Fòbies alimentàries: plats que fan por

Fòbies alimentàries: plats que fan por

/imgs/20081101/alimentacion1.jpg“No m’agrada la carn”. “Però, l’has tastada?” “No, i no en vull perquè me fa fàstic”. Aquest diàleg acompanya els àpats de nombrosos pares amb els seus fills petits. No obstant això, el rebuig irracional a determinats aliments no és un comportament exclusiu dels menors d’edat. Són moltes les persones adultes que senten un rebuig profund a tastar un aliment nou. Tant en un cas com en l’altre, la comunitat científica cataloga la repulsió a un aliment concret o l’aversió a ingerir un menjar determinat com un tipus de fòbia cap als aliments o cap a l’acte de menjar. Descartades totes les raons de rebuig cap a aliments determinats per gusts o preferències alimentàries, els nutricionistes detecten un cas de fòbia quan la simple possibilitat d’haver de tastar un aliment ocasiona una forta ansietat en una persona, acompanyada d’una por intensa i irracional, a més d’un rebuig compulsiu, profund i immediat cap a l’aliment o el plat.

/imgs/20081101/alimentacion2.jpgEncara que ha estat poc explorada, l’emocionalitat que un comensal experimenta en el menjar és determinant en el diagnòstic i el tractament de les fòbies alimentàries. Les persones que les pateixen associen l’aliment amb la sensació de perill, de malestar profund o amb una experiència molt desagradable. Malsons infantils patits el mateix dia que es va tastar l’aliment, experiències d’ennuegament, vivències de malestar després de consumir l’aliment (després d’una gastroenteritis forta i dolorosa, per exemple), associació del seu consum amb un mal record, sensació d’assetjament continu per part d’algun progenitor ansiós per donar a tastar l’aliment, o una cura excessiva i persistent davant de l’acte de menjar o davant del contingut del menjar fan que, en major mesura durant la infància, es desenvolupe un trauma i es rebutge aquell aliment o aquell plat. Si la fòbia alimentària és greu, interferirà de forma significativa en les activitats quotidianes, en l’àmbit de les relacions personals o en l’objectiu de mantenir una alimentació saludable.

Per a aquest trastorn es preveuen diversos tractaments. En principi, els psicòlegs són els especialistes que han de tractar l’afectat. Aquests professionals coincideixen a subratllar que, com més s’insistisca que el xiquet supere aquestes pors, més s’agreujarà la fòbia, amb el risc de transformar-la en crònica, sobretot si aquesta pressió es fa sota amenaces o amb una actitud amb què el xiquet puga associar l’aliment a una situació desagradable i tensa.

Tipus de fòbies alimentàries

Neofòbia: fòbia a tastar aliments nous

/imgs/20081101/alimentacion3.jpg“No m’agrada res”. Aquesta és la resposta d’alguns xiquets i adolescents, encara que també es dóna algun cas en adults, que manifesten una gran aversió a determinats aliments, fins i tot sense haver-los tastat mai. Es tracta de persones que des dels primers anys de vida han rebutjat de manera contundent la introducció de qualsevol novetat en la seua dieta i l’han convertida en monòtona i desequilibrada pel reduït nombre d’aliments que consumeixen. La neofòbia en la infància no és un trastorn alimentari aïllat, ja que la meitat dels xiquets entre els dos anys i els deu es neguen en un primer moment a tastar un aliment nou.

Aquest rebuig és intens i freqüent entre els menors que tenen entre quatre i set anys. A partir d’aquesta edat, la majoria de les situacions de neofòbia remeten. Els experts en aquest camp subratllen la hipòtesi que la neofòbia germina per l’oferiment als xiquets d’una alimentació monòtona, tant en varietat d’aliments com en sabors, preparació dels plats i la seua presentació: associar sempre els macarrons a la tomata, el peix a l’arrebossat, etc.

No obstant això, noves investigacions revelen que el factor genètic pot influir també en la neofòbia alimentària. Molts xiquets catalogats per pares i educadors com a mals menjadors ho són perquè algun dels seus progenitors també ho va ser en la infància. D’altra banda, cal considerar que l’actitud de grat o desgrat que mostren els progenitors cap als aliments influeix de manera determinant en les preferències alimentàries dels seus fills, que tracten d’imitar el comportament dels pares.

