Per què, quan i per a què cal anar al psicòleg
Per a la majoria de nosaltres, a penes té dificultat saber quan hem d’anar a veure el metge. No obstant això, continuem mostrant dubtes i reticències a l’hora de dirigir-nos al psicòleg, sobre qui encara sembla pesar l’apel·latiu de curabojos. És per això que encara molts associen el fet d’acudir a un psicòleg amb el fet de reconèixer que es pateixen greus desordres mentals que no són capaços de controlar i resoldre. Un altre fre per a anar tranquil·lament a la consulta del psicòleg és l’inconvenient de comunicar a un desconegut els nostres problemes més íntims. Mostrar-nos tal com som, parlar d’aquestes frustracions, obsessions, complexos, inseguretats o debilitats que portem ocultant o dissimulant tants anys, posar en dubte la nostra fortalesa mental, la nostra sensatesa o lucidesa, i quedar quasi a mercè d’algú, exposar-nos al judici d’un especialista -per a qui serem només un cas més- es converteix en un tràngol dur que ens pot produir por o terror. I així, per unes causes o per unes altres, i tot i que una cosa al nostre interior ens revela que necessitem ajuda especialitzada i que no n’hi ha prou d’explicar les nostres penes a familiars o amics, ens demora massa a sol·licitar una cita amb el psicòleg i ho fem quan ja no podem més i els símptomes de patiment, d’inestabilitat psicològica, han esdevingut un malson. Aquest retard, que pot suposar uns quants anys i fins i tot dècades, pot agreujar un problema que atès a temps potser s’hauria resolt sense cap més dificultat.
El psicòleg és un professional especialitzat, un científic del comportament humà. El seu treball, el desenvolupa, cada dia, amb persones que es troben en un moment difícil de la seva vida o que s’enfronten a un problema que requereix l’anàlisi i l’assessoria -i a vegades, la companyia, complicitat i suport- d’un especialista. El psicòleg disposa d’eines metodòlogiques i tècniques per a realitzar una avaluació, establir un diagnòstic i proposar un tractament per a abordar els problemes dels seus clients i per a ajudar-los a entendre els motius del seu malestar. Però aquests especialistes de la ment humana no només resulten útils en situacions crítiques; ben al contrari, proporcionen recursos i estratègies per a prevenir possibles problemes, i que ens ajudaran a sentir-nos més estables i forts en el dia a dia. Cal aclarir un matís: en la consulta no és imprescindible obrir la nostra intimitat des del primer moment; quan i què explicar a l’especialista és una opció personal. El ritme del procés d’aquesta implicació i sinceritat que es requereix perquè el psicòleg conegui les característiques i l’abast del nostre conflicte intern pot establir-lo el mateix client, que actuarà mogut per la seva necessitat o per la decisió personal d’explicar a l’especialista el que li ocorre. Aquesta comunicació fèrtil es produeix normalment en aquest clima desitjable de confiança i seguretat que sorgeix quan percebem que l’especialista ens garanteix confidencialitat i comprensió. I quan sabem que no emetrà, sobre nosaltres, judicis que ens puguin ferir la sensibilitat. Les primeres impressions, com la d’haver sigut escoltats i respectats i de sentir-nos ben atesos tècnicament, així com la de “connectar” amb la seva forma de ser i amb els seus mètodes i teràpies, determinen en bona mesura si el pacient optarà per aquest especialista i, fins i tot, l’èxit del treball terapèutic que caldrà emprendre.
Hem d’acudir al psicòleg quan detectem que un o diversos problemes bloquegen la nostra vida, l’inunden de sensacions desagradables i ens impedeixen gaudir dels seus aspectes positius o plaents. Per allò de creure’ns autosuficients, pensem que serem capaços de sortir-nos-en, i que el que necessitem és, simplement, asserenar-nos i donar temps al temps. Però estem equivocats: el temps no arregla res. Una cosa ben diferent és que necessitem que discorrin setmanes o mesos per a executar els comportaments que ens ajuden a resoldre els problemes.
Demanar és tan necessari com donar: formen l’anvers i el revers de la mateixa moneda, que és la vida. No confonguem l’autonomia a l’hora de gestionar les nostres vides amb la negativa a sol·licitar l’ajuda d’altres persones per a conduir aquestes accions a bon port. El psicòleg no és un bruixot que cura els mals de la nostra psique, sinó simplement un expert en salut mental que actua com a assessor i acompanyant i que intentarà ajudar-nos perquè aconseguim (sempre per nosaltres mateixos i des de nosaltres mateixos) la seguretat i l’estabilitat desitjada, propiciant un millor discerniment en la recerca de solucions i potenciant la nostra autoestima.
- Sentim que la tristesa, l’apatia i la falta d’il·lusió comencen a aclaparar-nos i a emetre’ns el missatge equivocat que les nostres vides no tenen sentit.
- El negre o el gris tinten freqüentment els nostres pensaments i ens veiem incapaços de trobar coses positives en les nostres vivències quotidianes.
- Tot al nostre voltant, ho percebem amenaçador i ens sentim sols, incompresos o desatesos.
- Pensem que la desgràcia s’ha acarnissat amb nosaltres i comencem a assumir que tot ens surt malament i que les coses no canviaran.
- Estem tenallats per pors que ens impedeixen sortir al carrer, relacionar-nos amb altres persones, estar en un lloc tancat, parlar en públic, viatjar, etc. És a dir, quan el temor o la inseguretat ens impedeixen desenvolupar les nostres habilitats i gaudir de les persones, els animals i les coses que ens envolten.
- L’obsessió per patir malalties greus o contagiar-nos-en ens porta a conductes estranyes i repetitives, de les quals no podem prescindir sense que la seva absència ens generi ansietat.
- Ens sentim “amb els nervis trencats” i quasi qualsevol situació fa que perdem el control i només hi sapiguem respondre amb agressivitat o amb un plor inconsolable.
- Ens adonem que fumar, beure o consumir qualsevol altra droga, apostar…, s’ha convertit en una addicció de la qual no sabem sortir i que genera perjudicis importants en la nostra vida o en la dels que ens envolten.
- L’estrès comença a mostrar-se a través dels seus símptomes psicosomàtics: insomni, problemes digestius, cardiovasculars, sexuals……
- L’ansietat és una constant diària, que impedeix l’estabilitat i la serenitat necessàries per a mantenir un pensament positiu, una conducta tranquil·la i el gaudi dels petits plaers quotidians.
- Els silencis, els menyspreus o els crits substitueixen el diàleg, i els problemes de comunicació enterboleixen la nostra relació amb els altres.
- Les dificultats sexuals afloren i vivim l’angoixa que causa la impotència, la manca de desig o de sensacions eròtiques i, sobretot, la impossibilitat de goig i de comunicació amb la persona destinatària del nostre amor.