El pitjor veí de la comunitat

El pitjor veí de la comunitat

/imgs/20081101/derechos0.jpgA pesar de les múltiples denúncies tramitades pels veïns, el soroll es manté com un desagradable company de milions de ciutadans: al desdejuni reben el seu particular “bon dia” des de les obres de l’edifici prop de casa; els acompanya per autopistes i carreteres fins al lloc de treball a través d’una orquestra de clàxons, crits i improperis; suporten la seua estridència a l’oficina on, moltes vegades, el to de veu dels companys i els sons dels centenars de telèfons a penes permeten concentrar-se per a acomiadar-se, finalment, fins a l’endemà. Encara que, això sí, no sense el conegut atac de nervis que causa el soroll dels serveis de neteja nocturns adornats per les notes musicals que, protagonitzades per les bandes de rock, animen el barri des dels locals nocturns o algun habitatge proper.

Aquest malestar, lluny de ser un cas excepcional, està molt estès en la nostra societat. El 70% dels espanyols sofreix nivells de soroll “inacceptables”, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest organisme, al costat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), revela que el soroll no produeix només perjudicis directes sobre la salut, sinó que a més té greus efectes socioculturals i econòmics. Per tractar de combatre’ls, la Llei del soroll, de l’any 2003, introdueix mesures orientades a millorar la qualitat acústica dels habitatges, una de les quals es recull en el Codi Tècnic de l’Edificació a través d’un sistema de verificació acústica de les edificacions, en què es declara que l’incompliment dels objectius de qualitat acústica interior es considerarà un supòsit de vici o defecte ocult en els immobles.

D’altra banda, la llei preveu la modificació de tecnologies utilitzades fins ara per altres de menor incidència acústica, i inclou un sistema d’autocontrol de les emissions acústiques que en altres països s’ha concretat en un sistema de “tacòmetre acústic”. Una vegada col·locat a l’interior dels locals, mesura i grava les emissions sonores de la font emissora de soroll.

Cal tenir en compte que la Llei del soroll s’aplica en tots els emissors acústics; és a dir, que afecta qualsevol activitat, infraestructura, equip, maquinària o comportament que genere contaminació acústica, però exclou del seu abast les activitats domèstiques o les relacions de veïnat, sempre que no excedisquen els límits tolerables de conformitat amb els usos locals.

Com es regeix el control de sorolls en les relacions veïnals?

/imgs/20081101/derechos1.jpgAbans i després de la Llei del soroll, els tribunals sempre han tutelat els ciutadans davant de les emissions sonores i han ordenat el cessament d’activitats, el precintament de locals, l’adopció de mesures correctores i la indemnització per danys i perjudicis soferts. El concepte que fins i tot fa servir la jurisprudència recent és el de “dret de ser deixat en pau”. A més, al domicili, inviolable des d’una perspectiva constitucional, les exposicions prolongades a uns determinats nivells de soroll que puguen qualificar-se objectivament com d’evitables i insuportables, mereixen protecció cap a la intimitat personal i familiar en la mesura en què “dificulten el desenvolupament lliure de la personalitat”.

On es tramita la reclamació per sorolls?

Depèn dels focus del soroll i dels tipus de danys causats. No obstant això, el primer pas és adreçar-se, millor per escrit, al causant del soroll per informar-lo de les molèsties i els perjudicis patits i sol·licitar-li, alhora, el cessament de les emissions sonores i l’adopció de mesures específiques per a fer-ho.

I si no s’aconsegueix arribar a un acord?

Tant la via judicial civil com la via administrativa i, fins i tot en alguns casos, la penal, són vàlides per a canalitzar la reclamació. Davant de l’emissió de sorolls procedents de bars, discoteques o zones de copes situades al mateix edifici o als edificis confrontants, d’obres públiques i sorolls en fàbriques pròximes o altres edificis en obres, el pas següent és interposar una denúncia administrativa davant de l’Ajuntament. Encara que la resolució final pot passar tant per via administrativa o contenciosa administrativa, com per via judicial civil, les molèsties intolerables i els danys per sorolls originats pels propis veïns se solucionen per la via judicial civil, d’acord amb la llei de propietat horitzontal i la d’arrendaments urbans.

