Nanomedicina / Estrès matern / Ceba i all per al càncer d'estómac / Sol per a la pròstata / Recepta dolça per al cor / Entrevista: Eva Swahn, departament de Cardiologia de l'Institut Karolinska
La medicina és un dels camps que més beneficis obté dels avanços tecnològics. Un dels desenvolupaments més destacats és la nanotecnologia, que consisteix en la creació i manipulació d’estructures i sistemes en una escala microscòpica. En l’àrea de la salut, la seua aplicació pot ser molt útil per a fer diagnòstics més precisos o teràpies més eficaces que permeten dirigir els fàrmacs al lloc exacte de l’organisme on es necessiten, fet que reduiria els efectes secundaris, o crear materials capaços de comunicar-se amb les cèl·lules i induir la regeneració dels teixits.
Ferro, àcid fòlic, una dieta sana i equilibrada? Les dones embarassades han de cuidar-se al màxim perquè del seu estat de salut depèn en part la del seu fill. Però, a més, és essencial que controlen l’ansietat i l’angoixa, ja que segons un estudi de l’Escola de Medicina de la Universitat de Miami l’estrès matern té una estreta relació amb el naixement prematur i el baix pes del bebè. Els investigadors van efectuar exàmens d’ultrasò a 98 dones que estaven entre les setmanes 16 i 29 d’embaràs, van analitzar els seus nivells hormonals i van avaluar-ne l’estrès i l’ansietat. Els resultats, publicats a la revista Psychosomatic Medicine, van evidenciar que com més alt és el nivell d’ansietat en la dona, més petit és el seu fetus.
“Contigo, pan y cebolla”. Una excel·lent recepta per a mantenir-se sa, però la coneguda dita castellana va oblidar incloure l’all si el que es vol és protegir-se contra el càncer d’estómac. Segons assenyala un estudi europeu dirigit per l’espanyol Carlos González i publicat a l’International Journal of Càncer, el costum mediterrani de cuinar amb all i ceba, a més de saborós, pot reduir fins a un 30% el risc de patir càncer gàstric intestinal. Només és necessari consumir 10 grams diaris d’aquestes substàncies per a beneficiar-se del seu poder anticancerigen.
Els amants del sol estan d’enhorabona, en especial si són homes. Un equip d’investigadors nord-americans ha publicat a la revista Cancer Research un estudi que assenyala que els homes exposats al sol tenen la meitat de risc de desenvolupar càncer de pròstata que els qui s’hi exposen poc o gens. Els científics creuen que el cos fabrica vitamina D a través de l’exposició a la llum solar i la pròstata la utilitza per fomentar el creixement normal de cèl·lules de pròstata i inhibir l’extensió de cèl·lules cancerígenes a altres zones. Amb tot i això, els investigadors també adverteixen que el sol no és l’única font de vitamina D i que no s’ha de prendre en excés perquè és un risc seriós per a la pell.
El consum de xocolata, això sí, moderat, és beneficiós per al sistema cardiovascular, i el seu efecte anticoagulant s’assembla al que exerceix l’aspirina. Així ho assegura un estudi del departament de Nutrició de la Universitat de Califòrnia, que recomana incloure entre 15 i 20 grams de xocolata negra en la dieta diària. Els investigadors assenyalen que la ingesta de xocolata redueix la quantitat de les lipoproteïnes de baixa concentració (LDL) o colesterol dolent en la sang i inhibeix l’activació de les plaquetes, que representa el primer pas de la formació de trombes a l’interior dels vasos sanguinis.
Eva Swahn, departament de Cardiologia de l’Institut Karolinska (Estocolm, Suècia)
Els infarts són cosa d’homes?
Els metges creien que sí, i això explica que durant molt de temps no s’inclogués les dones en els programes d’investigació ni en els assajos clínics. Però la veritat és que són també la causa més important de mortalitat en la dona.
Urgeix, per tant, posar-se al dia.
Sí, perquè tot i les dades, es mantenen diferències importants entre homes i dones a l’accés a procediments cardiovasculars intervencionistes, un fet que ocorre a tot Europa.
Se sol dir que en les dones els infarts es donen a una edat més tardana que en els homes.
La cardiopatia isquèmica de la dona, a causa de l’efecte protector dels estrògens, sol aparèixer en la postmenopausa i, per tant, prou més tard. Amb tot, els seus efectes no són menys greus.
Hi ha diferències en el patró de malaltia cardiovascular entre els dos sexes?
N”hi ha en la fisiopatologia de la malaltia, en l’edat de presentació, en la simptomatologia clínica, en la influència dels factors de risc i psicosocials i fins i tot en el pronòstic.
I pot ocórrer que aquestes diferències despisten els cardiòlegs d’urgències?
Una cosa que fem malament, en efecte. Les dones amb síndrome coronària aguda presenten dolor típic en la mateixa proporció que els homes. Però els metges d’urgència no recorren en la mateixa mesura que amb els homes a proves invasives, i aquesta tendència ha de canviar, però sense oblidar l’especificitat de cada sexe.