Els nuclis històrics suspenen en serveis i infraestructures
Els tècnics d’aquesta revista van visitar i van examinar vuits dels carrers més representatius dels centres històrics d’Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Logronyo, Saragossa, Vitòria, Valladolid, la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga i Múrcia. En cada un d’aquests es va estudiar el nivell d’habitabilitat, és a dir, si la persona que hi resideix compta amb les infraestructures i els equipaments adequats per a viure amb un mínim de comoditat i cobrir les seues necessitats més bàsiques. L’avaluació in situ es va complementar amb un qüestionari enviat als ajuntaments (que els de sis ciutats van refusar contestar). De forma paral·lela, es va enquestar 1.000 residents d’aquests centres per conèixer les impressions que tenen sobre la zona on viuen.
Segons es desprèn de les notes finals de l’estudi, els nuclis històrics no es poden associar al paradigma de l’habitabilitat. La valoració global no passa d’un mediocre “acceptable”. Les mancances principals, sancionades amb un rotund “malament”, es van trobar en la dotació de serveis (infraestructures comercials, d’alimentació, educatives, sanitàries, socials, institucionals, esportives, d’esbarjo o zones verdes…). Tampoc van passar de l'”acceptable” la netedat i el manteniment, la mobilitat, l’accessibilitat i el mobiliari urbà.
Per ciutats, cap no supera el “bé”. De fet, només cinc aconsegueixen aquesta valoració (Barcelona, Madrid, Pamplona, Valladolid i Saragossa), mentre que set es queden en l'”acceptable” (Bilbao, Granada, Logronyo, Màlaga, Sant Sebastià, Sevilla i Vitòria). La resta suspenen amb un “regular” (la Corunya, Alacant, Còrdova, Múrcia, Oviedo i València).
Les respostes dels 1.000 veïns dels nuclis històrics enquestats per aquesta revista (100 a Madrid i Barcelona i 50 a la resta de les ciutats) referenden aquestes valoracions. Sis de cada deu es van mostrar molt crítics amb la netedat de la zona, en idèntica proporció van denunciar el descuit i l’absència de zones verdes, el 46% va considerar que l’estat dels immobles és lamentable i un de cada tres va criticar la manca de serveis.
Més hoteleria que zones infantils o centres de salut
Molts dels nuclis antics de les ciutats s’han convertit en mers centres d’oci i de diversió durant els caps de setmana. Multitud de bars, locals de copes i discoteques (de manera especial, als carrers de Bilbao, Màlaga, València, Valladolid i Saragossa) inunden carrers en què, per contra, resulta menys senzill trobar una farmàcia, un forn, un centre per a la tercera edat o un espai preparat per a l’esbarjo dels més menuts. D’aquí bé la qualificació mitjana de “malament” que es reflecteix en les conclusions de l’estudi. Només Saragossa i Pamplona eludeixen el suspens en aquest apartat. En la banda contrària, els carrers estudiats a Alacant i Còrdova reben un “molt malament”. Els veïns de 138 dels 144 carrers analitzats no compten amb un centre de salut pròxim. El 66% no disposa tampoc de farmàcies als voltants (hi fallen sobretot Alacant i Logronyo, enfront de les trobades en set carrers de Saragossa).
Bona part dels ciutadans que viuen als centres històrics tenen més de 65 anys. Excepte a la Corunya, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, València, Vitòria i Saragossa, en la resta de centres històrics estudiats els veïns de més edat s’han de traslladar a altres barris per a gaudir dels serveis d’un centre per a la tercera edat. Una situació semblant es va constatar amb els residents més petits: només es va trobar una zona de jocs infantils en alguns dels carrers estudiats a Saragossa, Logronyo, Pamplona i Barcelona. Així mateix, aquests xiquets es desplacen cada matí a altres barris per anar a escola.
D’altra banda, Vitòria és l’única ciutat que alberga equipaments culturals en la meitat, almenys, dels carrers analitzats (a Bilbao, Còrdova i Sant Sebastià, ni rastre); ni Alacant ni València ni Vitòria disposen de sucursals bancàries en cap de les vies triades; Barcelona i la capital guipuscoana destaquen per comptar amb el nombre més gran d’allotjaments turístics ubicats al nucli històric, i només a Saragossa els tècnics de CONSUMER EROSKI van trobar, en els vuits carrers escollits, senyals amb informació turística.
