Pel mateix carnet, unes autoescoles cobren el triple que d'altres

/imgs/20020301/tema01.jpg
L’any passat 750.391 persones van contractar en el nostre país els serveis d’una autoescola per a aconseguir el permís de conduir, la qual cosa no és estranya ja que en aquest període es van matricular gairebé 1,8 milions de cotxes nous. El procés d’aprenentatge és tant de teòrica com de pràctica i consta de diverses fases, i exigeix a l’alumne, a més d’un considerable esforç, el desemborsament d’una quantitat important de diners. CONSUMER ha comparat els preus que cobren 210 de les autoescoles més importants de 14 ciutats, partint d’un supòsit molt comú: permís de conduir tipus B, obtenint-lo “a la primera”, després d’haver exhaurit un màxim de tres convocatòries i de rebre 20 hores de classes pràctiques i tres mesos de classes teòriques, i incloent en el preu final la matrícula, les taxes de Trànsit, exàmens, material, despeses de gestió…

La primera dada que es deriva de l’estudi és que el cost mitjà d’aquest permís de conduir en les 210 autoescoles estudiades és de 931 euros, quantitat que equival a gairebé 155.000 pessetes. S’ha comprovat també que el sector de les autoescoles és un sector que ofereix (tret d’excepcions) una informació poc transparent i escassament útil per al consumidor (en tant que li dificulta comparar els preus), i que la competència en preus, fins i tot existint en totes menys a Santander, és freqüentment escassa entre les diverses autoescoles d’una mateixa ciutat.

L’informe aporta altres dues conclusions de gran interès: una, que les tarifes mitjanes de les diverses ciutats són tan diferents que -sempre parlant del supòsit descrit- a la Corunya, la mitjana del que cobrarien les 15 autoescoles estudiades seria de 463 euros (77.000 pessetes), mentre que en les de Vitòria aquesta mitjana és de gairebé el triple, 1.279 euros (213.000 pessetes) i a Pamplona, Logronyo, Sant Sebastià i Castelló de la Plana supera els 1.080 euros (180.000 pessetes). I si comparem entre tota la mostra de l’estudi, les dues més barates (una de la Corunya i una altra de Burgos) cobren al voltant dels 400 euros (66.500 pessetes), mentre que la més cara (una de Vitòria) exigiria 1.372 euros (gairebé 230.000 pessetes), més que el triple.

El carnet és el mateix

Aquestes diferències de preus poden considerar-se molt cridaneres perquè el que s’ensenya és el mateix en totes, perquè la qualificació dels professors és semblant en tant que està regulada per normativa legal i perquè el permís que s’obté en unes i altres autoescoles té la mateixa validesa. És a dir, que les diferències en la qualitat de l’ensenyament no són important entre unes i altres autoescoles i que, segons els experts consultats, els preus no tenen relació directa amb la qualitat real del servei prestat al client. Certes comoditats o l’ús de noves tecnologies no són essencials per a aprendre millor o més ràpidament.

I la segona conclusió, de caràcter encara més pràctic per a qui pensa treure’s el permís de conduir, és que en algunes ciutats l’esforç de comparar els preus entre les diverses autoescoles surt molt a compte. Aquelles en què és més evident aquesta disparitat de preus, sempre convenient per al consumidor en la mesura que li permet estalviar despeses, són Burgos (l’estalvi màxim possible és de 355 euros, 59.000 pessetes), Barcelona (323 euros), Pamplona (265 euros), Sant Sebastià (258 euros), i Màlaga, Alacant i València (les tres per sobre de 200 euros d’estalvi possible). En l’altre extrem, el de l’escassa o gairebé nul·la competència de preus entre les autoescoles, figura una sola ciutat, Santander, en la qual es va registrar una diferència màxima entre les 15 autoescoles de només 2,4 euros. A la capital cantabrica el preu mitjà d’aquest carnet del supòsit és de 1.054 euros, quan la mitjana de les 14 ciutats és de 930 euros.

En les altres 13 ciutats, l’estalvi que pot proporcionar a l’aspirant a conductor triar l’autoescola més barata de la seua ciutat és, si més no, notable. A la Corunya, després de Santander la segona ciutat en què l’estalvi possible és més petit, la diferència entre l’autoescola més barata i la més cara era de 134 euros (22.000 pessetes). Per tant, l’única ciutat en què la competència de preus entre les autoescoles és inexistent (en el supòsit estudiat) és Santander.

