Artistes amb titulació oficial
Artista, però amb titulació superior, igual que qualsevol altre estudiant universitari. Aquest podria ser el lema dels 310.317 alumnes que l’any passat van cursar estudis de música, dansa o art dramàtic deixant enrere els prejudicis que encara envolten les persones que fan d’aquestes arts el seu modus vivendi. Des que l’entrada en vigor de la Llei Orgànica general del sistema educatiu (LOGSE), el 1990, va equiparar els títols d’ensenyaments artístics, incloses les Arts Plàstiques i el Disseny, als de la universitat, el camí recorregut ha estat molt llarg fins a arribar a la creació, encara recent, del Consell Superior d’Ensenyaments Artístics.
La principal diferència amb altres estudis que tenen com a finalitat la consecució d’una titulació superior és que, sobretot en el cas de la dansa i la música, els estudis s’inicien a edats molt primerenques, en general a partir dels vuit anys. En el cas de l’art dramàtic, les escoles superiors són d’un estatus semblant al de les facultats i el seu ingrés és semblant. Aquests ensenyaments també es distingeixen pel fet que no tenen caràcter obligatori i poden cursar-se, d’acord amb les expectatives i els interessos de cada alumne, en conservatoris, centres autoritzats o escoles especialitzades.
L’any 2010, en el qual prendrà cos l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i que serà una realitat en més de 45 països, entre els quals es troba Espanya, es concep com tot un repte per als ensenyaments artístics superiors que s’imparteixen al nostre país. La novetat principal és que seran reconeguts a tot Europa i que s’hauran de mesurar amb els d’altres països europeus. Amb aquest propòsit, el Ministeri d’Educació, Política Social i Esport aprovarà en un únic Reial Decret la nova ordenació dels títols superiors de grau en Música, Dansa, Art Dramàtic, Disseny, i Conservació i Restauració de Béns Mobles, d’acord amb el procés de convergència de Bolonya. Aquesta nova regulació facilitarà, alhora, la mobilitat i l’intercanvi de graduats entre institucions universitàries mitjançant el desenvolupament de l’anomenat Suplement Europeu al Títol (SET). Són ensenyaments que inclouran el disseny de màsters equiparables, a tots els efectes, als màsters universitaris, a més del foment de convenis amb les universitats per a l’organització dels estudis de doctorat i programes d’investigació.
Educació musical
Més de 278.000 infants, adolescents i joves estan inscrits a hores d’ara en algun curs de música dels que s’imparteixen en els prop de 1.400 centres que hi ha al nostre país. Una mica més de 89.000 d’aquests alumnes estan matriculats en algun dels 601 centres reglats -conservatoris de música o centres privats-, on els estudis tenen com a objectiu final la consecució d’una titulació oficial universitària. La resta d’estudiants cursen els seus estudis en centres no reglats, sense capacitat per a expedir títols, en els quals s’imparteix una formació amateur, de caràcter aficionat, que tracta que els nens i nenes es contagiïn del ritme, de la musicalitat i dels tons, sense que s’aprenguin les nocions més bàsiques de solfeig, ni disciplina acadèmica. Aquestes escoles de música tenen uns preus que van dels 30 euros als 120 euros al mes.
A partir dels vuit anys, i després de superar una prova, els nens es poden matricular en centres oficials o autoritzats. En aquesta selecció no s’avaluen els seus coneixements, sinó la capacitat musical i les aptituds que tenen. La formació musical reglada s’estructura en tres graus: Elemental, de quatre anys de durada; Mitjà, que es compon de tres cicles de dos cursos acadèmics de durada cadascun; i Superior, que comprèn un sol cicle la durada del qual depèn de les característiques de cada ensenyament musical. Per tant, cursar la carrera completa, inclòs un instrument, comporta 14 anys de mitjana d’estudi.
Quant a la titulació, la superació del tercer cicle del grau Mitjà equival a una diplomatura i la del grau Superior, a una llicenciatura. Tant el grau Elemental com el Mitjà són estudis que es complementen amb l’ensenyament obligatori, per la qual cosa els centres que ofereixen aquests cursos disposen d’horaris adaptats a l’ensenyament obligatori. El grau Superior està dirigit a joves que decideixen fer de la música la seva professió i que representen al voltant del 4% dels que inicien els seus estudis en aquesta disciplina artística. A més d’aprovar la prova d’ingrés, per a accedir aquest grau cal disposar del títol de Batxillerat i del títol de grau Mitjà en ensenyaments musicals. Tot i això, la llei també permet l’accés al grau Superior si se supera una prova de coneixements generals i de coneixements musicals.
