Cleptomania: el robatori de la voluntat i el control personal
Els qui pateixen aquest trastorn desenvolupen accions compulsives per a reduir, al més aviat possible, les emocions desagradables. En el cas de la cleptomania, el robatori es converteix en una conducta incontrolada que serveix per a reduir l’ansietat del moment. Però la impulsivitat només és útil per a intensificar el malestar, ja que es deixa de ser amo d’un mateix i es passa a ser esclau de reaccions que alteren la vida diària i generen sentiments de culpabilitat per caure en el mateix error una vegada i una altra.
La cleptomania, la sofreixen els adults conscients dels seus actes, encara que no poden controlar els moments en què es veuen “obligats” a robar algun objecte. Generalment, afecta individus que són presa fàcil de les seues emocions i que es troben en un moment molt estressant de la seua vida, pateixen algun trastorn de personalitat o experimenten símptomes de depressió o ansietat.
El sentiment de tensió que experimenten els cleptòmans s’intensifica quan s’exposen a una situació en què poden emportar-se algun objecte. Aquest nerviosisme evoluciona, en aquestes persones, de forma desagradable a mesura que el robatori és a punt de consumar-se. L’emoció és tan intensa que l’afectat no exerceix un control sobre la seua voluntat, encara que sí que és conscient que és a punt de cometre un acte discordant amb els seus valors, però és incapaç de plantejar-se una altra solució per a reduir el grau d’ansietat que el porta a consumar el furt. Per això, només quan sostreu l’objecte experimenta una sensació d’alliberament i d’alleujament per haver-se tret de sobre un malestar tan intens.
Tanmateix, aquesta sensació pròxima al benestar -que pot resultar addictiva- a penes dura uns minuts, ja que el malestar inicial és substituït per un sentiment de culpabilitat que no tarda a aparèixer. Aquesta situació genera un cercle viciós en què el desassossec forma part de la vida d’aquests malalts, igual com passa en altres casos d’alteracions addictives i impulsives.
El primer pas per a recuperar-se és fer un registre detallat dels episodis viscuts. Després de cada robatori involuntari s’ha d’anotar en una llibreta la data, l’hora, el lloc, l’estat anímic previ al furt i l’objecte robat. D’aquesta manera, es fomenta el control d’una conducta que en el moment en què es porta a terme sembla no estar sotmesa a cap pauta. Així, mitjançant aquest control es poden observar seqüències repetitives que permeten prevenir situacions semblants. D’altra banda, l’individu és més conscient del que ocorre i adquireix una sensació nova i plaent de control sobre les conductes impulsives, i arriba a ser capaç de substituir la forma habitual d’actuar per una altra que no acabe en un furt. Es tracta d’una tècnica útil davant de qualsevol trastorn del control dels impulsos i les addiccions perquè permet una conscienciació més gran del problema. A més, és habitual que quan s’anota cada episodi, es constata que aquests són més freqüents del que s’estimava en principi, i que amb l’ajuda del terapeuta aquests impulsos es podran substituir per conductes més controlades.
Una altra tècnica útil i carregada de sentit simbòlic és destruir tots els objectes robats. Amb la destrucció s’aconsegueix trencar una etapa de la vida en què s’han comès actes involuntaris i que han causat gran malestar. D’aquesta forma tan al·legòrica s’inicia una nova etapa en què es pretén actuar de forma diferent davant de l’ansietat i la depressió.
És molt important que un cleptòman compartisca l’experiència viscuda amb persones de confiança. D’aquesta manera es comparteix el problema i la vergonya desapareix a poc a poc. Reconèixer el problema és sempre el primer pas per a solucionar-lo i, a més, s’aconsella fer un exercici molt útil amb les persones que comparteixen el secret: demanar-los que servisquen d’acompanyants per a acudir als llocs on es van cometre els robatoris i els vigilen per a evitar nous episodis. No sentir-se culpables els resulta una experiència molt reparadora i els encoratja perquè ells, més endavant, acudisquen sols al mateix centre i experimenten la mateixa sensació.
Finalment, es recomana que l’afectat treballe en la recerca de sensacions positives mitjançant altres activitats, com ara practicar esport a l’aire lliure, gaudir d’algun passatemps i mantenir relacions socials actives per a prevenir l’aïllament. El millor antídot per a les conductes impulsives i addictives és viure emocions intenses i positives que provoquen sensació de plenitud. D’aquesta manera, millora l’estat d’ànim i desapareix quasi de forma espontània la necessitat de cometre petits furts que fan que la persona siga esclava de les seues emocions i es perpetue així el seu malestar de forma constant.
- Cleptomania esporàdica. Es produeixen episodis breus i amb llargs intervals de temps entre un robatori i un altre.
- Cleptomania episòdica. Apareix d’una forma més constant en el temps, encara que s’hi poden apreciar remissions puntuals.
- Cleptomania crònica. Se sofreix al llarg de la vida amb petites fluctuacions en la freqüència i amb una dificultat important per a desfer-se del trastorn.