Menús escolars: analitzats, durant dues setmanes consecutives, els menús diaris de 211 escoles de 18 províncies espanyoles : Millora la qualitat dels menús escolars, encara que un de cada tres no passa de l''acceptable'

/imgs/20081101/tema1.jpgEls xiquets no només alimenten el seu intel·lecte a escola. Per a un milió i mig de menors el centre escolar també és el seu menjador diari de dilluns a divendres. Per això, és fonamental que el menú que consumeixen siga equilibrat i saludable, amb l’ús freqüent de peix fresc, fruita, verdura, hortalisses i l’abandó de precuinats o pastisseria. No obstant això, un de cada cinc no ho fa. Així ho ha constatat CONSUMER EROSKI després de l’anàlisi que ha efectuat de 422 menús setmanals de 211 escoles públiques, concertades i privades de 18 províncies del nostre país. Encara que la qualitat dels menús escolars ha registrat una evolució positiva respecte d’un estudi semblant elaborat l’any 2004, encara s’arrosseguen mancances ressenyables. Les principals: el 17% de les escoles no ofereixen verdures i hortalisses com a mínim un dia a la setmana i els alumnes d’un 10% de les 211 escoles no prenen ni tan sols un plat de peix fresc a la setmana com a mínim. En canvi, totes les escoles de la mostra d’aquest informe coincideixen, positivament, en la contenció de l’oferta en pastisseria i dolços, que només es dispensen als més petits en ocasions molt especials. La millora en la qualitat nutricional s’ha acompanyat d’un increment en el preu mitjà del menú: dels 3,8 euros diaris del 2004 s’ha passat als 4,9 euros del 2008, la qual cosa representa un augment del 22%, vuit punts per sobre de l’IPC acumulat.

S’ha demanat informació d’escoles de Madrid, Barcelona, Astúries, Cantàbria, la Corunya, Alacant, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Saragossa, València, Valladolid, Múrcia, Sevilla, Còrdova, Granada i Màlaga. Es va sol·licitar informació a 1.100 centres. D’aquests, 211 van enviar les dades requerides (el 71% són de titularitat pública, 27% són concertats i un 2% són privats, una proporció semblant a la del sistema escolar). Els centres escolars que no van col·laborar en l’elaboració d’aquest informe van apuntar des d’un primer moment falta de temps, altres van reconèixer que no els interessava participar en la mostra i fins i tot alguns van assenyalar que no facilitaven aquest tipus d’informacions.

Entre els que sí que es van prestar a participar, cada un va proporcionar dos menús setmanals (primer i segon plat i postres), amb la qual cosa es van analitzar 422 menús que es van sotmetre a una anàlisi en la qual es va comprovar la freqüència de consum (recomanada per experts) d’aliments bàsics que no han de faltar en els menús: verdures, amanides, llegums, peix i fruita fresca. Així mateix, es va tenir en compte que no incloguessen en excés productes precuinats (croquetes, crestes, salsitxes?) ni postres dolces. Els requisits mínims que havien de complir eren els següents: ús, com a mínim una vegada a la setmana, de verdures, llegums i peix fresc o congelat no elaborat; limitar els precuinats i dolços a un màxim de dues vegades en una mateixa setmana i oferir fruita fresca, com a mínim, dos dels dies de la setmana.

Per territoris, les millors qualificacions les van obtenir els centres estudiats a Àlaba, Madrid, Màlaga, Sevilla i Valladolid (‘molt bé’); mentre que les pitjors van recaure en les escoles analitzades a la Corunya, Còrdova i Astúries (entre un ‘malament’ i un ‘regular’). Barcelona, Guipúscoa, Navarra, Biscaia, València i Saragossa es van situar en la mitjana, no gaire lluny d’Alacant, Cantàbria, Múrcia i Granada, que es van moure entre el ‘bé’ i l”acceptable’.

Si es comparen aquestes qualificacions amb les recollides el 2004, es pot comprovar que l’evolució positiva dels menús aquests quatre anys ha sigut generalitzada. Dues dades avalen aquesta afirmació: fa quatre anys, la proporció de menús amb una qualificació de ‘bé’ o ‘molt bé’ es quedava en un 41% i la de suspensos arribava al 24%, mentre que en l’actualitat el 68% dels centres analitzats ofereixen un menú bo o molt bo i només un 14% no superen la prova. L’excepció: els centres estudiats a la Corunya, que, de nou, suspenen.