També escassegen els quioscs de venda de premsa i revistes (només n’hi ha en 23 dels 144 carrers examinats) i els estancs (en un de cada quatre carrers).
A més del seu paper destacat en equipament cultural, els vuits carrers analitzats al centre antic de la capital alabesa són les que tenen més zones verdes (els tècnics de la revista van observar espais verds per a l’esbargiment en tres de les vuit vies de Vitòria), i un dels dos únics (juntament amb Màlaga) que compta amb lavabos públics. Mentre que els malaguenys i els visitants han d’abonar 0,20 euros per a utilitzar-los, els de Vitòria són gratuïts. Ara bé, el seu estat de neteja era molt deficient.
Només en la meitat dels 144 carrers es van localitzar establiments d’alimentació. Només es van observar forns i carnisseries en quatre carrers de Vitòria, dos de Pamplona i Saragossa, i un de Barcelona, Bilbao, Logronyo, Múrcia i Sevilla. De peixateries, se’n van trobar en dos carrers de Saragossa i en dos més, repartits entre Pamplona i Vitòria; i fruiteries, en el mateix nombre de carrers de Saragossa i en tants altres a la Corunya, Bilbao, Còrdova, Màlaga, Sant Sebastià i València. Per a menjar, el millor és acostar-se als nombrosos restaurants que hi ha als barris antics de Saragossa, Madrid i Sant Sebastià.
El mobiliari urbà és un apartat fonamental que, a més de millorar la imatge de les ciutats, ajuda a mantenir-les netes. Papereres, contenidors i embornals eviten la brutícia que fa malbé el paviment i que genera una sensació d’abandó. Tanmateix, aquests elements, igual com els arbres i els bancs, estan molt lluny de ser abundants als nuclis antics. Només Saragossa va obtenir en aquest cas una valoració de “molt bé”. Les deficiències més grans es van trobar a ciutats com la Corunya, Múrcia, Oviedo i València, que van suspendre amb un “regular”.
Així, en els vuits carrers visitats a Alacant només es van trobar dues papereres, a diferència de les 35 observades a Saragossa. La capital aragonesa també destaca entre la resta de ciutats en matèria d’embornals, ja que els 38 que es van comptar estaven en perfecte estat i no suposaven cap perill perquè estaven ben tancats. En canvi, dels 40 d’estudiats a València, més de la meitat tenien algun defecte que els feia inservibles.
L’equipament de bancs i arbres va ser un dels apartats en què van suspendre la majoria de les ciutats. Com sempre, Saragossa en tenia un bon nombre i el seu estat de manteniment era òptim. De nou, València hi destacava negativament per no tenir a penes bancs ni arbres. A més, la seua netedat deixava molt a desitjar.
Finalment, Saragossa, Madrid, Alacant, Barcelona, Granada, València i Logronyo destaquen en la dotació de fonts d’aigua potable, ornamentals i pilons que separen el trànsit de la zona destinada als vianants. Els tècnics d’aquesta revista només van veure fonts d’aigua potable en una dotzena de carrers històrics (tres a Alacant, dues a Còrdova, Logronyo i València, i una a Vitòria, Granada i Barcelona). Les de València, a més, es trobaven en mal estat i la meitat ni funcionaven. Quant a les fonts ornamentals situades en aquests centres antics, Màlaga i Múrcia segueixen el camí de València: aquests elements decoratius necessiten una bona sessió de neteja en les dues ciutats.
Gairebé el 60% dels carrers estudiats no disposaven de senyals o de panells de situació. En concret, no es va trobar cap a la Corunya, a Bilbao ni a Sant Sebastià. Dins d’aquest 40% dels casos que sí que disposaven d’aquest tipus de panells, els de Vitòria suposaven un obstacle o risc per al vianant i, igual que els de Màlaga, tenien algun element perillós (fragments sortints sense base al terra o amb vores o arestes).
