Targetes de crèdit: les pitjors aliades davant de la crisi
Alerta amb la cartera, perquè en aquests moments conté un dels nostres pitjors enemics: la targeta de crèdit. En plena costa de gener, aquests petits instruments representen per a moltes famílies un oasi davant del creixent nombre de despeses que cal afrontar després de sobreviure a unes dates, les del Nadal, que han deixat buides les arques de l’estalvi domèstic. La dependència de la targeta com a mitjà per a oblidar les amargures del compte corrent és, per a molts, la millor teràpia per a afrontar les primeres compres de l’any sense estrès ni preocupacions. Tanmateix, amb aquest hàbit els problemes de liquiditat no només es mantenen, sinó que s’agreugen. Un desinterès extrem de l’estat real de la salut de la butxaca pot sortir molt car, i és fàcil, fins i tot probable, que la targeta es transformi a mitjà termini en el principal enemic del seu titular. La raó és que un dels principals atractius que té és el de simular que les compres són de franc -ja que els diners no es palpen mai- i que el límit de despesa és infinit. Res més lluny de la realitat: són nombroses les vegades en què es paguen les compres a preus desorbitats sense que l’usuari en sigui conscient. Per això cal dir-ho alt i clar: les compres a crèdit a través de la targeta són cares. A això se suma el fet que, en l’actualitat, davant de la crisi moltes entitats han endurit les condicions d’ús d’aquests mitjans de pagament. Els tipus d’interès i les comissions pel manteniment s’han apujat, els límits per a comprar s’han abaixat i els bancs i caixes exigeixen un nombre més gran de documents i garanties per a la concessió d’una targeta.
Espanya compta en aquests moments amb 76,35 milions de targetes en circulació, gairebé el doble dels seus habitants. Els darrers anys, i de manera especial amb la crisi, els ciutadans han mostrat una predilecció especial per les targetes de crèdit enfront de les de dèbit. Des del 2005, segons dades de l’últim Baròmetre de les Targetes elaborat per Mastercard, el nombre de titulars de targetes que declara utilitzar targeta de crèdit per a compres en establiments comercials ha registrat un creixement d’un 18%. En canvi, l’ús de targetes de dèbit ha augmentat només un 3% l’últim any.
Aquestes dades indiquen que la situació d’ofec per la qual passen nombroses famílies impulsa l’ús de les targetes de crèdit, fins al punt que es detecta un canvi d’actitud progressiu entre els titulars espanyols. Usuaris que, de forma tradicional, utilitzaven la targeta com a mera eina per a treure efectiu, l’han transformada en un instrument útil per a gestionar el seu pressupost i comprar a crèdit. El nombre de persones que declara tenir almenys una targeta de crèdit ha augmentat al mercat espanyol un 8% respecte del 2007.
Els cinc primers emissors de targetes bancàries -la Caixa, BBVA, Banco Santander, Caja Madrid i Banco Popular- van reunir el 2007 de forma conjunta més del 40% del nombre total de targetes bancàries en circulació. I en l’actualitat, un 59% de les targetes en circulació, uns 45 milions de targetes, són de crèdit, enfront del 41%, uns 31,6 milions de targetes, que són de dèbit. De la dada es dedueix que els espanyols es resisteixen a deixar de consumir i que per a gaudir de certs béns es veuen obligats a recórrer a l’opció del pagament ajornat, en comptes del pagament instantani. Però tot no són avantatges.
En plena bonança econòmica, les famílies han finançat tot tipus de viatges, adquisicions de tecnologia i fins i tots sopars a crèdit, mitjançant l’abonament d’interessos relativament baixos. No obstant això, amb la crisi financera actual moltes llars que han continuat amb aquesta pràctica sofreixen un nivell d’endeutament que no poden afrontar pels interessos. Aquest és l’inconvenient principal de moltes targetes: la incorporació de mecanismes de finançament que apliquen tipus d’interès elevats, i que els últims mesos s’han apujat silenciosament i gradualment. Mentre que l’any passat aplicaven un interès mitjà del 7%, ara el tipus general se situa en el 9%. És a dir, qui compri a crèdit, per exemple, un televisor de 3.000 euros, a l’hora de pagar l’article abonarà 270 euros en concepte d’interessos. En tot cas, cal fugir de targetes que apliquen tipus més alts que aquests generals. Per a evitar ensurts, abans de subscriure una d’aquestes targetes és fonamental informar-se punt per punt dels interessos que aplica l’entitat i reclamar qualsevol pujada de la qual el titular no hagi estat informat.
