La síndrome del gluten prohibit
Tot aliment es transforma en partícules més petites en el procés de digestió i aquestes partícules (macronutrients) al seu torn es degraden en partícules molt més petites (micronutrients). La seua absorció té lloc a les parets intestinals, la mucosa de les quals està recoberta de vellositats semblants a arrels microscòpiques que pengen de les parets. En la persona amb malaltia celíaca, aquestes vellositats sofreixen un procés inflamatori, es van aplanant i desapareixent en els casos més greus, amb la qual cosa s’altera tot el procés d’absorció dels nutrients i apareixen una sèrie de símptomes intestinals, carencials i metabòlics.
La malaltia celíaca registra un component genètic rellevant, que es plasma en la predisposició especial dels familiars de primer grau. La malaltia es pot presentar en la infància, cap als dos anys d’edat, després de la introducció del blat en la dieta, però també es pot manifestar amb posterioritat i aparèixer entre els 30 i els 40 anys. En molts casos els símptomes són inapreciables i no es detecta fins que es manifesten les seues complicacions. Així, pot ser asimptomàtica durant molts anys i sorgir com a conseqüència d’una infecció viral, d’una intervenció quirúrgica, d’un període d’éstrés i/o esgotament, d’un accident amb lesions físiques, etc.
La simptomatologia més comuna sol ser un quadre de diarrea crònica amb pèrdua de pes i aprimament, deficiències nutricionals (anèmia, osteoporosi, carència de vitamina K i d’altres, a més de minerals…). S’han constatat variacions en funció de l’edat en què sorgeix i de la gravetat del quadre. En els xiquets solen donar-se diarrees, nàusees, vòmits, retard en el creixement, poc pes, mal desenvolupament de la musculatura, irritabilitat, apatia, tristesa, introversió, etc. En els adults la màxima incidència es dóna en dones de 30 a 40 anys, que pateixen fatiga, cansament, dolors abdominals, meteorisme (gasos) i flatulència, anèmia ferropènica (per carència de ferro) i de vegades restrenyiment. Per tot això, en moltes ocasions es confon amb el còlon irritable.
Si el diagnòstic de la malaltia és tardà, o si no es tradueix en un tractament adequat, poden aparèixer complicacions a llarg termini: atròfia de la melsa, linfomes intestinals, carcinomes del tracte digestiu, insuficiència pancreàtica i d’altres. Per això, és fonamental que es diagnostique al més ràpid possible, encara que de vegades és difícil perquè la simptomatologia inicial és poc específica i comuna amb altres processos. Però davant de qualsevol mínima sospita cal fer el diagnòstic, basat en proves analítiques i biòpsia intestinal.
Una vegada confirmada la malaltia s’inicia l’únic tractament eficaç: eliminar absolutament el gluten durant tota la vida, ja que amb una petita ingesta n’hi ha prou per a reactivar la malaltia.
Als països occidentals no resulta fàcil disposar d’una dieta sense gluten perquè el 75 % dels productes alimentaris manufacturats en contenen -forma part dels aliments com a vehiculitzant d’aromes, colorants, conservants, espessidors, antihumectants, etc.-. En l’actualitat, es consigna en l’etiquetatge la utilització de blat o de qualsevol altre cereal amb gluten.
La llista d’aliments prohibits i permesos és extensa, però a mode orientatiu es pot resumir en:
Aliments que contenen gluten i que cal evitar:
/imgs/20061201/img.salud.02.jpg Pans o productes cuits al forn preparats a base de blat, ordi o sègol.- Pastes elaborades a partir de blat, ordi, sègol o sèmola.
- Adobs per a ensalada, sucs de carn, salses i sopes preparades amb ingredients que contenen gluten.
- Verdures preparades amb crema, beixamel o en coca.
Aliments sense gluten recomanats
/imgs/20061201/img.salud.03.jpg Pans i pastes cuits al forn preparats a partir de farines de blat moresc, arròs, soja, patates.- Cereals preparats amb soja, blat moresc espellofat, arròs.
- Fideus i altres pastes preparades amb arròs.
- Llet i formatge no fos.
- Blat moresc, arròs, soja.
- Fruites i verdures no industrials, no elaborades.
- Totes les carns, pollastre i peix.
Ara per ara hi ha una oferta àmplia d’aliments sense gluten, però amb l’inconvenient del preu elevat i de l’absència d’ajudes per part de l’Administració.
- Convé conèixer tots els aspectes relacionats amb aquesta afecció, informació que aportarà el metge però que també es pot trobar en les associacions de malalts celíacs.
- És necessari mantenir un contacte periòdic amb el dietista i efectuar controls periòdics amb l’especialista, normalment un gastroenteròleg, per estudiar-ne l’evolució.
- Hi ha vegades que la restricció del gluten no comporta una millora sensible, són pocs casos però es donen: es tracta d’una variant de malaltia celíaca refractària que requereix un tractament amb hidrocortisona.
El trastorn immunològic de base que es dóna en aquesta malaltia condiciona també l’aparició d’altres patologies que poden presentar-se amb anterioritat o posterioritat a la síndrome celíaca:
- Dermatitis herpetiforme: es dóna en el 20 % dels celíacs, més en els adolescents i adults joves, que consisteix en lesions que produeixen pàpules (grans) i nombroses picors.
- Diabetis mellitus tipus I, diabetis insulinodependent: apareix aproximadament en el 8 % dels celíacs.
- Síndrome de Down: el 16 % dels celíacs pateix aquesta síndrome (una proporció cent vegades més alta que la mitjana).
- Malaltia tiroïdal: es detecta en el 14 % dels celíacs, i és més freqüent l’hipotiroïdisme que l’hipertiroïdisme.
- Malaltia hepàtica: apareix si el celíac no és tractat. Els casos més benignes reverteixen quan s’elimina el gluten de la dieta.