Netedat i manteniment d'habitatges i paviment
La netedat i el manteniment dels habitatges i el paviment dels nuclis històrics és una tasca fonamental per a preservar-ne la bellesa i l’habitabilitat. Tanmateix, els tècnics d’aquesta revista van observar l’abandonament i la deixadesa que sofreixen aquests llocs en moltes ciutats, en especial a la ciutat vella de València (“malament”). En alguns dels carrers visitats a la Corunya, Logronyo, Múrcia, Màlaga i Vitòria (tots reben un “regular”) també es van trobar habitatges en un estat de conservació pèssim, al contrari que a Pamplona i Saragossa, on la major part dels immobles tenen molt bon aspecte. Madrid, Valladolid, Alacant i Sevilla comparteixen, amb les dues anteriors, la valoració de “bé”.
A la Corunya, la major part de les façanes dels edificis amb símptomes evidents d’abandonament estaven ennegrides. Les trobades a Màlaga tenien els cables de la llum en mal estat o despenjats, les canonades estaven trencades i les façanes sofrien humitats. Als carrers visitats a Múrcia es van observar portes de portals deteriorades i teules trencades a punt de caure, a més d’altres elements als balcons que es podrien desprendre en qualsevol moment.
A més, en el 30% dels casos estudiats en l’informe es van trobar solars abandonats, encara que la major part no resultaven un perill i estaven tancats correctament. En canvi, de nou Màlaga torna a destacar per la brutícia i la falta de tanca del solar que es va visitar.
Quant al paviment, l’estat era deficient en algunes vies de València, Màlaga i Múrcia. Per contra, a Pamplona i Sevilla els carrers es trobaven en un estat òptim i sense elements (com ara deixalles, graveta, sorra, etc.) que representessen un risc per al vianant. Tanmateix, en el 22% dels carrers estudiats el paviment era lliscant i en cap d’aquests es va observar cap senyal que ho indiqués per a evitar caigudes.
La millora de les connexions entre el nucli antic i la resta de zones és una de les tasques pendents en moltes ciutats, encara que les diferències entre les 18 analitzades són notables: del “molt bé” de Saragossa o el “bé” de Pamplona, Valladolid, Madrid, Màlaga i Barcelona, als suspensos de València, Oviedo, Múrcia i la Corunya amb un “regular”. La resta va rebre un “acceptable”.
La prioritat als nuclis històrics de les ciutats correspon al vianant. Dels 144 carrers estudiats, 89 eren d’ús exclusiu per als vianants. Això explicaria que en el 86% no es trobessen parades d’autobusos, i només en un 5% se’n van trobar de taxis. Cap dels carrers estudiats disposava de carril-bici i només el 6% tenia aparcaments per a bicicletes (són Barcelona, Còrdova, Pamplona, Sevilla, Valladolid i Saragossa).
Un dels problemes principals en la societat actual és la falta d’aparcaments a les ciutats. Només un de cada dos carrers estudiats que no eren de vianants disposava d’aparcaments. Les mancances s’aguditzaven a Alacant, Còrdova, València i Vitòria, perquè a més cap d’aquests carrers comptava amb pàrquings subterranis alternatius.
La senyalització de les 55 vies transitables tampoc era la desitjada, ja que gairebé una de cada tres no estava equipada amb el senyal necessari del sentit de circulació (les pitjors: Alacant, Còrdova, Màlaga i Vitòria) i en el 86% dels casos ni tan sols s’indicava la velocitat màxima permesa (de nou, fallaven Alacant, Còrdova, Granada, Màlaga, Oviedo, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria). Finalment, els carrers transitables analitzats suspenien en accessibilitat, ja que el 77% d’aquests no comptaven amb places per a persones amb algun tipus de discapacitat.
En matèria d’accessibilitat, cap dels 144 carrers inclosos en l’informe disposaven d’algun sistema mecànic per a ajudar els vianants a salvar els possibles desnivells. Només es van trobar rampes mecàniques en una carrer de Vitòria. Tot i estar en funcionament, tenir baranes de vidre o xapa metàl·lica a manera de protecció o comptar amb cartells de senyalització, el seu estat de neteja i de manteniment no pot passar per bo (hi havia vidres trencats, brutícia, pintades…).
