Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.
Menús escolars: analitzats, durant dues setmanes consecutives, els menús diaris de 211 escoles de 18 províncies espanyoles : Millora la qualitat dels menús escolars, encara que un de cada tres no passa de l''acceptable'
Un 17% dels centres visitats no inclou verdures com a mínim un dia a la setmana i els alumnes d'una de cada deu escoles no mengen una ració de peix de dilluns a divendres
S’ha demanat informació d’escoles de Madrid, Barcelona, Astúries, Cantàbria, la Corunya, Alacant, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Saragossa, València, Valladolid, Múrcia, Sevilla, Còrdova, Granada i Màlaga. Es va sol·licitar informació a 1.100 centres. D’aquests, 211 van enviar les dades requerides (el 71% són de titularitat pública, 27% són concertats i un 2% són privats, una proporció semblant a la del sistema escolar). Els centres escolars que no van col·laborar en l’elaboració d’aquest informe van apuntar des d’un primer moment falta de temps, altres van reconèixer que no els interessava participar en la mostra i fins i tot alguns van assenyalar que no facilitaven aquest tipus d’informacions.
Entre els que sí que es van prestar a participar, cada un va proporcionar dos menús setmanals (primer i segon plat i postres), amb la qual cosa es van analitzar 422 menús que es van sotmetre a una anàlisi en la qual es va comprovar la freqüència de consum (recomanada per experts) d’aliments bàsics que no han de faltar en els menús: verdures, amanides, llegums, peix i fruita fresca. Així mateix, es va tenir en compte que no incloguessen en excés productes precuinats (croquetes, crestes, salsitxes?) ni postres dolces. Els requisits mínims que havien de complir eren els següents: ús, com a mínim una vegada a la setmana, de verdures, llegums i peix fresc o congelat no elaborat; limitar els precuinats i dolços a un màxim de dues vegades en una mateixa setmana i oferir fruita fresca, com a mínim, dos dels dies de la setmana.
Per territoris, les millors qualificacions les van obtenir els centres estudiats a Àlaba, Madrid, Màlaga, Sevilla i Valladolid (‘molt bé’); mentre que les pitjors van recaure en les escoles analitzades a la Corunya, Còrdova i Astúries (entre un ‘malament’ i un ‘regular’). Barcelona, Guipúscoa, Navarra, Biscaia, València i Saragossa es van situar en la mitjana, no gaire lluny d’Alacant, Cantàbria, Múrcia i Granada, que es van moure entre el ‘bé’ i l”acceptable’.
Si es comparen aquestes qualificacions amb les recollides el 2004, es pot comprovar que l’evolució positiva dels menús aquests quatre anys ha sigut generalitzada. Dues dades avalen aquesta afirmació: fa quatre anys, la proporció de menús amb una qualificació de ‘bé’ o ‘molt bé’ es quedava en un 41% i la de suspensos arribava al 24%, mentre que en l’actualitat el 68% dels centres analitzats ofereixen un menú bo o molt bo i només un 14% no superen la prova. L’excepció: els centres estudiats a la Corunya, que, de nou, suspenen.
Com puc ensenyar el meu fill a menjar bé?
- De 3 a 6 anys
- Procurar que tasten i mengen de tot.
- Fomentar el desdejuni i que aquest siga complet; és a dir, variat i equilibrat (els experts diuen que ha d’aportar una quarta part de l’energia del dia).
- Aquest període d’edat és molt important per al desenvolupament del xiquet o la xiqueta i de gran activitat física, per la qual cosa els àpats han d’atendre les necessitats d’energia.
- Cuidar l’aportació de proteïnes (carns, peixos, ous, lactis) perquè les necessitats són més grans (proporcionalment) que les d’un adult.
- Evitar l’abús de dolços i refrescs.
- Dedicar el temps necessari perquè el xiquet aprenga a gaudir dels àpats: no es poden percebre els aliments com un premi o un càstig.
- De 7 a 12 anys
- A aquestes edats, els xiquets mantenen un creixement accelerat i, per això, cal cuidar l’aportació energètica de la dieta, controlant el pes i el ritme de desenvolupament.
- Comencen a consolidar-se les preferències alimentàries, per la qual cosa, en aquest moment, cal procurar que siguen les adequades. Tenen tendència a pressionar per a menjar el que els agrada i ja adquireixen certa autonomia per a comprar determinats aliments i begudes.
- De nou, cal procurar que moderen el consum de dolços, pastes, aliments molt grassos o molt salats.
- De 13 a 16 anys
- En aquesta etapa, es forma el cos dels adolescents i es produeix l’anomenada ‘estirada puberal’ de creixement molt ràpid. Per aquest motiu, el jove necessita gran quantitat d’energia i s’han d’aportar proteïnes en quantitat suficient i qualitat elevada.
- En aquest període d’edat hi ha un risc que sorgisquen problemes de malnutrició: bé per excés, amb risc de sobrecàrrega i obesitat, o bé per defecte, amb risc d’anorèxia. És per això que la família ha de controlar el tipus de dietes que segueixen els seus fills a fi d’evitar que caiguen en malalties d’aquest tipus.
- També cal estimular-los perquè porten una vida activa i saludable, i que dediquen part del seu oci a la pràctica d’algun esport.
Paginació dins d’aquest contingut
- No hi ha cap pàgina anterior
- Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 4]
- Ves a la pàgina següent Un de cada sis centres, sense verdures al plat »