La maternitat i la paternitat també són drets laborals
Després d’aquesta baixa per maternitat/paternitat, tots dos progenitors poden gaudir d’una hora de lactància, sol·licitar una excedència fins que el xiquet complisca tres anys o sol·licitar una reducció de jornada si el petit és menor de sis anys. En els primers sis mesos del 2008, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va gestionar al nostre país 180.333 processos de maternitat i 139.483 de paternitat, als quals va dedicar 929 milions d’euros (825 milions per a les mares i 104 per als pares) per sufragar les prestacions. A més, fins al 30 de juny d’enguany, 20.865 pares (19.307 dones i 1.558 homes) van fer un parèntesi en la seua vida laboral i van gestionar una excedència per criar els seus fills.
Amb tot, encara queda molt de camí per recórrer en matèria de conciliació laboral i familiar. Les 16 setmanes de baixa per maternitat que estableix la llei situen Espanya en el vuitè lloc en la classificació europea, encapçalada per Suècia amb 96 setmanes i seguida de Noruega amb 52, segons un informe elaborat a seixanta països per la consultora Mercer Human Resource. En l’últim lloc es troba Portugal, que només concedeix el permís de maternitat durant dotze setmanes.
La baixa per maternitat és el període de descans a què tenen dret les mares treballadores, ja siga per compte d’altri o per compte propi, després de donar a llum per cuidar el seu nadó. Al nostre país, aquesta baixa per maternitat es concreta en 16 setmanes de baixa remunerada al 100%, ampliable a dues setmanes més per cada fill, a partir del segon, si és un part múltiple, i en cas de discapacitat del nadó. Aquest dret també es pot exercir en els casos d’adopció i acolliment del nadó, tant si és permanent com temporal, sempre que els fills siguen menors de sis anys.
De les 16 setmanes, les sis primeres tenen la funció de repòs obligatori per a la mare. Les 10 setmanes restants es poden repartir entre el pare i la mare de forma simultània o consecutiva, sense oblidar que no es tracta de 10 setmanes per a cada un sinó que es reparteixen entre els dos. Tanmateix, aquest període es pot transformar-se en 20 setmanes a mitja jornada, sempre que la treballadora arribe a un acord amb l’empresa.
En el cas que un dels progenitors gaudisca d’aquest període de descans, i un d’ells decidisca reincorporar-se al treball abans de complir el termini màxim, pot “cedir” els dies que li resten de baixa a l’altre progenitor. Així, del total dels permisos per maternitat tramitats durant la primera meitat d’enguany, 2.687 corresponen a pares que han percebut la prestació per cessió de la mare, un 2,5% més que el 2007.
Ara bé, perquè la treballadora puga percebre la prestació ha de complir un d’aquests dos requisits: o haver estat afiliada a la Seguretat Social durant, almenys, nou mesos abans del dia del part, o haver cotitzat un mínim de 180 dies els cinc anys anteriors al naixement del fill. Si no és així, encara que tinga dret a la suspensió del contracte durant 16 setmanes, la duració de la prestació per a la treballadora serà de 42 dies naturals comptadors des del part.
La cura dels fills també és cosa d'homes
Des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes ells poden, si així ho desitgen, compartir amb la parella les primeres cures i atencions del nou membre de la família. La norma atorga als pares 13 dies ininterromputs de permís, amb independència dels dies a què tenen dret per conveni, en els supòsits de naixement de fills o filles, adopció o acolliment. Aquest permís de paternitat és ampliable en cas de part, adopció o acolliments múltiples. L’increment és de dos dies més per cada fill a partir del segon. La decisió de gaudir del permís a temps complet o parcial s’ha de dur a terme d’acord amb l’empresa.
D’altra banda, la Seguretat Social acaba de reconèixer el dret del pare a accedir a la prestació per maternitat en el supòsit de mort de la mare. En aquesta resolució s’afirma el que segueix: “En cas de mort de la mare durant el part o en un moment posterior, amb independència que aquella es trobe o no inclosa en l’àmbit de la Seguretat Social, el pare podrà optar a la prestació econòmica per maternitat durant la totalitat del període reglamentari”.
Es poden beneficiar d’aquest dret i del de baixa per maternitat els treballadors i les treballadores per compte d’altri i compte propi, inclosos els contractats per a la formació i a temps parcial, per bé que en aquest últim cas han d’haver cobert un període de cotització de 180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data d’inici del permís, o 360 dies al llarg de la seua vida laboral amb anterioritat a la data esmentada. La prestació econòmica per maternitat/paternitat consisteix en un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora corresponent. En el cas que el pare es trobe en l’atur, el temps de permís per paternitat no es descompta de la prestació per desocupació.
Entre els drets que assisteixen els mares i pares treballadors es troba el d’absentar-se del lloc de treball amb l’objectiu de facilitar la lactància, ja siga natural o artificial, dels seus fills menors de nou mesos, sense que això repercutisca en el salari laboral. Ara bé, tot i que aquest dret pot ser gaudit de forma indistinta per tots dos progenitors, si la mare és una treballadora autònoma, el pare, llevat que el seu conveni col·lectiu indique el contrari, no té dret a aquest gaudi.
A més, en el cas que el progenitor que sol·licite el permís de lactància siga un treballador autònom, la Llei 20/2007, de l’Estatut del Treball Autònom, només preveu el dret de suspendre l’activitat en cas de situació de risc durant la lactància natural. En aquest últim cas es tenen en consideració les condicions de treball (fatiga, estrès, condicions ambientals, etc.) que poden reduir la capacitat de lactar i fins i tot d’interrompre la lactància de les dones treballadores, i l’exposició a alguns contaminants (tòxics, radiacions ionitzants, etc.), que poden posar en risc la salut dels lactants.
