Crisi i estalvi: una guardiola més petita, però amb menys esquerdes

Crisi i estalvi: una guardiola més petita, però amb menys esquerdes

/imgs/20081101/eco-domestica0.jpgEl món ideal en què s’han mogut els inversors els últims anys s’ha evaporat. La borsa cau, els preus dels pisos s’enfonsen, la majoria dels plans de pensions donen pèrdues… Lluny queden ja les pujades del 30% anual que s’anotava la borsa espanyola o la revaloració de fins a un 20% que registraven els habitatges en tan sols un exercici. Davant d’aquest panorama tan poc falaguer i amb l’ombra de la crisi econòmica i bancària que arrasa els Estats Units i Europa, els inversors tenen clar que cal reorientar les estratègies i enfocar tots els esforços en un únic objectiu: preservar l’estalvi a tot preu. Però, com? Tot i que el nombre de malabars que cal fer per a aconseguir inversions rendibles és més gran que mai i ja s’ha assumit que no és possible guanyar tant com fa un any, encara hi ha actius que permeten protegir i rendibilitzar els estalvis que tant costa acumular. S’observen, almenys, tres tipus d’inversions segures: el deute públic, els dipòsits bancaris i els fons monetaris que inverteixen en renda fixa a molt curt termini. Amb tots aquests productes, els estalvis estan protegits i, a més, es pot guanyar en l’actualitat més d’un 3% a l’any.

Deute públic, màxima seguretat

/imgs/20081101/eco-domestica1.jpgEl deute públic és l’actiu segur per excel·lència, aquell en què invertien els avis amb tota tranquil·litat perquè sabien que podrien tornar a recuperar els estalvis més un interès atractiu al cap del temps. Es pot adquirir en diverses modalitats: lletres del tresor (a tres, quatre, sis, 12 i 18 mesos), bons (a tres i cinc anys) i obligacions (a deu, 15 i 30 anys). L’emissor d’aquests actius és el Govern espanyol, que en garanteix la rendibilitat. La prova suprema que es tracta d’una inversió segura la mostra el fet que el pagament d’interessos i la seua amortització estan assegurats per la Constitució espanyola. Atrets per aquests arguments, no sorprèn que el nombre d’inversors que aposten pel deute públic cada vegada siga més gran. Així, si al final del 2005 hi havia més de 4.275 milions d’euros en lletres del tresor en mans d’estalviadors particulars, al juliol del 2008 aquest saldo ja era de 5.377 milions d’euros, és a dir, d’un 26% més.

En l’actualitat, són molts els inversors que recorren al deute públic per reorganitzar les seues carteres, perquè són actius segurs i amb rendibilitat. En particular, l’actiu més interessant és la lletra del tresor, ja que els seus terminis d’emissió són més curts, amb la qual cosa l’inversor pot recuperar abans els diners. En general, com en la borsa, en el deute públic es premia la inversió a llarg termini. És per això que els bons i les obligacions ofereixen una rendibilitat més gran. En l’última subhasta, que va tenir lloc el 22 de setembre, la lletra del tresor a un any es va emetre a un tipus d’interès mitjà del 4,29%, un interès gens menyspreable enfront de la caiguda que s’anota la borsa enguany, superior al 30% (al final de setembre). De fet, les lletres del tresor ofereixen la rendibilitat més alta dels últims vuit anys. En concret, els bons a 3 i 5 anys es van emetre a un interès del 4,34% i del 4,8% en l’última subhasta. I les obligacions, a 10 i 30 anys, al 4,61% i 4,9%, respectivament. En general, la diferència de rendibilitat entre lletres, bons i obligacions és petita, per la qual cosa, en l’actualitat, compensa invertir a més curt termini.

Siga quina siga la inversió escollida, el comprador pot vendre aquests actius en qualsevol moment. No obstant això, la rendibilitat dependrà del preu de les lletres, els bons o les obligacions en el mercat quan es venguen. Generalment, el moviment dels tipus d’interès en el mercat és el que determina la rendibilitat d’aquests actius. Quan els tipus d’interès pugen, també ho fan les rendibilitats de les noves emissions. En canvi, els títols ja emesos perden valor. Per tant, per a no perdre diners, si un inversor necessita vendre abans d’hora és aconsellable que ho faça quan els tipus de les noves emissions baixen.

Per què és interessant invertir en deute públic (lletres, bons o obligacions)?

Com a producte financer, les lletres del tresor, els bons i les obligacions són una opció molt atractiva per als inversors per diversos motius:

• La rendibilitat: en l’última subhasta, les lletres a 12 mesos es van emetre a una rendibilitat del 4,29%; els bons, al 4,6% de mitjana; i les obligacions, al 4,8%.
• La seguretat que proporciona el Tesoro Público: gaudeix de la màxima qualificació creditícia a escala internacional.
• La fiscalitat senzilla: com tots els productes d’estalvi, els seus rendiments tributen a un tipus fix del 18%.
• Inversió mínima assequible: És un producte que interessa tots els inversors. Es pot invertir en lletres des de només 1.000 euros i sense límit de quantitat.
• Diversitat de formes d’inversió: es pot invertir mitjançant l’obertura d’un compte al Banc d’Espanya, a través del Tesoro Público en Internet o per mitjà de determinats intermediaris financers (algunes bancs i caixes d’estalvis ofereixen aquestes inversions).

