Contractes a domicili sense riscos

Contractes a domicili sense riscos

/imgs/20080301/derechos01.jpgEl consumidor que rep una visita comercial al domicili o al centre de treball, que és invitat a una presentació comercial en un hotel o en una excursió, està sotmès a unes condicions de venda diferents a les habituals del comerç tradicional. De vegades, aquestes operacions poden generar en el client potencial una sensació d’indefensió perquè no disposa de la informació necessària i suficient per a analitzar, comparar preus i fins i tot veure i conèixer de primera mà la classe de producte que li ofereixen. Aquests contractes de venda han de contenir, en caràcters destacats i en la part superior del lloc reservat per a la signatura del client, una referència clara, comprensible i precisa al dret a desistir del contracte i als requisits i conseqüències del seu exercici.

Com s’han d’efectuar aquestes compres?

En aquest tipus d’operacions, el contracte s’ha de firmar per escrit en doble exemplar i ha d’anar acompanyat d’un document de desistiment. Els dos estaran datats i firmats pel consumidor i usuari. Una vegada firmat el contracte, l’empresari o comercial ha d’entregar al consumidor un dels exemplars del contracte i un document de desistiment.

Si el client desitja fer-se enrere és necessari enviar aquest document a l’empresari en els set dies naturals següents a l’entrega del producte, sense necessitat de justificar-se. El desistiment obliga el venedor a tornar els diners rebuts, i el consumidor a tornar el producte.

Llavors, no n’hi ha prou d’avisar per telèfon?

No, aquesta modalitat de desistiment ha donat lloc a més d’un trencament de cap perquè no es pot provar l’exercici del dret de desistiment, circumstància que pot utilitzar-se per a exigir el pagament, una vegada transcorregut el termini, ignorant la telefonada. Per això és necessari desistir per escrit i enviar al domicili del venedor el document de revocació per correu certificat amb justificant de recepció, per burofax certificat o mitjançant els serveis d’informació al consumidor perquè gestionen l’enviament. D’altra banda, la devolució al venedor dels productes rebuts, dins del termini, es considera per la llei un desistiment.

El client ha de carregar amb les despeses de devolució?

No, la llei diu que l’exercici del dret a desistir no ha de suposar cap despesa per al consumidor.

El venedor ha de tornar el que ha cobrat fins al moment?

Quan un consumidor exerceix el desistiment, l’empresari està obligat a tornar les sumes abonades sense retenció de despeses. La devolució d’aquestes sumes haurà d’efectuar-se al més aviat possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de 30 dies d’ençà del desistiment. Transcorregut aquest termini, el consumidor tindrà dret a reclamar la devolució duplicada.

Una persona d’edat avançada compra a domicili un producte que no necessita, dóna les dades del seu compte bancari i li carreguen diverses quotes d’un finançament. Els seus fills se n’assabenten de casualitat al cap d’uns mesos. Poden fer alguna cosa perquè li tornen els diners?

/imgs/20080301/derechos02.jpgEn primer lloc, s’ha de comprovar que en el contracte s’informa del dret a desistir i que conté el document de desistiment. Si no hi és, disposa de tres mesos per a desistir. Es pot fer per burofax indicant que posen a disposició de l’empresa el producte rebut. D’altra banda, quan el preu ha sigut totalment o parcialment finançat mitjançant un crèdit concedit pel mateix empresari contractant o per part d’un tercer, l’exercici del dret de desistiment implica la resolució del crèdit sense cap penalització per al consumidor. Cal comunicar a la financera el desistiment del contracte de compra i la resolució consegüent del préstec. Si han passat els tres mesos, es pot acudir als tribunals.

Però si el venedor ha complit amb la informació i l’entrega dels documents, desfer el contracte és més complicat. És necessari acudir a una oficina d’informació al consumidor per intentar arribar a un acord amb el venedor i la financera a fi de resoldre i anul?lar els dos contractes. Si no dóna resultat, només queda la via judicial. Aquestes possibilitats dependran en part de l’estat de les facultats de la persona gran, de la seua capacitat de llegir i d’entendre i del compliment o no de les obligacions que la llei imposa al venedor. I, per descomptat, de la prova de tot això.

S’aplica aquesta llei a tots els contractes a domicili?

No, la llei n’exclou els contractes següents: d’assegurances, sobre accions, bons, notarials, de construcció, arrendaments o venda de béns immobles. Tampoc afecta els relacionats amb productes d’alimentació, begudes i altres béns consumibles d’ús comú a la llar subministrats per proveïdors que efectuen repartiments. Tampoc s’aplica quan l’import total per a pagar no arribe a 48 euros.