Una opció que es paga a 7 cèntims el quilòmetre
Milions de turismes es desplacen anualment per l’autopista; no en va, viatjar-hi representa per al conductor rapidesa, tranquil·litat i seguretat. Però circular per aquestes vies ràpides també suposa un augment considerable de les despeses de desplaçament, ja que les autopistes constitueixen sempre l’alternativa de pagament a una ruta gratuïta que uneix les mateixes destinacions, però per carretera general o comarcal. Encara que formen part de la xarxa viària de l’Estat o de la comunitat autonòma, les autopistes són gestionades per empreses que s’encarreguen del seu manteniment; són aquestes les que donen el servei a l’usuari i n’obtenen per això beneficis econòmics. Així, el preu per quilòmetre varia en funció de l’orografia i l’antiguitat de la via, però també segons el criteri que instaura l’empresa adjudicatària. No obstant això, es pot calcular que de mitjana, el conductor que viatja per autopista a Espanya paga al voltant de 7 cèntims d’euro per cada quilòmetre que recorre.
El punt d’arrancada de la construcció de carreteres d’alta velocitat amb peatges o estacions de pagament coincideix al nostre país amb l’arrancada econòmica dels anys 60. La flota d’automòbils -fins llavors anecdòtica-, que es va multiplicar de forma geomètrica gràcies a la bonança econòmica i al boom de les costes peninsulars com a destinació turística, van motivar que el Ministeri d’Obres Públiques organitzés la Comissió Promotora d’Autopistes, que va atorgar llicències de construcció i explotació d’autopistes a entitats privades, però sempre sota el règim de concessió administrativa. Així ha sigut des que el juny de 1969 es va inaugurar la primera autopista que va unir Barcelona amb Mataró, curiosament el mateix trajecte amb què va començar el tren a Espanya. La va seguir la via Bilbao-Behobia, que vertebra en 105 quilòmetres el País Basc des de Biscaia fins a la frontera amb França. L’últim tram a sumar-se a la xarxa d’autopistes recorre els 78 quilòmetres que separen Alacant de Cartagena. En poc més de tres dècades, aquells primers 29 quilòmetres d’alta velocitat han passat a ser 2.240 quilòmetres d’autopistes (800 quilòmetres es troben adjudicats o en obres), encara que la diferència resulta més aclaparadora en parlar d’autovies: els escassos 270 quilòmetres de 1970 s’han convertit en 25 anys en quasi 7.000 quilòmetres.
Si fem una ullada al mapa de carreteres podrem comprovar que la majoria de quilòmetres de pagament es troben al nord i a l’est de la península. Els 627 quilòmetres de trajecte per autopista que separen Bilbao i Barcelona suposaran al conductor -deixant a un costat el carburant- un desemborsament de 40,66 euros per a un vehicle lleuger (motos, cotxes i furgonetes d’un eix). Però aquesta no és la distància més llarga que es pot recórrer sense sortir de l’autopista: els 660 quilòmetres que recorren el litoral mediterrani, des de la Jonquera fins a Alacant, arriben als 43,91 euros. De Sevilla a Cadis també es pot optar per la via ràpida pagant 5,64 euros per 110 quilòmetres de distància; de Saragossa a Pamplona es recorren 176 quilòmetres dividits en tres peatges que en total costen 11,64 euros. Analitzant aquestes xifres es conclou que les distàncies més curtes, com el viatge entre Bilbao i Sant Sebastià (87 quilòmetres) es paga a 10,81 euros o els escassos 73 quilòmetres que cal recórrer per a travessar el port que uneix Lleó amb Campomanes i suposen 8,42 euros, resulten els quilòmetres més cars per al consumidor.
Per a potenciar l’ús d’autopistes i rendibilitzar els seus alts costs de manteniment, en els últims anys els seus responsables han començat una campanya de promoció d’aquestes vies fonamentada en targetes d’usuari. Convé tenir-les presents si s’utilitzen habitualment els peatges, ja que de vegades comporten descomptes (Autopistes de Navarra ofereix la tornada gratuïta si es realitza en menys de 72 hores), atenció prioritària (assistència gratuïta per falta de carburant a l’A68 -tram entre Bilbao i Saragossa-, Telepeatge a l’A8 -amb una targeta al parabrisa s’evita aturar-se al peatge-), promocions, informació, facturació per a descàrrega de l’IVA… Obtenir la targeta és relativament senzill: als mateixos peatges ofereixen el qüestionari per a remetre’l a l’empresa adjudicatària de la gestió de la via i el preu està al voltant dels 3 euros, que són descomptats si s’aconsegueix una facturació anual considerable.
Pagar el peatge i consumir més combustible a canvi d’arribar més prompte al lloc de destinació és l’avantatge que ofereixen les autopistes. Comoditat i seguretat també són dos factors que cal considerar a l’hora de planificar un viatge -especialment si és llarg-, ja que les autopistes disposen de vies en millor estat i amb menys trànsit. De totes maneres, n’hi ha que en hores punta es col·lapsen, sobretot en els accessos a ciutats, igual que una carretera nacional.
Però les autopistes són sempre una opció que té l’usuari, que ha de ser conscient que, amb la nova llei de trànsit, superar els 180 quilòmetres per hora es considera una infracció molt greu (en l’anterior era greu), penada amb multes entre 300 i 600 euros i la retirada del permís de conduir per un temps màxim de 3 mesos.
Viatjar per autopista és gratuït a Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Holanda i el Regne Unit.
Les autopistes de peatge es troben a Espanya, França (els 588 quilòmetres entre Bordeus i París costen 42,80 euros), Portugal (entre Lisboa i Porto hi ha 305 quilòmetres d’autopista que surten a 15,09 euros) i a Itàlia, on es pot pagar la quota en efectiu o bé usant una targeta magnètica que val entre 30 i 60 euros que es pot adquirir a la caseta del peatge.
En altres països, el dret a circular per autopista l’atorga un adhesiu que s’adquireix al lloc fronterer. A Suïssa l’adhesiu té una validesa d’un any i el preu aproximat és de 59,28 euros. A Àustria es pot triar la durada de la targeta: la d’una setmana val 5,08 euros, la de 2 mesos 10,90 euros i l’anual 40,33 euros. A la República Txeca també funcionen així, on la targeta anual s’adquireix en funció de les carreteres que es trien i el seu preu varia entre 11,67 euros i 29,17 euros.