Un bany de masses... urticants

Un bany de masses... urticants

/imgs/20080601/medioambiente.01.jpgQui sembra vents, recull tempestats… o meduses. Els danys causats al medi ambient passen, tard o d’hora, factura, i aquests animals urticants porten ja uns quants anys envaint, cada vegada amb més freqüència, les platges del nostre litoral. Al Mediterrani, un mar reescalfat pel canvi climàtic i sense els seus depredadors naturals, espletats per la sobrepesca, la proliferació d’aquests invertebrats és cada vegada més gran. Les platges disposen de diverses mesures que tracten de minimitzar el risc dels banyistes, però els científics es queixen de la falta de mitjans per a investigar aquest problema i poder aportar-hi solucions.

L’any passat, desenes de milers de persones van experimentar l’urticant contacte de les meduses, sobretot a la costa mediterrània, encara que convé recordar que el Cantàbric, més fred i en principi menys propici per a aquests éssers, tampoc es troba del tot fora de perill. Per a aquest estiu els científics no s’atreveixen a avançar previsions. Des de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) insisteixen que es tracta d’un fenomen impredictible a causa de la falta d’informació, encara que el més probable és que les concentracions més grans tinguen lloc on s’han vist fins ara amb més regularitat.

Les meduses es multipliquen no tan sols al Mediterrani, sinó a tots els oceans del món. La sobrepesca, és a dir, l’explotació abusiva dels recursos pesquers, se’n perfila com una de les causes principals, a més de l’augment de nutrients a l’aigua del mar o l’escalfament progressiu de l’aigua a causa del canvi climàtic. El cas de les meduses és un exemple clar de desequilibri ecològic a escala mundial causat per l’ésser humà: sense enemics naturals, amb menjar abundant i una temperatura idònia, el seu creixement és imparable. Al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, també del CSIC, asseguren que encara no ha arribat el pitjor i que aquest no serà l’únic problema a què s’haurà d’enfrontar el Mediterrani. Per exemple, el 2006, vuitanta persones van ser hospitalitzades a Gènova per respirar aire de mar carregat de toxines produïdes per una alga microscòpica.

Per sort, la majoria de meduses que arriben a les costes espanyoles no són molt danyoses. Tanmateix, els científics han assenyalat que l’augment de les temperatures podria afavorir l’arribada d’espècies més perilloses, com el borm de vela, procedent d’Àfrica. No obstant això, en aquests moments és impossible que es produïsca una “sopa de meduses” que s’estenga per tot el Mediterrani, com s’ha interpretat de forma errònia. Aquests animals es concentren en àrees delimitades, encara que en alguns casos ocupen alguns quilòmetres d’extensió, i són desplaçades pels corrents cap a la costa. Tan sols en àrees tancades, com és el mar Menor, podria produir-se aquest fenomen.

Mesures a les platges

L’experiència d’anys anteriors ha portat les institucions a desenvolupar diverses mesures capaces de minimitzar el risc dels banyistes. Per exemple, es disposa de sistemes destinats a la prevenció, la recol·lecció i l’extracció de meduses en zones molt pròximes a les platges, al seu tractament com a residu orgànic, a l’ús de mesures sanitàries immediates després de les picadures per a disminuir-ne l’efecte, etc. Aquestes accions permeten gaudir de les platges, assumint que hi ha un mínim risc que es pot afrontar amb garanties.

Amb tot, el seu èxit és desigual. Per exemple, la recollida amb embarcacions fora dels 100 metres de la línia de platja només ha resultat efectiva en ocasions puntuals i amb una concentració elevada de meduses. Quant a l’ús de xarxes fixes, retenen les meduses però també les trenquen, els tentacles arriben a la platja i causen picadures.

Així mateix, la validesa dels sistemes de contenció o extracció és limitada, perquè actuen a una escala molt reduïda. Per això, els científics recalquen que l’autèntica solució passa per eradicar les causes, mesura que no s’aconsegueix a curt termini. El problema és que en l’actualitat a penes s’inverteix en projectes d’investigació, per la qual cosa es desconeix encara la dimensió d’aquesta situació: quantes meduses hi ha, com creixen i es multipliquen, on es concentren, etc.

Consells per a evitar-ne la picadura…

• Si les meduses es troben prop de la platja, cal romandre fora de l’aigua, en especial quan el seu nombre siga elevat.
• La utilització correcta de cremes solars, a més de filtrar les radiacions solars, actua com a capa aïllant enfront de tentacles de meduses i altres espècies o substàncies tòxiques que suren en l’aigua.
• Cal tenir en compte que les meduses no ataquen, sinó que piquen quan es contacta amb els seus tentacles de forma accidental. Per això, cal sortir de l’aigua lentament, sense moviments bruscs, per a evitar atreure els tentacles de manera accidental.
• No s’ha de tocar mai una medusa, encara que estiga fora del mar i semble morta, ja que les cèl·lules urticants dels seus filaments poden seguir actives i desprendre’s de l’animal.
• No ens hem d’alarmar davant de la seua presència. La major part de les espècies mediterrànies no són perilloses.

… i sobre com actuar si ens ha picat una

Els símptomes més comuns d’una picadura de medusa són un dolor i una picor immediats, ardor, inflamació, enrogiment i fins i tot sagnat. És molt important sortir de l’aigua, rentar-se amb aigua salada (mai dolça, ja que podria trencar les cèl·lules urticants), no gratar-se ni fregar-se la pell amb arena o tovalloles, treure les restes de tentacles si són encara evidents i aplicar-se un xoc de fred mitjançant una bossa de plàstic plena de gel durant uns quinze minuts. No és aconsellable aplicar-hi altres substàncies com l’amoníac, que irrita la pell. Si l’estat de la víctima empitjora passada mitja hora, s’ha d’anar al més aviat possible a un centre sanitari.

És important recordar que es tracta d’una ferida que cal cuidar perquè no s’infecte. Una aplicació d’un antisèptic com ara tintura de iode i una cobertura mitjançant benes ajuda que cicatritze la ferida.