Del pati d'escola a la xarxa des de l'habitació
Què fa el meu fill adolescent tota la vesprada davant de l’ordinador?
El més comú és mantenir la comunicació que ha iniciat a migdia al pati d’escola, només que d’una manera diferent. La relació en les xarxes socials no és tan intensa en el pla físic com en el presencial (es poden veure, però no tocar), encara que ofereix centenars de maneres de comunicar-se sense la necessitat física de veure’s cara a cara: vídeo, àudio, veu, imatge, text, jocs… Aquesta fórmula no és exclusiva per als amics d’escola, del lloc d’estiueig o de la discoteca; hi ha milers d’adolescents més de tots els racons del món a Internet amb qui poden establir aquest tipus de relacions virtuals. Per a l’adolescent, la xarxa social és una prolongació del seu món, del grup on se sent comprès i amb el qual s’identifica.
Per què els interessa tant?
El primer objectiu de l’adolescent quan entra en un d’aquests serveis i s’hi inscriu és conformar la seua pàgina personal i crear així la seua identitat virtual. En aquesta pàgina penjarà fotografies amb la seua imatge i amb la dels seus amics, inclourà els vídeos que li agraden, els enllaços als seus llocs de la xarxa favorits, les cançons que més escolta i explicarà les seues experiències i pensaments. A partir d’aquí, es trobarà amb amics virtuals amb qui interactuarà i ampliarà el seu espectre comunicatiu.
És normal que molts pares vulguen saber què fan els seus fills en aquestes xarxes, en què consisteixen i amb qui parlen. A fi que aquest interès no siga qualificat pels fills com una intromissió, convé preguntar-ho directament a ells i que els conviden a observar alguna de les seues xarrades, sempre amb cautela i respecte. En el cas que s’hi neguen, no és recomanable, ni necessari, usar l’ordinador filial per veure la pàgina personal del jove i el que hi escriu. Convé entrar des d’un altre terminal a la pàgina general de la xarxa social i, des d’allà, navegar per les pàgines dels seus membres per a veure’n el disseny i els continguts que mostren. En el cas que es tracte de xarxes tancades a les quals no es tinga accés, podem contactar amb els pares d’alguns amics els fills dels quals es comuniquen mitjançant aquest sistema a fi de conèixer què fan en aquestes xarxes. Però primer que res no hem d’obsessionar-nos, tampoc tenim un coneixement exhaustiu del que fan els joves en cada moment quan van a les discoteques, i no per això els prohibim d’anar-hi.
Encara que s’han donat alguns casos en què les xarxes juvenils s’han utilitzat amb fins deshonests per part d’adults, aquests han sigut molt minoritaris. A més, aquests serveis tenen un control estricte de la privacitat i dels continguts que s’hi publiquen per evitar que s’hi exposen missatges perniciosos o que vulneren els drets del menor. Els límits d’edat, els botons d’avís de continguts molests i les clàusules de responsabilitat hi són freqüents.
Generalment, la influència de les xarxes en els seus usuaris és molt positiva. En primer lloc, perquè els familiaritza d’una manera lúdica amb unes tecnologies que seran en uns anys les seues eines laborals principals. També perquè les xarxes socials signifiquen una segona oportunitat per als joves que, en el món exterior, no aconsegueixen comunicar-se amb el seu entorn: en les xarxes, el jove tímid, amb dificultats de relació o que té problemes per a trobar persones d’interès en el seu ambient, pot comunicar-se a la seua manera, sense complexos i per a un públic molt més ampli.
Un altre dels grans avantatges de les xarxes és el seu caràcter col·laboratiu. Els joves hi comparteixen continguts de manera constant i, d’aquesta manera, també coneixements. Fins i tot es passen apunts de classe i es consulten dubtes. És a dir, aprenen a estudiar i a treballar en equip, qualitat molt valorada en les empreses. Per tant, aquestes xarxes, lluny d’aïllar-los, socialitzen encara més els joves.
Les quatre xarxes socials que es detallen a continuació són molt semblants en objectius i usos; no així en les estratègies per a defensar-se de les intromissions molestes o il·legals.
- Live Spaces: És la xarxa juvenil de Microsoft, pensada per als més joves. Per a fer-se’n usuari n’hi ha prou d’inscriure-s’hi amb un nom, un compte de correu i una contrasenya. Es tracta d’una xarxa oberta on es poden veure les pàgines de tots els usuaris, llevat que aquests indiquen de forma expressa el contrari. Compta amb unes clàusules estrictes de control de continguts.
- MySpace: Es tracta d’una xarxa on s’allotgen molts joves de l’àmbit universitari i artistes que volen compartir les seues creacions. És també una xarxa oberta i molt popular perquè n’han sortit algunes de les estrelles actuals de la música. Conté clàusules estrictes de propietat dels continguts.
- o Facebook: Una xarxa molt popular entre els joves caracteritzada per les eines que s’hi fan servir, ja que estan creades pels mateixos usuaris i són molt fàcils d’incorporar a la pàgina personal pròpia. Es tracta d’una pàgina tancada a la qual s’accedeix per invitació expressa de cada contacte, fet que, en principi, hi tanca l’entrada a possibles perills.
- Tuenti: És molt semblant a Facebook però en castellà, amb gran èxit entre els internautes espanyols. L’estricte control de la privacitat i la limitació de les relacions entre usuaris per rang d’edats dificulten que l’adolescent puga posar-se en contacte amb persones no desitjades.