Alguns comentaris i consells

Pot exigir l’acreditació, expedida per la Direcció General de Trànsit, dels professors de l’autoescola.
Les autoescoles de petits poblacions poden disposar d’un sol professor. Les de ciutats han de disposar d’almenys dos professors i un director (però una mateixa persona pot exercir més d’una funció).
Les classes pràctiques no poden durar menys de 45 minuts ni més de dues hores seguides. Han d’impartir-se en ciutat i no es consideren com a tals les que s’imparteixen en circuits tancats.
El professor de les classes pràctiques ha d’acompanyar l’alumne el dia de l’examen. I la prova pràctica es realitzarà amb el mateix vehicle amb què l’alumne va aprendre a conduir, excepte que hi hagi una causa justificada per no fer-ho.
Les autoescoles han de subscriure un contracte d’ensenyament amb cada alumne, en el qual han d’especificar-se els drets i els deures d’ambdues parts.

Com es va fer l'estudi

Després dels pertinents contactes amb experts en el sector, que han assessorat aquest informe, es van analitzar i es van comparar, durant el passat mes de febrer, els preus de 15 autoescoles en cada una d’aquestes 14 ciutats: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Castelló de la Plana, Logronyo, Màlaga, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, València i Vitòria.

Tècnics de CONSUMER van visitar com a clients ficticis les 210 autoescoles i van preguntar el preu que costaria obtenir el permís de conduir tipus B. Atés que les autoescoles no treballen amb els mateixos conceptes i que algunes els agrupen i facturen de manera diferent, i que no totes ofereixen classes pràctiques de 60 minuts, es va calcular el cost del carnet en cada autoescola seguint un supòsit: el desemborsament que representa treure el permís de conduir B a la primera exhaurint un màxim de tres convocatòries i rebent 20 hores de classes pràctiques. Quant a les classes teòriques, i considerant que en algunes autoescoles el seu preu és proporcional amb el temps que es tarda a aprovar “la teòrica” o té un temps de validesa limitat, s’ha estimat un termini de tres mesos. Així doncs, el cost final inclou matrícula, classes teòriques i pràctiques, exàmens, taxes de Trànsit, material i despeses de gestió. Per a arribar al cost final, es van tenir en compte les ofertes vigents en el moment de la visita i es van escollir les que s’adaptaven millor al supòsit establert per aquesta revista. I considerant que algunes autoescoles inclouen en les seves ofertes un nombre determinat d’hores pràctiques, quan les hores incloses en les ofertes no cobrien les 20 hores del supòsit, s’ha incorporat el cost previst per a una hora pràctica addicional. Les dades (tarifes i ofertes) amb què s’ha calculat el cost final del carnet del supòsit han sigut les que han facilitat les mateixes autoescoles, per la qual cosa qualsevol modificació o oferta que no s’hagués notificat no ha sigut tinguda en compte. Les promocions de preu destinades a un sector concret de la població (per exemple, menors de 25 anys), no s’han tingut en compte en el càlcul.

Transparència insuficient en la informació

Encara que la tasca de comparar les tarifes de diverses autoescoles pot resultar àrdua i fins i tot complicada, l’alt estalvi que pot representar fa que l’esforç valgui la pena. Però hi ha un problema: l’escassa disposició de la majoria de les autoescoles a facilitar informació concreta al client sobre els preus detallats dels seus serveis i gestions, al costat de la manera molt heterogènia de presentar les seves ofertes, que dificulten al consumidor la comparació de tarifes. En alguna autoescola, després de moltes reticències perquè ens desglossessin els preus, van arribar a afirmar que aquesta feina havia sigut una pèrdua de temps, i en una altra van confessar que “amb les ofertes, la informació la donem només a mitges”. Aquesta actitud es troba molt lluny d’incorporar els interessos del consumidor a la gestió del negoci, perquè l’usuari vol saber la quantitat total que pagarà i els conceptes que s’inclouen en aquest cost.

Escassa competència en preus, i ve de lluny

Per a valorar la competència de preus en el sector, s’ha comparat la diferència de tarifes de les autoescoles d’una mateixa ciutat. I s’observa que en algunes localitats aquesta competència gairebé no es veu. Perquè una cosa és que hi hagi diferències entre les més barates i les més cares en cada ciutat, i una altra que la immensa majoria mantinguin uns preus semblants. Per exemple, deixant a un costat Santander (on totes les analitzades cobren pràcticament el mateix), en tres ciutats el grau de competència és molt escàs: a Madrid, el 93% de les autoescoles comparades mostren (en el nostre supòsit) una diferència màxima entre elles de només 35 euros (el 4,4% del cost mitjà del carnet); a Vitòria, el 60% cobren exactament el mateix i a Castelló de la Plana el 86% de les autoescoles es mou en un marge de només 60 euros. A les ciutats en què la competència de preus a penes existeix (recordem que els acords de preus entre empreses diferents estan prohibits i són perseguits pel Tribunal de Defensa de la Competència), el factor preu esdevé secundari i hauran de triar-se les autoescoles per altres criteris, com la proximitat, la qualitat dels serveis prestats de l’autoescola, el parc d’automòbils o el tracte personal dels professors.