Dipòsits bancaris, interessos del 6% a un any

/imgs/20081101/eco-domestica2.jpgMés sol·licitats que el deute públic i quasi igual de segurs són els dipòsits bancaris. A l’estalviador espanyol li agraden aquests productes, i prova d’això és que, en l’actualitat, més d’un 50% del seu patrimoni financer hi està col·locat. Al tancament del primer semestre es comptabilitzaven més de 700.000 milions d’euros invertits en dipòsits bancaris. El seu funcionament és senzill: bancs i caixes d’estalvis garanteixen un tipus d’interès fixat per endavant als estalviadors, que els confien els diners durant un temps determinat.

En aquests moments, la necessitat de les entitats financeres per a captar capital justifica les agressives ofertes de dipòsits que hi ha al mercat. A un any, poden contractar-se imposicions a termini fix amb interessos de fins al 7% TAE (sempre que el client subscriga una altra sèrie de productes amb l’entitat). A nou i sis mesos, es pot aconseguir un interès TAE del 6%. A tres mesos, un 7%. A un mes, un 11%…

En l’entorn actual, el més apropiat és apostar per un dipòsit sense lletra petita, és a dir, per un producte clàssic, que oferisca un tipus d’interès sense més requisits. Són moltes les entitats que estan embrancades en una nova guerra comercial per captar clients, per la qual cosa ofereixen tipus molt atractius, però sempre que el client contracte altres productes com ara plans de pensions o targetes.

Per què interessen els dipòsits?

• Proporcionen una rendibilitat fixa coneguda per endavant. En l’actualitat, hi ha ofertes al 6% TAE a un any que no exigeixen cap altra vinculació al client.
• Protegeixen el capital invertit. Encara que el client desitge rescatar els diners abans d’hora, l’estalvi invertit en un primer moment està garantit. Arribat el cas, l’entitat pot imposar una penalització que farà que la rendibilitat siga menor, però l’usuari no perdrà mai diners amb una imposició a termini fix clàssica.
• Les inversions mínimes són baixes. En el mercat, es poden contractar dipòsits d’alta rendibilitat des de 600 euros.
• Actua contra la inflació. Són uns dels pocs instruments financers que permeten batre la inflació, situada en el 4,6% al tancament de setembre.

Fons monetaris, gestió en mans de professionals

/imgs/20081101/eco-domestica3.jpgEls inversors més dinàmics, els que segueixen més de prop el mercat i estan més disposats a moure els diners de producte en producte a la recerca de les millors oportunitats, poden apostar ara pels fons monetaris. L’àmbit de la inversió col·lectiva és molt ampli: compta amb més de 6.000 productes a Espanya, amb el gran avantatge que es pot anar traslladant l’estalvi d’un fons a un altre sense la necessitat de “passar” per Hisenda. En aquests moments, la situació més propícia és tenir invertit l’estalvi en fons monetaris, és a dir, en els que inverteixen en actius de renda fixa a molt curt termini.

Els últims dotze mesos, els monetaris són la categoria de fons d’inversió que més guanya, un 2,66%, xifra que contrasta amb les pèrdues superiors al 30% que acumulen els fons de renda variable internacional, del 25% que perd la renda variable nacional o del 5% que es deixa la renda fixa mixta. Encara que la rendibilitat no és molt alta i no està garantida, generalment, com que es tracta de productes que inverteixen en deute públic i “repos” (actius emesos pel Tesoro Público o les comunitats autònomes amb pacte de recompra) donen interessos positius.

En aquests productes, és el gestor el que fa alternar les inversions de la cartera en funció de les condicions del mercat; per això, com que es tracta d’un professional qualificat, aconsegueix sempre rendibilitats positives. Per tant, els fons més segurs són els monetaris que inverteixen en el deute públic dels governs europeus, emès en euros. Però, on es poden subscriure aquests productes? Qualsevol entitat financera o gestora de fons d’inversió compta amb algun producte d’aquesta categoria. No obstant això, els millors són els que en les seues carteres aposten pel deute públic europeu, sobretot els que inverteixen en deute alemany, que en aquests moments és molt atractiu.

Per què interessen els monetaris?

• Inverteixen en actius segurs, com són els valors amb pacte de recompra i el deute públic governamental: són una bona forma de beneficiar-se de l’atractiva rendibilitat de les emissions de renda fixa de governs europeus com l’alemany.
• Són més econòmics: és més barat invertir en fons monetaris que en actius de deute d’altres països europeus, les perspectives dels quals són, també, atractives.
• Rendibilitat: representen la categoria de fons que ofereix més rendibilitat enguany (un 2,66% al tancament de setembre).
• Lliures de costs fiscals: l’inversor pot traslladar el seu estalvi a un altre fons quan vulga o quan milloren els mercats sense cap cost fiscal.
• Són totalment líquids: es poden rescatar els diners quan es desitge.