Dipòsits menys onerosos, plans de pensions menys rendibles
A partir del gener del 2007 les plusvàlues financeres, és a dir, els guanys que s’obtenen per tenir obert un producte d’estalvi (un compte corrent, un dipòsit, un fons d’inversió, un segur…), tindran un tipus impositiu únic del 18%, és a dir, de cada euro de benefici, Hisenda es quedarà amb 18 cèntims. Actualment, les plusvàlues d’aquests actius tributen al tipus marginal, és a dir, la càrrega impositiva variable en funció de totes les rendes que es declaren -treball, patrimoni, activitats econòmiques- (que a partir de gener anirà del 24% al 43%) si els guanys s’han generat en menys d’un any i al 15% si s’han produït en un període superior a 12 mesos.
Aquesta mesura suposa la desaparició de les condicions avantatjoses per als productes que es contracten a més de dos anys. Per tant, ja no hi haurà avantatges temporals per als fons d’inversió, dels quals mancaven la major part dels dipòsits bancaris.
El canvi cal emmarcar-lo en l’actual situació econòmica. La pujada dels tipus d’interès ajuda a l’explosió de nous dipòsits. També hi té a veure la volatilitat dels mercats financers. És lògic llançar productes més conservadors en etapes amb aquestes condicions. En moments així moltes persones surten, per exemple, de productes com els fons de renda variable- més volàtils- i es refugien en productes com els dipòsits d’alta rendibilitat (que ofereixen un interès per sobre de la mitjana del mercat). No obstant això, la principal variable que explica l’eufòria actual és el canvi fiscal que tindrà lloc l’any que ve. Els avantatges fiscals que en l’actualitat tenen els fons enfront dels dipòsits desapareixeran. Amb el tractament fiscal unitari proposat que entrarà en vigor al gener del 2007, els dipòsits hi surten beneficiats.
Davant la reforma fiscal que entrarà en vigor l’any que ve les entitats financeres s’han llançat a oferir nombrosos dipòsits d’estalvi. Es tracta d’un producte d’èxit per a bancs i caixes, que saben que l’estalviador espanyol és conservador per naturalesa. És a dir, que no li agrada posar en risc els seus diners, característica que queda preservada amb els dipòsits a termini. Al tancament del 2005, les famílies disposaven de 595.742 milions d’euros invertits en aquest tipus d’instruments, un 38,26% més que l’any anterior.
D’entrada, tots els nous dipòsits que es comercialitzen coincideixen a presentar un reclam d’inversió atractiu: una alta rendibilitat mensual, que pot arribar fins al 12%. No obstant això, convé revisar la resta de condicions de l’oferta de torn perquè ningú no s’enganye. Comprovar el termini, les comissions i l’import màxim que es permet invertir són conceptes bàsics per a calcular la rendibilitat real que s’obtindrà amb aquests productes. Per a esbrinar quant ofereix un dipòsit a un mes caldrà dividir la remuneració TAE entre dotze. En el cas d’un dipòsit a un mes al 10%, la rendibilitat mensual serà del 0,833% sobre els diners invertits. Si, per contra, el dipòsit ofereix un interès TAE del 10% durant dos mesos, la rendibilitat final seria de l’1,67 % sobre el capital invertit.
La nova reforma tributària mantindrà en els fons d’inversió la supressió del “peatge fiscal” per canviar de producte. És a dir, un estalviador podrà traspassar el seu fons d’inversió a una altra entitat o fins i tot canviar de producte totes les vegades que vulga sense haver-ne de donar compte a Hisenda. Aquest avantatge permet fer una gestió dinàmica de les inversions, que s’aniran adequant segons les condicions del mercat. Per exemple, si un estalviador té un fons d’inversió de renda variable i la Borsa comença a caure, es pot plantejar l’opció de canviar-se a un fons menys agressiu, com pot ser un de renda fixa mixta. En canvi, si la Borsa va bé (com així s’espera per a l’any vinent), un inversor que tinga a la seua cartera un fons de renda fixa pot plantejar-se la idea de canviar-se a un de renda variable, per intentar aconseguir una major rendibilitat per als seus estalvis.
Les accions gaudiran d’un tractament fiscal molt positiu que permetrà canviar les inversions amb facilitat. Amb la legislació actual, les plusvàlues generades en un termini menor d’un any tributen al tipus marginal de l’impost de cada contribuent i s’integren amb la resta de rendes. La reforma suposa l’aplicació del 18% als guanys borsaris amb independència del termini que es generen, per tant, beneficia sobretot als qui els agrade operar a curt termini (comprar i vendre accions en espais de temps curts). Les accions ofereixen també l’avantatge afegit que no estan subjectes a retenció fiscal, per la qual cosa l’estalviador disposa de tots els diners per a seguir invertint. No obstant això, el pagament d’impostos augmenta en tres punts (del 15% al 18%) si l’inversor manté les accions almenys un any.
Un dels productes que surten més mal parats amb la nova fiscalitat són els plans de pensions. La pròxima llei del IRPF eliminarà a partir de l’1 de gener del 2007 la reducció del 40% si es cobra el pla en forma de capital. Desapareix, per tant, l’atractiu d’aquestes prestacions, ja que en l’actualitat, si es percep en un únic pagament i en diners, sempre que hagen transcorregut més de dos anys des que es va fer l’última aportació, el particular només ha de pagar impostos pel 60% de la quantitat, perquè té una reducció del 40% La reforma vol incentivar els cobraments en forma de rendes vitalícies, és a dir, que es vaja rescatant el capital acumulat en el pla de pensions periòdicament i no d’una vegada.