Els preus dels conservatoris varien per comunitats autònomes. En general, per al grau Elemental el preu de matrícula va dels 100 euros als 350 euros per curs. El cost de la prova d’accés al grau Mitjà també difereix d’un centre a un altre, i es mou entre els 20 i 50 euros, en tant que el preu de la matrícula en grau Mitjà varia entre 200 i 500 euros. Pel que fa als estudis superiors, el cost de la prova d’accés voreja els 50 euros, i el preu final de la matrícula anual es troba entre els 350 i 750 euros, segons el nombre d’assignatures i el centre.
A aquestes taxes caldria sumar el cost de la compra d’un instrument, eina de treball imprescindible dels estudiants. Encaminar els estudis cap al piano comporta un desemborsament afegit de 700 euros, el més senzill, i de 7.500 euros si és de gamma alta. Qui es decanti pel saxòfon pot arribar a pagar fins a 3.000 euros, encara que hi ha opcions més barates (des de 800 euros). Tocar el contrabaix equival a pagar-ne entre 500 i 1.200 euros. No obstant això, hi ha opcions més econòmiques pel que fa a instruments, com ara el violí, que es pot adquirir des de 100 euros.
- El nen desenvolupa conjuntament qualitats com la coordinació motora, la capacitat d’escolta, la concentració expressió corporal i la disciplina.
- La música estimula la memòria, la sensibilitat i la imaginació.
- Aprendre música també ajuda a comprendre millor les matemàtiques, ja que el procés que realitza el cervell per a la comprensió de les notes musicals és semblant al que fa per a la comprensió de les operacions matemàtiques.
- L’etapa de l’alfabetització de l’infant es veu més estimulada amb la música. A través de les cançons infantils, en les quals les síl·labes rimen, es repeteixen i s’acompanyen de gests, el nen o la nena millora la seva forma de parlar i d’entendre el significat de cada paraula.
- L’oïda també es beneficia de l’educació musical, ja que l’infant l’aguditza i l’afina més, i afavoreix alhora la coordinació per a fer dues tasques al mateix temps.
- Cal plantejar als infants l’aprenentatge de la música com una activitat lúdica, activa i participativa.
- En cap cas s’ha d’enfocar l’estudi de la música amb l’exigència d’arribar a ser un virtuós d’un instrument determinat.
- Abans d’iniciar un nen en un instrument, és important que adquireixi coneixements musicals generals. Després serà ell qui decidirà en quin moment i quin instrument vol aprendre.
- L’edat ideal perquè un infant s’iniciï en la música és entre els 3 i els 4 anys. L’edat adequada per a aprendre a tocar un instrument és a partir dels 5 anys.
- El nen és qui ha de triar l’instrument que vol tocar. No obstant això, els millors instruments per a introduir-se en la música són la flauta i el piano, perquè són els menys exigents.
- La primera relació de l’alumne amb l’instrument ha de venir motivada, en la mesura que sigui possible, pel desig mateix de l’estudiant i per la visió atractiva que generi en ell un instrument.
Dansa
Els diversos concursos i sèries que poblen les televisions centrats en el ball han impulsat l’interès dels més joves per la dansa, encara que el nombre d’estudiants d’aquesta disciplina continua sent molt inferior al dels alumnes que es decideixen per la música. Tan sols estan empadronats al voltant de 30.000 estudiants en aquesta disciplina, la majoria dones. Com en el cas dels estudis musicals, la LOGSE estableix tres nivells d’estudis. Tant el grau Elemental com el Mitjà es cursen al mateix temps que l’ensenyament obligatori, per la qual cosa els conservatoris hi adeqüen els horaris. El grau Superior, en canvi, exigeix una dedicació absoluta, ja que està dirigit als qui desitgen dedicar-se de manera professional a la dansa. Com en el cas de la música, els especialistes consideren que els quatre anys és l’edat ideal per a iniciar-se en el ball, sobretot en el ballet, on les classes infantils es plantegen més com un instrument pedagògic: desenvolupen la memòria, l’oïda musical i l’expressió corporal. De la mateixa manera, per a accedir al grau Elemental, els conservatoris i centres reglats estableixen com a edat mínima haver complit els 8 anys. Els interessats a accedir a aquests estudis han de superar una prova d’accés en la qual s’analitzen la musicalitat i les condicions físiques dels aspirants, però no els seus coneixements, ja que en teoria no en tenen. Superada aquesta prova, el grau Elemental es desenvolupa durant quatre anys. Per a passar al nivell següent cal superar una nova prova, i en finalitzar els sis anys del grau Mitjà, en els quals s’imparteixen classes de dansa clàssica, espanyola i contemporània, els estudiants, si també han acabat el Batxillerat, disposen del títol de Batxillerat en Dansa. L’etapa professional, el grau Superior, es desenvolupa durant quatre anys després dels quals l’estudiant obté el títol superior de Dansa en l’especialitat corresponent, Pedagogia de la Dansa o Coreografia i Tècniques d’Interpretació de la Dansa, equivalents a tots els efectes al títol de llicenciat universitari.
