L'ús a Internet de treballs aliens "amb totes les de la Llei"
Aquesta situació, tot i ser fictícia, és cada vegada més habitual en els incipients mitjans de comunicació en línia, ja siguen blocs, xarxes socials, portals de notícies o simplement pàgines personals d’usuaris. Al començament, era habitual utilitzar sense gaire preocupacions les imatges i els texts que es trobaven a través dels buscadors. En la majoria dels casos, s’executava sense intenció d’apropiar-se de l’obra d’un altre autor, però la realitat és que se’n feia un ús il·lícit.
De manera gradual, els autors de les obres (és a dir, qualsevol usuari que publique una fotografia, una cançó, un vídeo o un text en un lloc web) han adquirit consciència dels seus drets, a més del domini suficient de la tecnologia per a detectar si algú està utilitzant les seues creacions sense permís o sense respectar les llicències establertes. En l’actualitat, sembla menys arriscat utilitzar un contingut aliè de forma inapropiada.
La cultura a Internet és accessible a tothom, però això no significa que sempre puga ser utilitzada per terceres persones sense cap mena de control. En una proporció considerable, només és possible sota certes condicions, i en molts casos no ho és en absolut. És important tenir-ho en compte i fixar-se bé en el tipus de llicència que té cada contingut per a evitar disgusts.
Totes els texts i fotos tenen drets d’autor, i als seus creadors els protegeix el copyright. Si l’autor no hi al·lega res en contra, només ell ostenta tots els drets sobre l’obra durant la seua vida i fins setanta anys després de la seua mort. Això implica que només l’autor o els seus hereus poden fer còpies de l’obra, reproduir-la, interpretar-la, crear-ne obres derivades o presentar-la públicament. Qui vulga usar-la ha de demanar permís. Les úniques excepcions són el dret de cita (que permet reproduir fragments) o la còpia privada, sobre l’extensió de la qual es manté una gran controvèrsia.
El creador també pot renunciar al copyright i que la seua obra passe al domini públic. Però també hi ha una tercera alternativa: les llicències copyleft, que permeten a l’autor definir un ampli rang de possibilitats per a concretar com vol que s’utilitze la seua obra. La llicència copyleft més popular és Creative Commons. Les obres amb Creative Commons (exhibeixen les sigles CC) en permeten la còpia i distribució per part d’altres usuaris, però amb les acotacions, conegudes com a atributs, que decidisca l’autor. Les limitacions són les següents:
- Attribution: exigeix la cita de l’autor de l’obra.
- Noncommercial: obliga que el qui la copie no puga obtenir-ne benefici econòmic.
- No Derivative Works: l’obra s’ha de distribuir sense modificacions (per exemple, una foto amb aquesta llicència no es pot utilitzar en un collage).
- Share Alike: exigeix que totes les obres derivades es distribuïsquen sempre sota la mateixa llicència del treball original (per exemple, prohibeix que un llibre amb copyright s’il·lustre amb una foto CC).
Aquests atributs són combinables perquè l’autor es faça la llicència a la seua mida. Així, un grup musical pot decidir que qualsevol pot copiar les seues cançons sempre que se’ls cite (Attribution) i que ningú guanye diners amb això (Noncommercial). O també podria prohibir que un discjòquei les remesclés incloent-hi també l’atribut No Derivative Works. Per als autors, escollir i aplicar una llicència és tan simple com entrar a la pàgina web i emplenar un senzill formulari.
La millor opció per a no trobar-se sorpreses desagradables en l’ús d’una obra digital és decantar-se només per les que inclouen una llicència Creative Commons (CC) o semblant, ja que n’hi ha prou de respectar-ne els atributs per a evitar demandes posteriors. Abunden els llocs web en què els usuaris poden penjar continguts amb aquesta llicència: Flickr.com (en fotografia) i Youtube.com (en vídeos) són els més coneguts.
El servei Flickr conté milions de fotografies que guarden els usuaris. I encara que per defecte atorga a cada imatge una llicència copyright, també permet assignar llicències CC. Encara més, Flickr disposa d’un cercador d’imatges que, a més de buscar per etiquetes (tags) col·locades en cada imatge pels usuaris, permet seleccionar només imatges amb la llicència CC.
També el servei Stock.xchng permet guardar nombroses fotografies que tinguen llicències d’ús obert, encara que en aquest cas no permet expressament llicències CC sinó un altre tipus semblant i amb una qualitat molt alta. El servei permet buscar-les per ordre de més descarregades a menys, per etiquetes o bé per ordre d’actualitat. A més, xarxes socials com MySpace contenen abundant música amb CC que els usuaris poden descarregar-se i reproduir als seus llocs web.
Una forma ràpida i efectiva de trobar continguts CC és fer servir el cercador específic (a la part superior dreta) del navegador Firefox, que indaga a través de nombrosos llocs com ara Google, Flickr, OWL Music Search o Yahoo! També el nou navegador de Google, Chrome, disposa del mode “recerca predeterminada” per als continguts exclusivament amb llicència CC. N’hi haurà prou de posar la paraula clau del contingut que es vol buscar en la caixa d’adreces perquè apareguen els resultats.
Tot i això, convé prestar una atenció especial als atributs que té cada llicència: sempre cal indicar de forma ben clara qui és l’autor del contingut i enllaçar de forma adequada al seu lloc web. També convé evitar l’aprofitament de contingut de webs comercials si un dels seus atributs el prohibeix.