Els carrers estudiats a Madrid i Valladolid són els que tenen els rastells més alts; mentre que les voreres de Còrdova són les més estretes, per la qual cosa no hi poden creuar-se dues persones alhora.
Només disposaven de jardins onze dels 144 carrers visitats (a Alacant, Granada, Vitòria, Madrid, Pamplona i València) i en cap dels carrers visitats a la Corunya, Bilbao i Sant Sebastià no es va trobar ni un sol arbre (aquestes dues últimes ciutats, igual que Vitòria, tampoc disposen de jardineres en aquests carrers, com ocorre a Pamplona, Múrcia i Granada). D’arbres, no en faltaven als carrers visitats a València, però el seu estat de conservació i de neteja, igual que el de la meitat de les jardineres, era deficient.
Els residents, crítics amb l'estat dels nuclis històrics
- Netedat: El 61% dels 1.000 enquestats van suspendre la netedat del seu nucli històric amb un “regular” o un “malament”. Els motius van ser tres: “es neteja amb poca freqüència”,”hi ha moltes pintades, cartells i tot tipus de desperfectes”; i “tot està molt brut i fa molt mala olor”.
- Serveis: Un de cada tres veïns consultats es van queixar de la dotació de serveis dels nuclis històrics. A Vitòria (el 54% de les persones preguntades) i Granada (un 65%), s’hi van mostrar especialment descontents.
- Mobilitat i accessibilitat: El 41% dels enquestats va afirmar que els carrers en què viuen no són accessibles per a persones amb algun tipus de discapacitat o majors.
- Seguretat: Alguns carrers o zones dels nuclis antics de les ciutats s’han convertit en un focus de delinqüència. Per això molts veïns, tant d’aquests barris històrics com d’altres zones de les ciutats, al·ludeixen a la inseguretat d’aquests carrers. Entre els més descontents: els residents al nucli antic de Barcelona, Vitòria, Còrdova i Sevilla. Els més confiats: els de Granada i Valladolid.
- Rehabilitació integral: La meitat dels enquestats considera necessària una reforma dels nuclis històrics. Els més satisfets amb l’estat actual dels carrers en què viuen: els residents a Sant Sebastià i Valladolid; saragossans i alacantins en són els més crítics. Posats a fer reformes, els percentatges a penes varien però hi destaquen els qui aposten per millorar carrers i habitatges.
Comparant amb altres zones de la ciutat: Els enquestats es mostren en general poc satisfets dels resultats de la comparació entre el seu barri i la resta de zones de la ciutat on viuen:
- Serveis: Almenys la meitat dels residents preguntats considera que està igual que altres zones de la ciutat, però un 30% opina que la dotació d’infraestructures és pitjor al nucli antic.
- Habitatges: Un 46% considera que l’estat de les cases és lamentable, en especial els de Màlaga, Alacant, la Corunya i Saragossa.
- Carrers: La majoria asseguren que l’estat dels carrers és semblant al de la resta de vies de la ciutat.
- Netedat: Per a un de cada dos veïns consultats, la netedat i el manteniment dels carrers en què viuen a penes es diferencien dels d’altres barris. En canvi, un 30% afirma que la deixadesa és més gran al centre històric. Els d’Oviedo són els que menys es queixen en aquest apartat.
- Accessibilitat: Un 48% defensa que l’accessibilitat en aquestes zones és dolenta, sobretot a Alacant i Granada.
- Zones verdes: Sis de cada deu enquestats critiquen que la dotació de zones verdes és pitjor al nucli històric.
El centre històric no ha de ser només un escenari preparat per als turistes. Les persones que resideixen als carrers més antics de la ciutat haurien de ser la prioritat en els seus projectes de recuperació. Per això, el nucli antic ideal hauria de disposar de:
- Oficines administratives: És beneficiós que el ciutadà perceba que entre l’Administració i ell s’estableix una relació pròxima i que el nucli antic també és important.
Centres de salut i farmàcies: Es tracta d’un servei fonamental perquè el resident del nucli històric compte amb un mínim de qualitat de vida i no haja de fer les gestions mèdiques a l’altra banda de la ciutat. - Centres per a la tercera edat: L’envelliment de la població és general, però encara ho és més als nuclis històrics.
