Triar el llit

Un bon matalàs és la millor inversió en la salut

Prengui's el temps que necessiti per triar els components del seu llit (matalàs, coixí i base) i abans de comprar un model o un altre, provi'ls en la mateixa botiga
1 Març de 2002
Img consejo del mes listado

Un bon matalàs és la millor inversió en la salut

/imgs/20020301/consejos01.jpg
Un terç de la nostra vida transcorre al llit. Una cosa tan important com la son no és tan sols una qüestió de quantitat, sinó també de qualitat. No serveix de res dormir vuit hores si un matalàs massa tou o un coixí inadequat impedeixen un descans òptim. Un bon dia depèn d’una nit reparadora, i aquesta d’un bon equip de descans. Quan triï els components del seu llit (matalàs, coixí i base), agafi’s tot el temps que necessiti i no dubti a provar-los en la mateixa botiga abans de decidir-se per un model o per un altre. Compari’n els preus -les diferències hi són notables- però no escatimi en la compra dels components del seu llit: consideri aquesta despesa com una inversió en la salut.

Matalàs: convé canviar-lo cada 10 anys

  • Tingui en compte l’elasticitat puntual del matalàs: la base ha de cedir sense excessos sota les parts amb més pes del cos (muscles i pelvis), oferint al mateix temps un suport ferm per a les zones menys pesades.
  • Un matalàs nou damunt un somier vell es fa malbé abans, el més recomanable és renovar l’equip de descans al complet.
  • Adquireixi un matalàs ferm i recte (ni tou ni dur), prou tou com perquè es pugui adaptar a les corbes de la seva columna. Un bon matalàs és aquell que presta suport a tota la columna quan s’està estirat cara amunt.
  • Els matalassos de làtex, més cars i duradors, contenen milions de forats petits que permeten que el cos transpiri. S’adapten als moviments que es fan en dormir, però sense perdre la fermesa necessària per a un bon descans. A més, són hipoal·lèrgics i resistents tant a la pols com a la brutícia. Resulten la millor elecció per a persones que suen molt o que estan malaltes i s’han de passar molt de temps al llit. Són més duradors que els matalassos de molls (duren fins a 15-18 anys).
  • Els matalassos de molls ofereixen graus de fermesa diferents segons el reforç dels molls. Ofereixen un aïllament tèrmic adequat i una elasticitat molt bona, ja que cada moll es troba en una bossa independent. Són els més venuts. Duren 10-12 anys.
  • El gruix ideal del matalàs és de 15 centímetres com a mínim; el llarg, 10 centímetres més que l’altura de qui hi dormirà, i l’amplària mínima recomanada, 80 centímetres per a un llit individual i 135 centímetres per a un de doble.
  • És convenient canviar el matalàs cada 10 anys, ja que quan passa aquest temps no es pot garantir que continuï en bon estat. No obstant això, es pot usar més anys si es manté en bon estat. S’ha de donar la volta al matalàs cada tres mesos (girar-lo amunt i avall, i del cap als peus) independentment del model que sigui, i evitar així que el matalàs es deformi en qualsevol dels seus costats.
  • Compari els anys de garantia que ofereix cada fabricant de matalassos. Tingui en compte que es tracta d’una despesa important i d’un article que ha de durar almenys una dècada.

Base o canapè: ferm i uniforme

  • Per a obtenir un rendiment òptim del matalàs quant al confort i a la durada, resulta imprescindible que triï la base o canapè amb molta atenció. La regla d’or és que sigui ferma i uniforme.
  • Opti per un somier de làmines rígides o semirígides, amb espais lliures que hi permetin una bona ventilació.

Coixí: un per persona

  • Triï el coixí que s’adapti millor al volum del seu cap, la longitud del seu coll i l’amplària dels seus muscles.
  • Si dorm habitualment cara cap amunt, el coixí ha de ser baix i tou, per a assegurar que la columna cervical forma amb la columna dorsal el mateix angle que quan està dret. Si prefereix dormir de costat, el coixí ha de ser alt i dur, per a mantenir el coll en l’eix de la columna dorsal, assegurant-se que no caigui ni rodi.
  • Encara que dormi en parella, cadascú ha de tenir el seu coixí.
  • El farciment del coixí no ha de ser ni massa tou ni excessivament dur; ha de tenir la fermesa necessària per a evitar que el cap caigui cap endarrere.