Informem-nos si en la guarderia fan el menjar ells mateixos, visitem la cuina i, si és possible, coneguem el cuiner. Si, per contra, el serveix una empresa especialitzada, preguntem qui decideix els menús.
- Interessem-nos sobre com organitzen l’hora del descans, tan vital en aquesta etapa, quants educadors s’encarreguen de la vigilància i què fan quan un xiquet no vol dormir o es desperta abans d’hora.
- Escollim una bona guarderia que no es limite a “vigilar” els xiquets, sinó que els proporcione un ambient acollidor en què professionals formats disposen d’una base adequada per al seu desenvolupament.
Aspectes que cal tenir en compte en la relació?
/imgs/20080301/informe04.jpg No és fàcil trobar la mainadera ideal, però una vegada que es troba cal cuidar la relació les seues necessitats també s’han de tenir en compte- i mantenir-hi una comunicació constant des del començament. Ella se sentirà valorada, els progenitors estaran tranquils i el xiquet es beneficiarà de tot això.- És important treballar en equip i no crear rivalitats. Encara que el petit cree vincles afectius forts amb la seua cuidadora, el paper de la família és insubstituïble. Els rols han d’estar molt definits i no s’han de superposar. Els pares són els pares, encara que estiguen unes hores fora.
- Si la cuidadora és immigrant (s’estima que al voltant del 50% dels qui ofereixen el servei d’atenció de persones són immigrants d’origen sud-americà), s’ha de comprovar que entén bé les indicacions dels pares. Moltes vegades les diferències culturals i de llenguatge causen malentesos greus
- Si el xiquet ha d’anar a la guarderia, es recomana que comence a acudir-hi abans dels vuit mesos, perquè el petit s’adapta millor, o després dels divuit mesos, quan ja ha adquirit prou control de si mateix com per a enfrontar-se sense problemes amb el nou medi.
- Anar al centre elegit amb el xiquet abans que aquest es quede allí és una forma que es vaja familiaritzant amb el lloc, els companys i els professionals.
- Els primers dies de guarderia, és suficient que els petits s’hi estiguen només durant una o dues hores. En tot cas, no és desitjable que passen més de quatre o cinc hores diàries al centre, i mai han d’estar-hi més de vuit.
- Des que el xiquet arriba per primera vegada a la guarderia, els cuidadors segueixen molt de prop el seu desenvolupament afectiu, intel·lectual i motor, per la qual cosa els pares han d’establir amb ells un contacte continu, i unes relacions cordials i de cooperació.
- Si el xicotet no aconsegueix adaptar-se a la guarderia, no hem d’esperar que presente una quadre d’ansietat o pànic per a prendre mesures. Davant d’aquesta situació cal parlar amb la professora, passar més temps amb el xiquet i, fins i tot, buscar un altre centre en què es trobe millor, o una persona que el cuide a casa.
Avantatges i inconvenients de l'elecció de cangur o guarderia
- El xiquet està en un ambient familiar i conegut.
- El tracte que rep és individualitzat, la qual cosa facilita que el xiquet cree un vincle fort i estable que facilitarà el seu desenvolupament emocional.
- Els bebès necessiten tota l’atenció, almenys en el primer any de vida, i amb una cangur l’atenció cap a ell és constant i personalitzada.
- La cangur, en principi, segueix les pautes que li dicta la mare respecte a les cures que ha de rebre, què ha de menjar, les hores de son, la rutina, etc.
- Si el xiquet és menut, i el seu sistema immunològic no és encara prou fort, evitarà algunes de les malalties que es transmeten pel contacte amb altres xiquets.
- És difícil trobar i, sobretot, conservar una bona mainadera. Canviar-la sovint pot crear inestabilitat en el xiquet.
- El cost econòmic de contractar una mainadera és molt alt -una cangur a mitja jornada cobra, com a mínim, uns 360 euros mensuals, i la jornada completa voreja els 600 euros al mes, que poden arribar a 900 si la cuidadora està qualificada- sobretot si fa falta una persona amb formació professional.
- La socialització amb xiquets de la seua edat és escassa. Per a intentar pal·liar aquesta carència, el xiquet ha d’acudir tots els dies a jugar a un parc infantil, amb altres infants de la seua edat.
- Els pares han d’estar personalment pendents que la cangur ajude a créixer al xiquet, que cobrisca, en cada etapa, les seues necessitats de desenvolupament.
- La guarderia ofereix més possibilitats per al desenvolupament del xiquet, perquè cobreix totes les seues necessitats educatives bàsiques. A més, es vigila la seua salut, tant mental com psicològica i física.
- L’escolarització a partir del segon any de vida reforça en els xiquets l’adquisició de destreses socials, emocionals, cognitives i psicomotrius de gran utilitat per a la seua trajectòria posterior.
- Quan el xiquet compleix l’any i mig o els dos anys, és essencial per al desenvolupament de la seua sociabilitat el contacte amb altres xiquets -sobretot si és fill únic-. A la guarderia fa amics i aprèn les normes socials, com per exemple saber comportar-se, compartir els joguets amb els altres, menjar de tot etc.
- El xiquet està més controlat i atès per professionals amb una formació sòlida en educació infantil i/o puericultura.
- Encara que contreu més malalties, el seu sistema immunològic s’enforteix.
- Cada vegada són més els centres infantils que accepten xiquets des dels primers mesos de vida.
- Les guarderies públiques ofereixen unes instal·lacions ben cuidades, i personal especialitzat a uns preus que oscil·len entre 0 i 289 euros mensuals, i que varien segons el temps d’estada, les menjades i els ingressos dels pares. A les guarderies privades i les escoles infantils els preus oscil·len entre 120 i 479 euros al mes.
- Les llistes d’espera per als centres públics són molt llargues, i moltes guarderies privades també tenen la quota completa durant mesos.
- Els horaris no se solen adaptar als d’algunes professions. Els qui treballen en torns de tarda-nit i caps de setmana no tenen cobertes les seues necessitats.
- Generalment, cap guarderia es responsabilitza d’un xicotet quan està malalt.
- Si el xiquet és molt petit és molt possible que es contagie amb freqüència de malalties infeccioses i que haja de passar llargues temporades a casa.