Llavors, cal anar a l’Ajuntament?

Sí. Aquesta és la via administrativa apropiada per sorolls de bars, discoteques, obres o altres activitats, encara que un dels problemes més greus per als afectats ha sigut la permissivitat i la inactivitat municipal enfront d’aquest problema. Així i tot, el primer pas ha de ser un escrit adreçat a l’Ajuntament en què s’expose la causa del soroll, el seu propietari o responsable, les hores en què es produeix, les persones afectades i els perjudicis causats. Una altra opció és acudir, sobretot en cas d’urgència, directament a la policia municipal perquè visite el lloc.

Què hi pot fer el Consistori?

És l’organisme competent per a posar fi a aquestes qüestions, el responsable de vetllar pel compliment de les normes ambientals que protegeixen el silenci i la tranquil·litat. Per això, pot enviar tècnics inspectors i imposar mesures correctores i sancions que van des de la multa dinerària fins a la revocació de la llicència d’activitats, la clausura de les instal·lacions, temporal o definitiva, i el precintament d’equips i màquines.

I si l’Ajuntament no soluciona el problema?

A través de les ordenances municipals, els ajuntaments tenen encomanat l’àmbit “domèstic” o veïnal de protecció dels ciutadans i han d’actuar en la defensa d’una convivència tranquil·la. Però no sempre ho han aconseguit i, en aquests casos, s’obre la possibilitat de reclamar a l’Administració municipal la seua responsabilitat patrimonial. En qualsevol cas, la persona afectada ha d’estar atenta i si no té notícies en el termini de tres mesos des de l’inici de l’expedient, pot presentar un recurs contenciós administratiu

Quan és un veí el qui molesta amb música alta, cops de porta i crits, és més convenient acudir a la Llei de propietat horitzontal?

/imgs/20081101/derechos2.jpgSí. La Llei de propietat horitzontal prohibeix, tant a propietaris com a inquilins, desenvolupar en el seu pis o local activitats que resulten danyoses per a la finca o que contravinguen les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites. Els passos que cal fer són els següents:

• El president, a iniciativa pròpia o d’un altre propietari o ocupant, requerirà al veí per escrit fefaent (burofax certificat, per exemple) el cessament immediat de les activitats molestes, i l’informarà que, en cas contrari, la comunitat iniciarà accions judicials.
• Si l’infractor persisteix en la seua conducta, es convocarà la junta de propietaris per autoritzar el president l’inici d’una acció judicial de cessació.
• La demanda pot anar acompanyada de la sol·licitud de mesures cautelars i, juntament amb la cessació de les molèsties o de l’activitat que les genera, d’una indemnització de danys i perjudicis.

Que es pot fer quan la junta decideix no portar l’assumpte al jutjat?

Un propietari afectat també pot acudir als tribunals pel seu compte i sol·licitar una indemnització de danys i perjudicis i el cessament dels sorolls, al·legant exercici antisocial del dret, la protecció del dret a la intimitat, etc.

Quins danys i perjudicis es poden reclamar?

A més de sol·licitar el cessament dels sorolls i l’adopció de mesures que els eviten, és possible reclamar una indemnització sota la cobertura del dany moral. Aquí es pot englobar tota la gamma de patiments i dolors físics o psíquics patits. La indemnització al perjudicat procedeix, en aquests casos, del que marca la jurisprudència. Encara que són de quantificació econòmica difícil, al final els tribunals les valoren, per bé que la Llei del soroll no especifica res en aquest sentit. La jurisprudència s’ha referit als patiments psíquics, l’ansietat, les angoixes, la sensació anímica d’inquietud, la pesadesa, el temor, l’impacte emocional, etc. Pel que fa a les relacions veïnals, el Tribunal Suprem ha considerat com a dany moral l’atac a l’assossec i al gaudi legítim i en pau de l’habitatge.