- Centres educatius, d’oci, culturals i biblioteques municipals: La dimensió cultural i educativa té un paper molt important per a dinamitzar i cohesionar la vida del nucli antic.
- Zones verdes i parcs infantils: Igual que en la resta de la ciutat, els espais públics de reunió milloren la qualitat de vida a la ciutat.
- Carrers de vianants: Fomenten la vida social als carrers del barri.
- Mobilitat: Els veïns del nucli històric han de disposar de parades d’autobús, tramvia o metro que els porten al lloc de la ciutat que necessiten. A més, per a fomentar el transport sostenible és convenient instal·lar-hi aparcaments de bicicletes.
- Habitatges i paviment en bon estat: El nucli històric de moltes ciutats conserva construccions i paviment vells que necessiten ser rehabilitats.
- Mobiliari urbà: Igual que en altres barris de la ciutat, un nucli antic requereix fanals que proporcionen la il·luminació necessària, papereres que ajuden a conservar en bon estat els carrers, pilons que separen el trànsit (si el carrer no és de vianants) dels caminants, bancs…
- Netedat: Els nuclis històrics han de tenir papereres, contenidors de recollida selectiva de deixalles i els equips de neteja han de netejar la zona amb regularitat.
- Accessi- bilitat: El més habitual és que les estructures dels nuclis històrics siguen irregulars, amb rampes i escales inaccessibles per a persones grans o amb algun tipus de discapacitat. Per això, el Govern municipal hi ha d’instal·lar sistemes (rampes o escales mecàniques i ascensors) que permeten a aquesta part de la població salvar aquest tipus d’obstacles.
Els nuclis històrics, ciutat per ciutat
- A CORUÑA:
/imgs/20080601/tema-portada.04.jpg Valoración: REGULAR- O mellor: Acada unha valoración positiva no apartado de mobilidade e accesibilidade nestas vías da parte histórica da cidade.
- O peor: A ausencia dos servizos máis básicos para os seus residentes e o mal estado de mantemento dos seus edificios. O Concello é inaccesible.
- ALACANTE:
/imgs/20080601/tema-portada.05.jpg Valoración: REGULAR- O mellor: O mantemento das súas rúas e edificios. É das poucas que conta con xardíns nesta zona e, ademais, permanecen ben coidados.
- O peor: A que menos servizos para o residente ofrece (nin sequera un pequeno establecemento de alimentación nas oito rúas visitadas). Só se viron dúas papeleiras e nas rúas non peonís non había case prazas de aparcamento.
- BARCELONA:
/imgs/20080601/tema-portada.06.jpg Valoración: BEN- O mellor: Sinalización de paradas de transporte público próximas: un punto positivo no apartado de mobilidade, accesibilidade e mobiliario urbano do casco antigo.
- O peor: Só se atopou unha zona de xogos infantís nas oito rúas e apenas se atoparon establecementos de alimentación.
- BILBAO:
/imgs/20080601/tema-portada.07.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: A conservación dos edificios, a maioría sen indicios de desleixo e moitos deles rehabilitados. Ademais, sobresae por ser unha das zonas comerciais máis activas e por ter paradas de transporte urbano moi próximas.
- O peor: A axitación nocturna, e non só as fins de semana. En ningunha das oito rúas visitadas se atopou un centro educativo nin unha árbore.
- CÓRDOBA:
/imgs/20080601/tema-portada.08.jpg Valoración: REGULAR- O mellor: Unha das poucas cidades con aparcadoiro para bicis no casco antigo. Ademais, todas as bicicletas se atopaban estacionadas neles.
- O peor: A escasa dotación de servizos (tales como comercios de alimentación ou espazos culturais). Ademais, todas as obras (tanto en rúas coma en edificios) observadas carecían dos pertinentes valados para garantir a seguridade dos usuarios da vía.
- GRANADA:
/imgs/20080601/tema-portada.09.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: A mobilidade e accesibilidade. Os veciños das rúas peonís (sete das oito estudadas) case non teñen que aturar o tráfico.