La matrícula en el cicle Elemental de dansa va dels 100 als 250 euros, quantitat que correspon a l’obertura d’expedient i a la matrícula per un curs complet, als quals cal sumar entre 40 i 70 euros per cada assignatura que hagi quedat pendent d’un altre curs. En els estudis de grau Mitjà, el cost de la matricula anual s’incrementa. La prova d’accés per a incorporar-se a aquest segon cicle costa entre 30 i 50 euros, i el curs complet, juntament amb l’obertura de l’expedient, se situa entre els 275 i els 350 euros. En aquest cicle les assignatures pendents tenen un cost d’entre 48 i 100 euros. Els qui continuïn els seus estudis en el grau Superior pagaran al voltant de 450 euros, una quantitat molt superior a la matricula que cal pagar per cursar estudis no reglats, entre 40 i 90 euros.
- És una activitat que enforteix l’autoestima de nens i nenes, i desperta sensibilitat per altres manifestacions culturals.
- Els ajuda a adquirir independència, creativitat, seguretat i caràcter per a vèncer la por escènica, i també facultat per a prendre decisions.
- Contribueix a exercitar la coordinació i l’agilitat de moviments, a més de l’equilibri i la flexibilitat.
- Millora l’expressivitat, fet que comporta una comunicació més bona i un augment del nivell de socialització dels alumnes. Afavoreix el treball en equip.
Art Dramàtic i sortides professionals
L’accés a les escoles d’Art Dramàtic és molt més convencional. S’hi accedeix, com en qualsevol altra carrera, després d’acabar segon de Batxillerat. En aquest cas no es demana efectuar la prova de selectivitat, les mateixes escoles d’interpretació obliguen a fer una prova per permetre-hi l’accés. Una altra forma d’ingressar en aquests centres és haver complit 20 anys i acreditar experiència interpretativa.
Amb una durada de quatre anys, aquests estudis d’Art Dramàtic es divideixen en tres modalitats: Direcció d’Escena i Dramatúrgia, Escenografia i Interpretació. Aquesta última modalitat, la interpretativa, és l’opció majoritària entre els estudiants, ja que un 71% dels 1.820 alumnes matriculats en algun dels 12 centres que imparteixen aquests estudis superiors al nostre país s’hi decanten.
D’altra banda, els estudiants que opten per les modalitats de Direcció d’Escena i Dramatúrgia i d’Interpretació poden triar entre diverses opcions. En el primer cas, els estudis es poden orientar cap a la formació de directors d’escena, o cap a la formació en escriptura dramàtica, teoria del fet teatral, crítica i investigació. La modalitat interpretativa consta de quatre especialitats: Interpretació Textual, Interpretació Gestual, Interpretació amb Objectes i Teatre Musical, per bé que la primera és la que més s’ofereix als centres d’estudi.
Les taxes acadèmiques de cada curs impartit a les Escoles Superiors d’Art Dramàtic, amb l’obtenció final d’un títol superior, es mouen entre els 250 i 450 euros, una taxa més barata respecte a les que cal afrontar per a obtenir un grau en Arts Escèniques en una universitat privada, que comporta un desemborsament anual de 6.500 euros.
- Art Dramàtic. Directors d’escena, dramaturgs, crítics teatrals, creadors d’espectacles, professors, monitors culturals, actors, dobladors i escenògrafs.
- Dansa. Docents en escoles de dansa o en conservatoris, ballarins, coreògrafs.
- Música. Docents d’una especialitat musical, investigació, interpretació i creació musical.