Caminant sobre la Història
Al llarg de 980 quilòmetres, durant un llarg mes de caminada, el pelegrí que recorre la Via de la Plata (que s’inclou en la guia del Camí de Sant Jaume de CONSUMER EROSKI viu una successió de contrasts. En el seu transcurs de sud a nord, el canvi del clima mediterrani cap a l’atlàntic, del paisatge d’altiplans i alzines a muntanyes de faigs i roures, aconsegueix una trobada particular amb la història. S’acosta per l’antiga calçada romana a conèixer per si mateix allò que va descobrir l’any 812 l’ermità Pelai en un castro pròxim a Iria Flavia: les restes de l’Apòstol Jaume el Major. La troballa va generar el fenomen dels pelegrinatges compostel·lans. Al llarg dels segles, milions de pelegrins han emprès aquest viatge a peu, un caminar de superació personal, de recerca i de trobada.
El minaret del que va ser la mesquita, avui catedral renaixentista, de Sevilla queda a l’esquena del caminant pelegrí que emprèn el viatge cap a la catedral romànica, gòtica i barroca de Santiago de Compostel·la. El passeig discorre entre la història i l’art de la civilització romana que va alçar ciutats, circs, temples, aqüeductes, ponts, arcs i fortaleses, encara avui visibles, unes vegades en ruïnes, d’altres conservades i, moltes altres, rehabilitades. El caminant obté el bateig del llegat romà a les ruïnes d’Italica, l’antiga ciutat bètica romana; arriba a la Roma hispana o Emerita Augusta, és a dir, Mèrida; creua Càceres, Salamanca i Zamora i arriba a Asturica Augusta, o el que és el mateix, a la Urbs Magnífica o Astorga. Des d’allà canviarà de camí i de temps. La brúixola li indicarà l’oest i les pedres romàniques l’acostaran a l’edat mitjana.
La Via de la Plata discorre sobre l’Itinerari d’Antoní, un trajecte que equivaldria a la calçada número XXIV entre Mèrida i Zamora, i a la XXVI entre Zamora i Astorga. Es va traçar durant la invasió romana a les acaballes del segle I abans de Crist amb un fi purament militar, i va adquirir gran importància com a xarxa comercial. El seu traçat sud-nord és el més directe possible, la qual cosa demostra que el traçat respon a una extrema racionalitat, qualitat pròpia dels enginyers romans. La seua marcada direcció meridiana mai no sofreix desviacions forçades, no s’hi observen girs d’angle pronunciat sense motiu aparent i, malgrat discórrer en direcció transversal a la dels principals elements del relleu, a través d’un medi físic molt variat i de vegades advers, salva amb encert les barreres naturals.
El sobrenom “de Plata” continua sent un misteri, però no té res a veure amb el metall, ni amb el seu comerç ni amb suposades mines. Es deia que derivava del terme llatí delapidata, que traduït defineix una calçada empedrada; tanmateix, el catedràtic José Manuel Roldán Hervás, en la seua obra Iter Ab Emerita Asturicam, assegura que deriva de la paraula àrab BaLaTa, que significa enllosar: “De manera que el poble va prendre el so estrany de l’àrab i el va fer seu en la paraula homòfona castellana que més se li aproximava, i que era plata”.
Col·locats cada 1.480 metres -la milla romana que equivalia a mil passos dobles- els mil·liars marcaven les distàncies. Encara avui es conserven algunes d’aquestes columnes cilíndriques de granit que porten gravat, a més del número de la milla, el nom de l’emperador que feia construir o modificar les vies. Però el símbol per excel·lència de la Via de la Plata és l’arc de Cáparra, el tetrapylum erigit amb l’únic fi de lloar i recordar la grandesa i la superioritat de Roma.
També la naturalesa de la Via de la Plata és magnànima. Deveses i planures, prats de sureres i alzines, rierols, horitzons interminables dirigeixen el caminant que ha d’ajudar-se de les fletxes grogues. Pintades a terra, en pedres o en cubs de granit, són el millor aliat per a no perdre’s entre les pistes que equivoquen la línia recta. La seua direcció és sempre el nord, i en aquest punt cardinal desapareixen. Quan la via gira a l’oest, són substituïdes per les petxines de Santiago alhora que arriben els boscs de faigs i roures, les muntanyes i les llargues pujades, els amagatalls i els meandres de camins. S’ha culminat la calçada precisa i racional de la Via de la Plata. S’ha abandonat l’època romana. S’ha recorregut un temps pretèrit cap al futur.