Ja no creixen com a bolets

Ja no creixen com a bolets

/imgs/20081101/medioambiente0.jpgArriba la tardor i, amb aquesta, la pluja i la humitat, condicions idònies per a la formació dels bolets als boscs. No obstant això, no es tracta d’un recurs il·limitat, i, de fet, alguns experts alerten de la regressió d’algunes espècies per diversos factors causats per l’ésser humà. Un bon aficionat no tan sols és qui sap distingir les espècies més apreciades de les tòxiques o ubicar les millors zones, sinó també qui en fa una recol·lecció i un consum sostenible, la qual cosa permetrà continuar gaudint d’aquestes meravelles de la naturalesa. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la producció industrial mundial de bolets (no inclou la recol·lecció de fongs silvestres comestibles) supera els cinc milions de tones.

La Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries (dades del 2005) estima que a Europa hi ha unes 3.500 espècies de bolets, de les quals unes 100 són comestibles (d’aquestes, 15 o 20 són excel·lents), i unes 35 són tòxiques (de les quals 5 són mortals). La resta, o bé són incomestibles o bé manquen de valor culinari. La gran majoria es poden trobar al nostre país, un autèntic paradís d’aquests vegetals. És possible collir-ne en la majoria de les comunitats autònomes, si bé les zones humides de la meitat nord peninsular són les més productives.

/imgs/20081101/medioambiente1.jpgNo obstant això, i malgrat el refrany, ja no creixen com a bolets. Algunes de les espècies comestibles es troben en perill per la contaminació, la destrucció del seu hàbitat i l’alta pressió a causa d’una recol·lecció insostenible. Per exemple, espècies molt apreciades com el cep (Boletus edulis), el rossinyol o agerola (Cantharellus), el reig (Amanita caesarea) o la pampa (Clitocybe geotropa) són cada vegada més difícils de veure als seus llocs habituals. Cap d’aquests no podrà ser el primer a extingir-se a Espanya, més que res perquè aquest dubtós honor ja el va aconseguir el 1917 l’espècie Laricifomes officinalis, un bolet amb usos medicinals.

Les dificultats de seguiment de les poblacions de fongs i la falta d’ajudes per a l’estudi d’aquestes espècies impedeixen conèixer-ne amb exactitud la situació. No obstant això, els experts, després de dos anys de treball, van presentar en el XVI Congrés de Criptogàmia (plantes sense flor) una llista preliminar de 67 espècies en perill. De la seua banda, a escala europea la primera llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) inclou 33 espècies amenaçades.

Possibles mesures

Els consumidors són crucials per a fer front a aquest problema, evitant-ne el consum i la recol·lecció incontrolada i massiva, i també rebutjant la compravenda indiscriminada. Les societats micològiques també hi poden contribuir, de manera que els seus associats i els aficionats que s’hi acosten assumisquen conductes sostenibles, distingint entre el verdader micòleg aficionat i el collidor-especulador.

Les institucions representen un altre dels puntals en la protecció dels bolets. En llocs com Sòria, Navarra o Andalusia s’han establert vedats de bolets amb accés limitat i de pagament i control de les quantitats recollides. Mentre que els defensors la consideren una mesura positiva i necessària, els detractors creuen que no és prou eficaç. Sostenen que està enfocada des del punt de vista comercial i recaptador, no del conservacionista.

Altres iniciatives tracten de conservar aquest patrimoni natural mitjançant diverses activitats culturals, turístiques o econòmiques. A Navarra, el Govern d’aquesta comunitat ha posat en marxa un projecte que tracta de gestionar de manera sostenible la recol·lecció de bolets a la zona de Valdorba, per fomentar així el desenvolupament rural. La iniciativa ha rebut el premi Best Life europeu.

La Junta de Castella i Lleó també disposa de diversos projectes per a impulsar el turisme local sostenible mitjançant l’atractiu dels bolets. De la seua banda, la Junta d’Andalusia ha impulsat un pla de conservació i ús sostenible de bolets i tòfones, repoblant àrees tradicionalment agrícoles amb alzines micorizades, capaces de desenvolupar tòfones.

Per a un control més sostenible d’aquest recurs natural, alguns experts destaquen les llotges micològiques, posades en marxa per primera vegada a Jimena de la Frontera (Cadis), on es poden vendre bolets després de passar per un registre sanitari, i fins i tot hi ha qui defèn la creació d’un carnet o un registre per a controlar els autèntics aficionats.

Consells per a una collita ecològica

Al principi, anem acompanyats d’experts que assumisquen la recol·lecció i el consum sostenibles. Un aficionat conscienciat collirà petites quantitats per a l’autoconsum (és un recurs limitat i molt perible) i només les espècies que es coneguen bé, que estiguen sanes i perfectament desenvolupades, i respectarà al seu lloc les altres, fins i tot les tòxiques. L’Institut Nacional de Toxicologia xifra entre 200 i 400 les intoxicacions per bolets que es registren cada any a Espanya (dades del 2007).

Evitem les espècies ubicades en carreteres, jardins públics, mines, foses, aeroports o incineradores, perquè poden estar contaminades. Evitem també les espècies reconegudes en perill.

Per garantir-ne l’estat de conservació i la identificació correcta, tallem bé tot el bolet traient-ne el peu complet, netegem-lo tan bé com puguem i transportem-lo en una cistella de vímet (no en bosses de plàstic).

Respectem no tan sols els bolets, sinó també l’entorn natural. Llançar els residus, rasclar o deixar sense tapar els forats quan traiem un exemplar pot danyar la zona per a la temporada següent. A més, espècies com la tòfona, el pinetell o el cep formen una relació de cooperació, denominada micoriza, amb l’arbre en què conviuen, de manera que si es danya també es perjudica el bosc.