Pares i mares tenen dret a una hora d’absència del treball, que s’incrementarà de forma proporcional en els casos de part múltiple, i que poden dividir en dues fraccions. La llei preveu que els pares puguen substituir aquest dret per una reducció de la jornada en mitja hora o en el que es preveja en el conveni col·lectiu, per una acumulació en jornades completes en els termes previstos en aquest conveni, o bé per l’acord que, si es dóna el cas, s’haja pactat amb l’empresari.
Davant d’aquest panorama, algunes comunitats autònomes han començat a posar en pràctica mesures en forma d’ajudes econòmiques per compensar les excedències i les reduccions de jornada per la cura de menors, i per aportar així el seu granet de sorra en la difícil conciliació familiar i laboral. Navarra, les Illes Balears, Castella i Lleó, Galícia i el País Basc són algunes de les comunitats que atorguen aquestes ajudes, que oscil·len entre els 1.200 euros i els 8.700 euros anuals, amb la circumstància que, en algun dels casos, s’aplica una discriminació positiva, amb quantitats més altes per als pares, buscant la seua implicació en la cura dels fills.
Un pare que sol·licite l’excedència al País Basc rebrà 3.000 euros anuals, i 2.400 si és la mare. En cas de reducció de jornada, la quantia que percep anualment oscil·la entre els 1.350 euros i els 1.800 en el cas de les mares, i entre els 1.800 euros i els 2.400 per als pares. La diferència entre les prestacions per reducció de jornada està marcada pel percentatge de reducció respecte de la jornada laboral. La retribució a Castella i Lleó atorga 3.000 euros anuals als pares o mares treballadors que reduïsquen la jornada de treball ordinària almenys un 50%. En cas d’excedències, l’ajuda és de 7.000 euros amb caràcter general, i de més de 8.700 si és família nombrosa, monoparental, part múltiple o adopció. El govern gallec ofereix una ajuda exclusiva per a homes i famílies monoparentals basada en un pagament únic d’entre 2.400 i 3.600 euros anuals per reducció de les hores de treball, en funció del percentatge de reducció de la jornada laboral que se sol·licite i la duració d’aquesta, que tindrà un màxim de vuit mesos. El Govern Balear, per la seua banda, subvenciona amb una quantitat que oscil·la entre 145 i 175 euros mensuals els treballadors i les treballadores que sol·liciten una reducció de jornada per a la cura dels seus fills. En el cas de Navarra, el Govern foral atorga una ajuda econòmica mensual de 417 euros quan els dos pares treballen i un d’ells sol·licite excedència laboral per a la cura del seu fill. Aquesta, com altres ajudes, es troba subjecta a una sèrie de limitacions i condicions que estableixen els diferents organismes que les concedeixen.
Excedència
Tal com s’estableix en l’article 46.3 de l’Estatut dels Treballadors, els treballadors tenen dret a un període d’excedència d’un màxim de tres anys per a cuidar dels seus fills, tant si són naturals com adoptats, a més dels casos d’acolliment permanent o preadoptiu, comptadors des de la data de naixement o, si es dóna el cas, de la resolució judicial o administrativa. L’excedència pot fer-se efectiva fins que el menor complisca tres anys, i per tant no ha d’iniciar-se necessàriament a partir del naixement de fill, sinó que es pot sol·licitar en qualsevol moment dins del període dels tres anys del menor. La llei reconeix que aquest és un dret individual dels treballadors, homes i dones, i això vol dir que qualsevol dels dos progenitors pot sol·licitar-la amb independència de la situació laboral de la seua parella. En el cas del naixement d’un nou fill, la necessitat d’atendre’l dóna dret al treballador de sol·licitar un nou període d’excedència que posa fi al període de què es gaudia amb anterioritat, més enllà de la duració de la primera excedència.
Segons dades del Ministeri de Treball i Afers Socials, durant el 2007 un total de 34.826 espanyols (33.335 dones i 1.482 homes) van fer un parèntesi en la vida laboral per criar els seus fills. Les xifres totals es van incrementar un 21% entre el 2005 i el 2007, període en què els homes que van optar per ocupar-se dels fills van passar del 3,3% al 4,3%. L’accés de la dona a millors feines, juntament amb altres factors com la temporalitat, la precarietat i la diferència salarial respecte dels homes, la maternitat tardana -quan pot prevaler més la vida personal que la laboral- o les millores legals en matèria d’igualtat -manteniment del lloc de treball i còmput del temps com a període cotitzat- poden influir en l’augment de sol·licituds.
Els pares i mares amb fills menors de sis anys tenen la possibilitat de sol·licitar una reducció de la jornada laboral -entre un terç i la meitat d’aquesta- per dedicar-se a la seua cura. A més, la legislació laboral permet que els dos progenitors gaudisquen alhora d’aquest dret i del permís de lactància. També és decisió dels pares la concreció horària i la determinació del període de què gaudiran. Igual com passa amb el dret d’excedència laboral, qualsevol dels dos progenitors pot sol·licitar la reducció de jornada, sense que supose cap inconvenient la situació laboral de l’altre progenitor. Tot i això, la reducció de la jornada laboral comporta una rebaixa proporcional en el salari, que afecta tant el salari base com els complements salarials que figuren en la nòmina del treballador i pels quals es cotitza a la Seguretat Social.
A més, les mares i els pares autònoms tenen dret a la prestació del 100% de la base reguladora corresponent amb la mateixa extensió i en els mateixos termes i condicions que els previstos per als treballadors del Règim General. Per obtenir-ho, el treballador ha de presentar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social una declaració en el model oficial sobre la persona que gestione directament l’establiment mercantil, industrial o d’una altra naturalesa del qual siga titular, dins dels 15 dies següents a la data de l’inici del descans.