Compartir pot sortir molt car

Compartir pot sortir molt car

/imgs/20080601/derechos.01.jpgCom cada estiu, moltes famílies se senten atretes per les agressives ofertes d’un habitatge d’aprofitament per torn, conegut abans de la seua regulació com a multipropietat. Amb tot, en el moment de firmar i d’adquirir aquest tipus de gaudi de vacances una ombra sol planejar per sobre de les persones interessades: i si és una estafa? L’elevat nombre de denúncies protagonitzades per grups de compradors enganyats es converteix en un element dissuasori que genera recel i desconfiança. L’excepcionalitat d’aquesta fórmula recau en el fet que es comparteix entre diversos compradors, i per torn rigorós, un mateix habitatge, encara que en la configuració jurídica i la comercialització aquesta idea bàsica és més complexa. Aquest sistema permet disposar d’un allotjament de vacances assegurat durant un període determinat de temps a l’any. Un model que es complementa amb la possibilitat d’intercanvi que permet variar el lloc de vacances en el temps i en l’espai mitjançant l’abonament d’una quantitat o quota anual i de fer front a les despeses de gestió de l’intercanvi, a més de les de manteniment i de mobiliari de l’apartament. Davant de la contractació d’aquest sistema convé fer càlculs i comparar aquests costs amb els corresponents a l’arrendament de temporada i a l’allotjament hoteler.

Què es compra?

S’adquireix el dret de gaudir, amb caràcter exclusiu, d’un allotjament moblat en un període anual concret, mínim de set dies, per un termini que pot variar entre tres anys i cinquanta anys, segons el que es pacte en el contracte.

No es compra una part de l’apartament?

No exactament. El règim posterior a la llei d’aprofitament per torn de l’any 1998 implica l’adquisició d’un dret de gaudir i usar l’apartament en el temps prefixat. No es funciona mitjançant el sistema de quotes de propietat, sinó que hi ha un dret real, encara que limitat, en el temps de duració.

I el règim anterior a la llei, com es gestiona?

/imgs/20080601/derechos.02.jpg
Es pot configurar com un dret personal, no real, a usar l’apartament durant un temps, gairebé com si fóssem socis d’un club. Però també hi ha vigent un règim de percentatges de propietat de l’apartament. En aquest supòsit, hi ha una comunitat composta per tots els copropietaris. No hi ha un propietari únic, com en els altres casos.

Quant costa una setmana?

El preu varia en funció del complex turístic escollit i de la zona, però també de la setmana de l’any que es contracte. A mode orientatiu es pot acordar una setmana durant 50 anys des de 15.000 euros fins a 30.000 o més.

A més, com que s’inclouen serveis d’administració i de manteniment de l’edifici i del complex turístic, tots els anys caldrà pagar les quotes corresponents a una altra empresa de serveis -despeses d’administrador, neteja, llum, aigua, mobiliari, piscines, zones verdes, etc.-. I és habitual incloure en els contractes la possibilitat d’intercanviar les setmanes adquirides en un apartament per setmanes en un altre complex turístic situat en un altre lloc geogràfic, mitjançant el pagament d’una quota anual a una altra empresa diferent de la venedora.

Es pot finançar aquest tipus d’habitatge?

Sí. Convé valorar aquesta opció i estar molt atent als diversos tipus de finançament i a les seues condicions, en especial a les ofertes per les mateixes venedores. En qualsevol cas, una vegada firmat el finançament és possible que el client es trobe amb greus problemes davant del desig de reclamar la resolució del contracte i la devolució del preu, al·legant deficiències contractuals. De fet, algunes empreses venedores, configurades com a societats limitades unipersonals, es creen i desapareixen en un any i mig o dos anys, una vegada que han cobrat un nombre suficient de vendes, moment en què deixen de respondre a reclamacions sense ni tan sols personar-se als Jutjats quan són demandades. Aquestes pràctiques fan que siga impossible recuperar els diners, mentre que el client es veu, d’altra banda, obligat a seguir pagant les quotes del crèdit.

Per a tractar de fer valdre els drets, sol ser necessari passar per un judici, llarg, costós i sense garantia de resultat. Tot i això, molts tribunals ja comencen a donar la raó al consumidor i anul·len tant les compres efectuades sota engany i incompliment de la llei, com els contractes de finançament vinculat al contracte d’aprofitament per torn.

Quins motius permeten resoldre el contracte?

Si el contracte no conté alguna de les mencions o documents a què es refereix la llei o en el cas que el comprador no hagués resultat prou informat, aquest pot resoldre’l en el termini de tres mesos, comptadors des de la data del contracte, sense que se li puga exigir el pagament de les despeses.

Quines són aquestes mencions?

En el contracte ha de figurar la data de la formalització, les dades de l’escriptura reguladora del règim amb indicació del dia de l’atorgament, del notari que l’autoritza i del número de protocol, i les dades d’inscripció en el Registre de la Propietat. També la referència expressa a la naturalesa real o personal del dret transmès, la descripció precisa de l’edifici, de la seua situació i de l’allotjament, amb l’inventari del mobiliari i dels efectes i amb referència expressa a les seues dades registrals i al torn contractat, en què cal incloure els dies i les hores. També s’ha de reflectir en el contracte el preu i la quantitat que cal pagar anualment a l’empresa de serveis, així com el nostre dret de renunciar-hi abans de 10 dies des de la signatura del contracte i la prohibició de fer pagaments anticipats, tal com estableix literalment la llei. També s’ha d’aclarir en aquest document si hi ha la possibilitat o no de participar en serveis d’intercanvi de les setmanes, i en el cas que es preveja, s’han d’expressar els eventuals costs.

Hi constarà també el nom o la raó social del propietari i venedor, amb les dades de la inscripció en el Registre Mercantil sempre que es tracte de societats, les dades de l’adquirent i de l’empresa de serveis i la duració del règim. I finalment, el lloc i la signatura del contracte.

Durant quants anys es pot usar la setmana comprada?

Durant un màxim de 50 anys. El dret de gaudiment finalitzarà pel pas del temps pactat. Si desitgem abandonar aquest sistema de vacances amb anterioritat al termini contractat, hem de recordar que estem obligats a continuar pagant les despeses de manteniment, encara que és possible, almenys teòricament, vendre les setmanes a un tercer. De vegades es pot donar el cas que l’empresa que va vendre o l’empresa administradora del complex estiguen interessades en una recompra, encara que segurament les condicions econòmiques seran desfavorables per al comprador.

Una persona acaba de firmar però no n’està convençut.

La llei permet desistir de la compra sense cap cost en el termini de deu dies. S’ha d’afanyar. Aquest dret s’ha de recollir en el contracte, i en cas contrari continuarà vigent perquè l’atorga la llei.