Tractament

• Deixem l’aliment a la vista del xiquet cada dia, però sense la més mínima invitació que el prenga.
• Consumim aquell aliment en família, amb tota naturalitat, davant del xiquet, però sense oferir-li que en menge.
• Incloguem en la seua dieta altres aliments diferents però que continguen els nutrients que no pren a causa de la fòbia.
• Tractem que participe en la preparació del menjar: invitem el xiquet a fer la compra, a cuinar, a presentar els plats i a servir-los.
• No li oferim un altre aliment que li agrade, com unes saboroses postres, a canvi de menjar l’aliment rebutjat. Amb aquest comportament s’enforteix el desig de rebuig. Els comentaris negatius sobre el plat preparat i, fins i tot, sobre l’acte de menjar – “ni et molestes a servir-lo, no ho tastarà…”- també accentuen el rebuig.
• Introduïm l’aliment de forma continuada, sense pressa però sense pausa.
• Oferim l’aliment rebutjat en el primer plat, quan més gana té el xiquet, acompanyat del seu menjar preferit, de manera tranquil·la, amb una presentació cuidada i atractiva. L’aspecte del menjar, l’olor i el gust influeixen de manera significativa en l’apetència pels aliments.
• No hem d’oferir-li només els aliments que sabem que li agraden, perquè és una manera de predisposar el xiquet a desenvolupar neofòbia. Convé invitar-lo des de ben menut a tastar la major varietat d’aliments i plats.

Fagofòbia: fòbia a engolir

/imgs/20081101/alimentacion4.jpgLa raó que motiva el rebuig del menjar és el terror d’ofegar-se o asfixiar-se quan s’engulen els aliments, ja siguen líquids o sòlids. Sol sorgir en xiquets -encara que també s’han comprovat casos en majors- després d’un episodi d’ennuegament amb el menjar, una esofagitis o faringitis molt dolorosa, o després d’una experiència de disfàgia (dificultat per a engolir). També hi ha xiquets que sofreixen fòbia a engolir i deixen de menjar per por de vomitar i de sentir dolor, generalment després d’haver vomitat després d’un empatx, una forta gastroenteritis i, fins i tot, a causa del malestar provocat per les sessions de quimioteràpia, si aquestes s’han aplicat prop de l’hora de l’àpat.

Sobre la fòbia a engolir no s’han publicat assaigs terapèutics controlats en la literatura científica, tan sols informes de casos. No obstant això, la prevalència és baixa si es té en compte els pocs casos descrits, per la qual cosa es conclou que és un procés passatger que es resol en la majoria dels casos en menys de sis mesos. El metge, abans del diagnòstic de fagofòbia, descartarà que es tracta de qualsevol altra malaltia que puga provocar els mateixos símptomes com disfàgia (dolor o dificultat física per a engolir), globus (sensació de nus a la gola), anorèxia nerviosa, trastorn obsessivocompulsiu (temor d’ennuegar-se amb objectes no comestibles, com ara un tros de vidre) o trastorns afectius.

No obstant això, en els afectats, encara que el malestar desapareix, persisteix la conducta alimentària d’evitar el menjar per por de prendre els aliments amb una textura canviada -líquids, semilíquids, cremes, purés o iogurts, per la qual cosa limiten de forma considerable la varietat de la dieta. En alguns casos aquesta conducta alimentària tan restrictiva es pot confondre amb el diagnòstic d’anorèxia nerviosa.

Tractament:

• /imgs/20081101/alimentacion5.jpgComencem per servir a l’afectat purés líquids fins a arribar, de manera gradual, a un puré espès i més tard a aliments sòlids.
• Afegim als purés algun trosset de carn, de peix o d’ou, de primer triturat i després en trossos petits.
• Introduïm en la seua dieta els aliments sòlids a partir d’aliments tous com ara ou passat per aigua, peix bullit i més tard fregit, verdura cuita, carn picada i, finalment, carn fàcil de mastegar.

Aquest pla dietètic anirà acompanyat d’un pla conductual dirigit pel psicòleg, a més d’un curs d’educació nutricional elemental referida al contingut dels nutrients dels aliments en una dieta adequada a les necessitats individuals.