La sospita sobre la concertació de preus per les autoescoles d’una mateixa ciutat és una ombra que planeja històricament sobre el sector. Són diverses les denúncies que han conegut resolució respecte d’aquest fet. Vegem-ne les més recents: el 1995, la Unió de Consumidors de Santa Cruz de Tenerife va denunciar l’Associació Provincial d’Autoescoles i 24 dels seus associats per haver acordat els preus de la matrícula i pràctica dels cursos de preparació per a l’obtenció de permís de conduir. La denúncia s’ha saldat amb una multa de 42.070 euros a aquesta associació. En el mateix any, a Linares, 11 autoescoles van ser denunciades per acords en la fixació de preus. La resolució judicial ha obligat aquestes autoescoles a pagar multes d’entre 234 i 2.133 euros. El mateix any, el titular d’una autoescola de Collado-Villalba (Madrid) va denunciar algunes autoescoles d’aquesta localitat per acords en la fixació de preus; aquestes han sigut requerides a pagar multes d’entre 300 i 1.622 euros.

Classes pràctiques

Vitòria és la ciutat en què més cara resulta de mitjana cada classe pràctica (37,36 euros, 6.217 ptes), mentre que la més barata es va trobar a les autoescoles de la Corunya (11,11 euros, 1.848 ptes). Una diferència enorme, de més del triple, com es pot comprovar. La mitjana del cost d’una hora de classe pràctica és de gairebé 28 euros, 4.650 ptes.

En la major part de les autoescoles es va comprovar una relació directa entre el preu de les classes pràctiques i el cost final del carnet, però hi ha excepcions. Madrid, per exemple, la quarta ciutat més barata per a aconseguir el permís de conduir, destaca per la mancança de les classes pràctiques. Aquesta paradoxa aparent té la seua explicació: totes les autoescoles estudiades a Madrid inclouen en les seves ofertes un bon nombre de classes pràctiques, per la qual cosa el preu unitari d’aquestes repercuteix poc en el preu final. I a Burgos, la segona ciutat més barata i amb un cost molt inferior al de la mitjana de les 14 ciutats, se situa en la mitjana pel que fa al preu de les hores pràctiques. El motiu és el mateix que el de Madrid. Al revés, a Logronyo el preu de les classes pràctiques és lleugerament inferior al de la mitjana però el cost relativament elevat de la resta de conceptes (principalment, la matrícula i les classes teòriques) fa que la capital de La Rioja siga la tercera més cara per a treure’s el permís de conduir. La resta de ciutats, amb variacions mínimes, segueixen una certa proporcionalitat en relació al cost total del carnet i el de les classes pràctiques.

Treure's el carnet per lliure: poc habitual però possible

Els qui no es matriculen a una autoescola i opten per aconseguir el carnet “per lliure” constitueixen avui una minoria cada any més reduïda. L’ajuda que presten les autoescoles és de gran valor per a l’aspirant a conductor. Però, de totes maneres, els qui decideixen treure’s el permís de conduir “per lliure” han de seguir els passos següents:

Realitzar una sol·licitud en la delegació corresponent de la Direcció General de Trànsit.
Pagar 70,80 euros per a tenir dret a convocatòria.
Adjuntar una fotocòpia del DNI, el certificat mèdic i dues fotografies.

Si després de suspendre la primera convocatòria es decideix anar a una autoescola per a preparar de forma convencional la segona oportunitat que queda, cal pagar prop de 6 euros per a traslladar l’expedient.

Una vegada aprovat el teòric, és imprescindible anar a l’examen pràctic amb un cotxe de comandament doble, i atès que l’habitual és no disposar d’un, s’ha de passar per una autoescola, pagar-hi la matrícula, alguna classe de conduir i el cost de l’examen pràctic. Això explica que la majoria dels consumidors prefereixi matricular-se en autoescoles per a realitzar les dues parts de l’examen.