- O peor: A maioría dos morróns e pivotes destas rúas estaban tirados no chan ou desprendidos da base.
- LOGROÑO:
/imgs/20080601/tema-portada.10.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: Boa dotación de mobiliario urbano, en especial, fontes de auga potable e ornamentais.
- O peor: Limpeza mellorable das súas rúas.
- MADRID:
/imgs/20080601/tema-portada.11.jpg Valoración: BEN- O mellor: É unha das poucas capitais que ten centro de saúde ou espazo de reunión para persoas da terceira idade nestas rúas antigas.
- O peor: O importante volume de tráfico que sofren as oito rúas analizadas.
- MÁLAGA:
/imgs/20080601/tema-portada.12.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: Unha das dúas cidades, xunto con Vitoria, que dispón de aseos públicos nestas rúas e que, ademais, os mantén en bo estado de limpeza. Boa dotación de mobiliario urbano.
- O peor: O desleixo en labores de limpeza das rúas (pavimentos porcos e soares abandonados), amais das humidades, canos rotos ou cables da luz descolgados polas fachadas. Abundancia de bares de copas e discotecas.
- MURCIA:
/imgs/20080601/tema-portada.13.jpg Valoración: REGULAR- O mellor: A mobilidade e accesibilidade.
- O peor: Equipamento en servizos escaso, monumentos porcos, pavimento en mal estado e perigoso para os viandantes.
- OVIEDO:
/imgs/20080601/tema-portada.14.jpg Valoración: REGULAR- O mellor: A limpeza das súas rúas.
- O peor: Atopáronse coches estacionados en zonas prohibidas e o 20% dos vehículos de repartición observados estaban a circular ou aparcados en zona peonil fóra das horas de carga e descarga.
- PAMPLONA:
/imgs/20080601/tema-portada.15.jpg Valoración: BEN- O mellor: Unha das cidades con maior número e variedade de servizos e equipamentos para os que viven alí. Ademais, os inmobles locen un estado de mantemento moi bo.
- O peor: Aínda que acada o aprobado, a mobilidade e accesibilidade é o apartado máis mellorable.
- SAN SEBASTIÁN:
/imgs/20080601/tema-portada.16.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: O bo estado de mantemento das súas vivendas e do seu pavimento (sen fochas, pozas, etc.).
- O peor: Máis orientado cara ao turista CA cara ao residente.
- SEVILLA:
/imgs/20080601/tema-portada.17.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: a limpeza e o mantemento das rúas e dos edificios.
- O peor: Deficiente equipamento comercial das súas rúas. Non se viron centros para a terceira idade nin tampouco parques infantís.
- VALENCIA:
/imgs/20080601/tema-portada.18.jpg Valoración: REGULAR- O mellor: Boa dotación de comercios para poder realizar as compras diarias sen saír do barrio.
- O peor: O seu deficiente estado de limpeza e mantemento. Suspende tanto no estado do pavimento (había lixo e elementos perigosos) como no das vivendas (observáronse moitas pintadas e carteis).
- VALLADOLID:
/imgs/20080601/tema-portada.19.jpg Valoración: BEN- O mellor: Boa limpeza e mantemento do seu barrio antigo. Boa dotación de mobiliario urbano (papeleiras, farois e rede de sumidoiros).
- O peor: Excesiva presenza de locais de copas, restaurantes e discotecas.
- VITORIA:
/imgs/20080601/tema-portada.20.jpg Valoración: ACEPTABLE- O mellor: A liña de autobuses urbanos destinada unicamente para moverse polas rúas do casco antigo da cidade.
- O peor: Sobreabundancia de bares de copas e discotecas, que non axudan a mellorar a habitabilidade nin a manter as súas rúas limpas.
- ZARAGOZA:
/imgs/20080601/tema-portada.21.jpg Valoración: BEN- O mellor: Un dos poucos barrios antigos analizados equipado convenientemente con papeleiras, bancos, árbores e fontes (de auga potable e ornamentais), elementos que axudan a manter as rúas limpas e habitables.
- O peor: Malia ter un casco histórico envexable, Zaragoza debe mellorar no apartado de ‘servizos’. Abundan os bares de copas e discotecas.