Del pati d'escola a la xarxa des de l'habitació

Del pati d'escola a la xarxa des de l'habitació

/imgs/20080601/internet.01.jpgSón molts els pares que afirmen conèixer el significats d’algunes de les paraules més utilitzades pels seus fills, com ara ‘tuenti’, ‘myspace’, ‘live spaces’ o o ‘facebook’. No obstant això, quan se’ls pregunta pel seu significat es limiten a respondre de forma vaga que “és alguna cosa relacionada amb Internet”. Tots aquests termes fan referència a noms de xarxes socials molt populars i en les quals els joves participen de forma activa. Aquesta pràctica reflecteix el canvi d’hàbits que han experimentat els adolescents els últims anys: ja no es barallen per veure la televisió al saló, discuteixen per la pantalla de l’ordinador i, si pot ser, en la intimitat de la seua habitació. Amb el telèfon es dóna el mateix patró: ja no es pot dir que els joves passen les tardes enganxats a l’aparell, sinó que controlen la comunicació amb totes les seues amistats a través d’Internet i mitjançant determinats serveis coneguts com a xarxes socials.

Què fa el meu fill adolescent tota la vesprada davant de l’ordinador?

El més comú és mantenir la comunicació que ha iniciat a migdia al pati d’escola, només que d’una manera diferent. La relació en les xarxes socials no és tan intensa en el pla físic com en el presencial (es poden veure, però no tocar), encara que ofereix centenars de maneres de comunicar-se sense la necessitat física de veure’s cara a cara: vídeo, àudio, veu, imatge, text, jocs… Aquesta fórmula no és exclusiva per als amics d’escola, del lloc d’estiueig o de la discoteca; hi ha milers d’adolescents més de tots els racons del món a Internet amb qui poden establir aquest tipus de relacions virtuals. Per a l’adolescent, la xarxa social és una prolongació del seu món, del grup on se sent comprès i amb el qual s’identifica.

Per què els interessa tant?

El primer objectiu de l’adolescent quan entra en un d’aquests serveis i s’hi inscriu és conformar la seua pàgina personal i crear així la seua identitat virtual. En aquesta pàgina penjarà fotografies amb la seua imatge i amb la dels seus amics, inclourà els vídeos que li agraden, els enllaços als seus llocs de la xarxa favorits, les cançons que més escolta i explicarà les seues experiències i pensaments. A partir d’aquí, es trobarà amb amics virtuals amb qui interactuarà i ampliarà el seu espectre comunicatiu.

És normal que molts pares vulguen saber què fan els seus fills en aquestes xarxes, en què consisteixen i amb qui parlen. A fi que aquest interès no siga qualificat pels fills com una intromissió, convé preguntar-ho directament a ells i que els conviden a observar alguna de les seues xarrades, sempre amb cautela i respecte. En el cas que s’hi neguen, no és recomanable, ni necessari, usar l’ordinador filial per veure la pàgina personal del jove i el que hi escriu. Convé entrar des d’un altre terminal a la pàgina general de la xarxa social i, des d’allà, navegar per les pàgines dels seus membres per a veure’n el disseny i els continguts que mostren. En el cas que es tracte de xarxes tancades a les quals no es tinga accés, podem contactar amb els pares d’alguns amics els fills dels quals es comuniquen mitjançant aquest sistema a fi de conèixer què fan en aquestes xarxes. Però primer que res no hem d’obsessionar-nos, tampoc tenim un coneixement exhaustiu del que fan els joves en cada moment quan van a les discoteques, i no per això els prohibim d’anar-hi.

Són perillosos aquests llocs?

Encara que s’han donat alguns casos en què les xarxes juvenils s’han utilitzat amb fins deshonests per part d’adults, aquests han sigut molt minoritaris. A més, aquests serveis tenen un control estricte de la privacitat i dels continguts que s’hi publiquen per evitar que s’hi exposen missatges perniciosos o que vulneren els drets del menor. Els límits d’edat, els botons d’avís de continguts molests i les clàusules de responsabilitat hi són freqüents.

Generalment, la influència de les xarxes en els seus usuaris és molt positiva. En primer lloc, perquè els familiaritza d’una manera lúdica amb unes tecnologies que seran en uns anys les seues eines laborals principals. També perquè les xarxes socials signifiquen una segona oportunitat per als joves que, en el món exterior, no aconsegueixen comunicar-se amb el seu entorn: en les xarxes, el jove tímid, amb dificultats de relació o que té problemes per a trobar persones d’interès en el seu ambient, pot comunicar-se a la seua manera, sense complexos i per a un públic molt més ampli.

Un altre dels grans avantatges de les xarxes és el seu caràcter col·laboratiu. Els joves hi comparteixen continguts de manera constant i, d’aquesta manera, també coneixements. Fins i tot es passen apunts de classe i es consulten dubtes. És a dir, aprenen a estudiar i a treballar en equip, qualitat molt valorada en les empreses. Per tant, aquestes xarxes, lluny d’aïllar-los, socialitzen encara més els joves.