D’altra banda, la reforma preveu augmentar les aportacions anuals màximes deduïbles a plans de pensions des dels 8.000 euros actuals fins als 10.000 euros per als particulars menors de 50 anys. A partir d’aquesta edat, el límit serà de 12.500 euros anuals. En qualsevol cas, les aportacions màximes fixades (10.000 i 12.500 euros) no podran superar el 30% de les rendes actives del contribuent, és a dir, les derivades del treball o d’activitats empresarials. Aquest percentatge s’eleva fins al 50% per als majors de 50 anys. Aquestes aportacions màximes fixades s’estableixen com el límit conjunt per als plans de pensions privats i els d’ocupació (totes aquestes aportacions redueixen la base imposable del contribuent i, amb això, l’import final dels impostos a pagar).
La reforma fiscal tampoc agradarà a aquells contribuents que estiguen pensant a formalitzar una hipoteca per comprar l’habitatge habitual o que acaben de fer-ho. La llei mantindrà les deduccions de fins a 9.015 euros anuals en l’adquisició d’habitatge per contribuent i any. Ara bé, Hisenda fixa un percentatge de deducció únic per a tota la vida del préstec hipotecari. S’eliminen, per tant, els percentatges actuals que incrementen la deducció per a la meitat de la inversió (4.508 euros per contribuent) al 25% per als primers dos anys i al 20% per als dos anys següents.
D’altra banda, quedaran exemptes de tributació les rendes per lloguer d’habitatge per als menors de 25 anys, una bona notícia per als més joves.
| Productes | Fins a 1 any | Entre 1 i 2 anys | Més de 2 anys | Més de 5 anys | Més de 8 anys |
|---|---|---|---|---|---|
| Accions | 15%-45% | 15% | 15% | 15% | 15% |
| Fons d’inversió |
15%-45% | 15% | 15% | 15% | 15% |
| Dipòsits | 15%-45% | 15%-45% | 9%-27% | 9%-27% | 9%-27% |
| Renda fixa | 15%-45% | 15%-45% | 9%-27% | 9%-27% | 9%-27% |
| Assegurances | 15%-45% | 15%-45% | 9%-27% | 3,75%-11,25% | 3,75%-11,25% |
| United-link | 15%-45% | 15%-45% | 9%-27% | 3,75%-11,25% | 3,75%-11,25% |
| Productes | Fins a 1 any | Entre 1 i 2 anys | Més de 2 anys | Més de 5 anys | Més de 8 anys |
|---|---|---|---|---|---|
| Accions | 18% | 18% | 18% | 18% | 18% |
| Fons d’inversió | 18% | 18% | 18% | 18% | 18% |
| Dipòsits | 18% | 18% | 18% | 18% | 18% |
| Renda fixa | 18% | 18% | 18% | 18% | 18% |
| Assegurances | 18% | 18% | 18% | 18% | 18% |
| United-link | 18% | 18% | 18% | 18% | 18% |
% de tributació aplicat sobre els guanys generats pel producte.
FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA
En la declaració de la renda és important conèixer quin és el tipus marginal de cada contribuent, que és el que grava la totalitat de la renda, és a dir, els rendiments procedents del treball personal, del capital mobiliari i immobiliari i de les activitats econòmiques (que tenen l’origen en activitats professionals o empresarials), així com els guanys i les pèrdues de patrimoni de la persona. Com que el IRPF és un impost progressiu, com més altes siguen les rendes obtingudes més alt serà el percentatge d’aquestes que caldrà destinar al pagament d’impostos.
Una de les novetats més destacades de la reforma del IRPF que entrarà en vigor al 2007 és que s’ha elevat el tram mínim que s’aplica per als contribuents que tinguen els ingressos més baixos, i s’ha reduït per als qui tenen els guanys patrimonials més elevats. És a dir, a partir de gener del 2007, per a calcular el percentatge en impostos que cada ciutadà ha de pagar a Hisenda en funció de les seues rendes totals caldrà tenir en compte l’escala següent:
- Els contribuents amb rendes de fins a 17.360 euros hauran de pagar un 24% en impostos. Els qui reben rendes entre 17.360 i 32.360 euros pagaran un 28% en impostos. Els qui guanyen entre 32.360 i 52.360 euros, un 37% i els qui obtinguen rendes per més de 52.360 euros tributaran el 43%.
En resum, el tipus marginal màxim es redueix dos punts fins al 43%, mentre que el mínim passa del 15% al 24%.
Font: Ministeri d’Economia i Hisenda
Al País Basc, la legislació fiscal la desenvolupen les Diputacions Forals d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, per la qual cosa en alguns aspectes varia de les normes aplicades al territori comú. Per al 2007, la principal novetat acordada per l’òrgan de coordinació tributària (OCT), que reuneix Govern basc i Diputacions, és una nova taula de tipus marginals, amb un mínim del 23% i un màxim del 45% (al territori comú va del 24% al 43%). No obstant això, tots els contribuents bascos tindran una deducció directa en la quota de 1.250 euros, fet que redueix en la pràctica el tipus mínim a aproximadament un 15% de tributació.
Pel que fa a la tributació de l’estalvi, a la comunitat autònoma del País Basc també s’aplicarà la deducció del 18% sobre els guanys patrimonials (fons d’inversió, dividends, accions, etc). Quant a l’adquisició d’habitatge, no hi ha canvis significatius: el País Basc continua mantenint el límit dels 180.000 euros com la quantitat que es pot desgravar en habitatge en tota la vida del contribuent.
Respecte a Navarra, comunitat que també té la potestat de desenvolupar la legislació fiscal, al tancament d’aquesta edició encara no s’havia pres la decisió definitiva.