La situació s’agreuja encara més quan s’utilitzen les targetes “revolving” (de crèdit renovable), les més cares amb diferència. Aquests instruments de pagament incorporen un producte més, un crèdit instantani (en general de 3.000 euros), del qual es pot disposar quan es desitgi. A mesura que es van pagant les compres, la targeta es “recarrega” i el client torna a disposar de la totalitat del crèdit inicial. Els interessos, en aquests casos, voregen el 20%. És a dir, per cada 3.000 euros que s’utilitzen de la targeta, l’usuari haurà de pagar un cost extra de 600, una quantitat elevada per a moltes economies espanyoles. Aquest tipus de targetes, per tant, no són adequades per a estalviadors amb problemes financers o per a consumidors compulsius. Si es necessita un crèdit, és més recomanable i barat sol·licitar un préstec personal o una ampliació de la hipoteca. En el cas dels préstecs personals, els tipus d’interès voregen el 8%. De la seva banda, si un banc o caixa concedeix una ampliació de la hipoteca, el tipus mitjà que caldrà pagar pel capital sol·licitat se situarà al voltant del 5% (prenent com a referència l’Euríbor de novembre, al 4,4%).
Un altre consell que cal tenir en compte és que moltes vegades el tipus d’interès de les targetes de crèdit, igual com passa amb els crèdits ràpids, s’expressa de forma mensual i no anual. Per tant, per a saber quina és la TAE i, per tant, el cost anual, cal multiplicar aquesta quantitat per 12. Per exemple, si una entitat diu que cobra un tipus d’interès de l’1,2 mensual, el que cobra és un 14,4% anual.
A més dels interessos, un altre detall que no hem de perdre de vista respecte de les targetes són les comissions. Al tancament d’octubre del 2008, els usuaris pagaven de mitjana pel manteniment de la seva targeta de dèbit 14,57 anuals, un 6,27% més que al tancament del 2007. Tot i això, l’increment és més significatiu en el cas de les targetes de crèdit. Així com pel desembre del 2007 la comissió anual mitjana d’aquestes targetes se situava en 23,43 euros, al tancament d’octubre s’ha incrementat un 30% fins a aconseguir els 30,66 euros. En general, aquestes comissions són les més altes des de l’any 2005, segons consta en els registres de la institució.
Això no obstant, l’usuari compta amb un cert marge de negociació amb l’entitat; els clients amb certa vinculació -nòmina, rebuts domiciliats o altres productes, com ara plans de pensions, hipoteca o fons d’inversió- estan exempts del pagament de comissions pels serveis bàsics. Aquesta estratègia forma part de les denominades campanyes de “comissions zero” que va popularitzar la banca fa un parell d’anys. En l’actualitat, però, convé fixar-se bé en les clàusules d’aquestes campanyes, ja que, de vegades, només inclouen les targetes de dèbit i no les de crèdit, que són les més cares.
Davant de la crisi i com a mesura de precaució per a evitar impagaments, les entitats estan retallant els límits de diners amb què es pot comprar a crèdit. Així com els anys 2004 i 2005 oferien línies de finançament de fins a 6.000 euros, ara el màxim se situa, de mitjana, en els 3.000 euros. Es tracta d’una mesura de protecció davant de la pujada dels impagaments. Ara per ara, la morositat de les targetes de crèdit se situa en el 4,3%, gairebé el doble que fa un any. La dada mostra que aquest instrument genera més morositat que, per exemple, el negoci hipotecari, en el qual la morositat se situava en el 2,6% al tancament de setembre. Els deutes morosos per targetes de crèdit ja representen gairebé 2.500 milions d’euros de cost a les entitats.
Tal com passa amb les hipoteques i amb tot tipus de préstecs, hi ha entitats molt exigents per a concedir una targeta de crèdit. Com a mínim, l’usuari ha de lliurar un comprovant d’ingressos o alguna altra referència que ajudi el banc a saber quins són els seus guanys nets mensuals i la seva capacitat de pagament. Generalment, bancs i caixes sol·liciten a l’interessat les dues o tres últimes nòmines, i fins i tot un extracte amb els moviments bancaris dels sis últims mesos.
A més, els incentius associats a les targetes són cada vegada més baixos. Els últims anys, algunes targetes han arribat a oferir descomptes de fins al 10% en gasolina i del 5% en comerços. Avui, les bonificacions en establiments (hostaleria i gasolines, sobretot) es limiten, de mitjana, al 3%. Tot i això, el que solen exigir moltes entitats és la contractació d’una assegurança de protecció de pagaments i fins i tot de vida. D’aquesta manera, vinculen el client amb més productes i poden elevar el seu compte de resultats amb nous ingressos.
| Comissió de manteniment anual | Comissió mitjana (euros) | Comissió mínima | Comissió màxima |
|---|---|---|---|
| Targeta de dèbit | 14,71 | 20 | 4,51 |
| Targeta de crèdit | 30,66 | 13,52 | 47 |
*Font: Banc d’Espanya. Dades al tancament d’octubre del 2008.