Separacions nutricionals poc recomanables
El president de la Fundació Espanyola de la Nutrició, Gregorio Varela, juntament amb altres prestigiosos experts, va publicar al 1999 un treball d’investigació i revisió que indaga i explica les particularitats de les dietes màgiques, entre aquestes les dietes dissociades més conegudes: la del doctor Hay, la del doctor Shelton, el règim d’Antoine i la del popular Michel Montignac.
Si s’analitza a fons la teoria de la dieta dissociada basada a no combinar proteïnes i greixos amb hidrats de carboni, el seu seguiment només es pot qualificar com a utòpic. La raó: no hi ha aliments purs en un nutrient que només continguen hidrats de carboni o només tinguen proteïnes o greixos. Els aliments són el resultat d’una combinació de diversos nutrients en proporcions diferents, fet que posa en evidència el fonament científic del qual parteixen aquestes dietes dissociades. Heus aquí dos exemples:
- La llet, que en les dietes dissociades es classifica com a aliment proteic (i ho és), també conté certa quantitat de sucres (lactosa) i de greix si és llet sencera o semidesnatada.
- Els llegums són també un altre exemple d’aliment amb una concentració alta d’hidrats de carboni i una aportació gens menyspreable de proteïnes.
El nostre sistema digestiu -en condicions de bona salut- està perfectament dissenyat per a digerir i absorbir en cada un dels seus nivells els diferents nutrients que componen els aliments, presos de manera aïllada o conjunta. És cert, com assenyalen els defensors de les dietes dissociades, que els enzims digestius, les substàncies que transformen els macronutrients dels aliments -hidrats de carboni, proteïnes i greixos- en molècules més petites -glucosa, aminoàcids i àcids grassos lliures- perquè puguen ser absorbides, són específics per a cada nutrient. Tanmateix, són capaços d’actuar de forma conjunta.
La Fundació Espanyola de la Nutrició deixa clara la seua posició respecte al règim de Montignac, un dels models de dieta dissociada més estesos, que “es basa en premisses falses, com ara afirmar que l’excés de pes és degut en tots els casos a un funcionament defectuós del pàncrees [l’òrgan que s’encarrega de produir insulina]”.
L’evidència científica no presenta cap dubte: l’obesitat és una malaltia crònica multicausal i el tractament ha d’anar enfocat segons l’etiologia (les causes), que en molts casos sí que està associada a desordres endocrins com l’hiperinsulinisme -tal com explica Montignac-, però també es deu a factors genètics, a mals hàbits alimentaris i de vida (sedentarisme), a trastorns nerviosos -ansietat, depressió-, etc.
La realitat que ens trobem al carrer és que milions de persones han seguit dietes dissociades i els han funcionat, han aconseguit l’objectiu que perseguien, que en la majoria dels casos es resumeix a perdre pes. Aleshores, té una dieta dissociada efectes saludables? La pregunta que caldria plantejar-se, amb tot, és una altra: és necessari fer una dieta dissociada per a mantenir-se sa, per a perdre pes?
Si tenim clar que les dietes dissociades es fonamenten en conceptes de nutrició mal definits i inconclusos, la resposta seria no. No caldria ni estaria justificat fer una dieta dissociada de la manera estricta que la plantegen els seus creadors. Però sí que es poden obtenir beneficis amb una combinació encertada d’aliments.
Si la dieta dissociada compleix aquests requeriments -i per conèixer aquestes dades fa falta l’assessorament d’una persona experta en nutrició-, també pot ser equilibrada, encara que la distribució de nutrients al llarg del dia siga diferent del que és convencional.
En un principi, dissociar la dieta no té per què ocasionar més problemes de salut si s’atén a la lletra gran, és a dir, a no barrejar hidrats de carboni amb proteïnes i a fer 5-6 àpats al dia, incloent tot tipus d’aliments, encara que no siga conjuntament. D’aquesta forma es menja de tot al llarg del dia i no es corre el risc de patir deficiències nutricionals.
Ara bé, si sabem que una dieta equilibrada convencional, caracteritzada per una distribució tradicional dels aliments, és efectiva tant per a garantir la pèrdua de pes com per a aconseguir un bon estat de salut i benestar, cal fer-se la pregunta següent: per què s’ha de recórrer llavors a una dieta dissociada?
De la mateixa forma que confiem en els metges totes les qüestions relacionades amb la nostra salut, en qüestió de canvi de dieta el consell saludable és deixar-se guiar per experts en el tema, que, després d’una anàlisi exhaustiva dels nostres hàbits alimentaris, de salut i d’estil de vida, ens plantejaran el model dietètic més adequat per a la nostra situació particular.
En molts casos d’obesitat -però no en tots-, els mecanismes hormonals de l’individu per a regular la glucèmia no són eficients, i part de la glucosa que circula per la sang es transforma en triglicèrids (greixos) que s’acumulen en el teixit adipós.
Per tant, una posició raonable i saludable per a perdre pes consisteix a “dissociar” el sopar -no necessàriament tota la dieta- i fer-lo a base de vegetals i aliments proteics -carns magres, peixos, ous, pernil…-, obviant els que aporten hidrats de carboni -pa, arròs, pasta, patates i llegums-, o consumint aquests últims -millor en les versions integrals- en poca quantitat, sempre que s’hagen pres en la mesura justa al llarg del dia.