En què cal fixar-se per a triar l'autoescola

Qualitat de l’ensenyament:
És un factor determinant en l’elecció d’una autoescola. Es tracta d’un concepte relacionat directament amb la qualitat tècnica i pedagògica dels professionals de l’autoescola. Segons els especialistes, el millor indicador de la qualitat d’ensenyament d’una autoescola és el seu percentatge d’aprovats. Pot sol·licitar-se en la mateixa autoescola o consultar-se en el Registre d’Autoescoles. També poden demanar-se referències en la Confederació d’Autoescoles.
Preu:
Invertim temps a comparar tarifes, de veritat que val la pena. Recorreguem diverses autoescoles de la nostra ciutat analitzant els preus que cobren per cada concepte. I, si la nostra ciutat és de les més cares, valorem la possibilitat d’anar a una autoescola d’una altra ciutat o província. Distingim entre les ofertes. Algunes del tipus “matrícula gratis” poden ser, al final, molt poc interessants. Per a poder comparar i escollir, demanem que ens desglossen els conceptes per què ens cobraran. Si la matrícula (o l’oferta) inclou diversos conceptes, convé saber quins són. En cas contrari, podem passar per alt alguns, com les taxes de tràfic, que al final haurem de pagar.
En algunes autoescoles, el pagament per les classes teòriques és únic i no hi ha un termini màxim per a aprovar l’examen teòric. Però en d’altres cal tornar a pagar aquesta quantitat si el teòric no s’obté en un termini estipulat per l’autoescola. Caldrà estimar, en funció de les hores que es preveu anar a classe i la disponibilitat de temps per a fer tests, el temps aproximat que invertirem en aquesta prova.
La durada de les classes pràctiques varia:
Pel mateix preu algunes autoescoles ofereixen classes d’una hora, mentre que d’altres les realitzen de 45, 50 o 55 minuts (recordem que tres classes d’una hora equivalen a quatre de 45 minuts). En algunes autoescoles, la matrícula del permís de conduir té un període de validesa limitat. Convé, en aquest cas, informar-se sobre aquest termini i no deixar passar el temps, ja que una vegada transcorregut l’autoescola pot rescindir el contracte. I, llavors, l’alumne només podrà recuperar-ne les taxes de Trànsit, si les ha pagades.
Avanços tecnològics:
Algunes autoescoles incorporen tests per ordinador o via Internet, simuladors de conducció, etc. Són avanços que poden amenitzar les classes però s’estimen prescindibles per a l’aprenentatge.
Compatibilitat d’horaris entre classes teòriques i pràctiques:
Pot ser que els horaris d’algunes autoescoles no siguin compatibles amb els seus. Informi-se’n.
La proximitat de l’autoescola:
Encara que per a alguns usuaris pot ser un condicionant, no hauria d’esgrimir-se com un criteri d’elecció important.

La nova Llei de Trànsit i les autoescoles i taula comparativa

La nova Llei, que va entrar en vigor el passat gener de 2002, va néixer amb l’objectiu d’adaptar-se als canvis que s’han produït en el món de l’automòbil i per a donar cobertura legal a situacions que així ho requerien. També introdueix millores, unes de caràcter tècnic i d’altres de procediment administratiu. Una de les modificacions és la prohibició de l’ús de telèfons mòbils i d’emissores de ràdio dotades de micròfon mentre es condueix, llevat que siguin del tipus ‘mans lliures’ que no requereixi manipulació manual ni cap altre dispositiu com uns auriculars. Igualment, es prohibeix l’ús d’equips tècnics per a detectar i anul·lar els controls de velocitat del radar.

Les novetats d’aquesta llei que més afecten les autoescoles són dues: d’una banda, als conductors que en dos anys consecutius cometen tres infraccions molt greus, a més d’una sanció econòmica, se’ls imposarà la pèrdua definitiva del permís de conduir. No obstant això, a aquests conductors se’ls ofereix la possibilitat de sol·licitar que es deixi sense efecte la revocació del permís de conduir, per a la qual cosa hauran de superar un curs de reciclatge i sensibilització en un centre autoritzat (presumiblement, en autoescoles), i així la revocació o pèrdua del permís serà substituïda per una sanció de suspensió per un període fins a tres mesos. Incomplir la suspensió significarà una nova suspensió per un any; i una segona infracció de la suspensió donaria lloc a la revocació ja definitiva del permís de conduir. La Llei, a més del curs de reciclatge, permet una altra opció: tornar a examinar-se de nou del carnet de conduir, encara que no serà possible obtenir una nova autorització mentre no s’hagi cancel·lat la sanció que va donar origen a la revocació. Una altra novetat d’aquesta Llei que, presumiblement, afectarà les autoescoles, és que una part de les multes -fins al 30 %- es podrà rebaixar si l’infractor realitza un curs de comportament en matèria de seguretat vial o mòduls de conscienciació sobre les conseqüències dels accidents de trànsit. Tot això significa que, si finalment imparteixen aquests cursos, les autoescoles hauran d’adaptar-se a aquest nou tipus d’alumne que els arribarà en breu.