Salut òssia i vitamina D | Macronutrients | Dieta per a la ciàtica | Límit de cafeïna per a embarassades | Berenars infantils

1 Gener de 2009
Img alimentacion 2 listado 107

Salut òssia i vitamina D | Macronutrients | Dieta per a la ciàtica | Límit de cafeïna per a embarassades | Berenars infantils

Projecte Optiford: aliments enriquits en vitamina D i salut òssia

/imgs/20090101/alimentacion2-1.jpg
“Cada 30 segons un europeu pateix una fractura com a resultat de l’osteoporosi”. Així es presenta el “Projecte Optiford: fortificació amb vitamina D”, un pla d’investigació que ha examinat les formes òptimes de fortificació dels aliments amb vitamina D. L’objectiu és garantir una proporció més gran d’aquesta vitamina en la població europea gràcies al paper preventiu contra l’osteoporosi, ja que afavoreix l’absorció i l’aprofitament del calci en els ossos.

Vitamina D i os

La deficiència de vitamina D, tan habitual en les persones grans, representa un problema important de salut pública. És un factor de risc de fractures de malucs, osteoporosi, osteomalàcia (debilitament dels ossos) i discapacitat física.

La vitamina D es pot obtenir per mitjà de l’exposició de la pell a la llum del sol i del consum de peix blau (tonyina, bonítol, sardines, anxoves, verat), formatges, mantega i aliments enriquits. En l’actualitat, són tants els aliments enriquits que la prioritat dels investigadors i de la indústria alimentària és conèixer a fons l’efecte de les dosis elevades de certs nutrients en l’organisme humà.

/imgs/20090101/alimentacion2-3.jpg
Segons la investigació, els estudis de població que han analitzat el paper de la vitamina D en la prevenció de fractures suggereixen que aquestes es poden prevenir amb la ingesta de 10 micrograms (µg) al dia de vitamina D en combinació amb 1.000 mil·ligrams de calci, o d’un suplement de 2500 µg de vitamina D tres vegades a l’any (equivalent a 20 µg/dia) si no s’hi afegeix calci. D’altra banda, la majoria d’estudis sobre ancians institucionalitzats que viuen en residències coincideixen a assenyalar que la major prevenció de fractures en aquest sector de la població s’aconsegueix amb una ingesta superior; uns 20 µg/dia de vitamina D combinada amb 1.200 mil·ligrams de calci.

L’ABC de la Nutrició: macronutrients

/imgs/20090101/alimentacion-abc.jpg
Els macronutrients són un grup de substàncies químiques que contenen els aliments. Es consideren macronutrients les proteïnes, els lípids, els hidrats de carboni i l’aigua, perquè l’organisme en necessita en més quantitat (grams) i també és més gran la seva presència en els aliments. L’oxidació biològica dels tres primers genera calories en l’organisme, energia que gestiona per acomplir les diverses funcions (obtenir energia, mantenir els teixits corporals, regular els processos metabòlics, etc.). S’entén que el valor energètic per a l’organisme d’1 gram de proteïnes i d’1 gram d’hidrats de carboni són 4 quilocalories, i de 9 quilocalories per gram de greix.

La dada: 200 mg

/imgs/20090101/alimentacion2-2.jpg
És el límit diari de consum de cafeïna recomanat a les dones embarassades per l’Agència d’Estàndards Alimentaris del Regne Unit (FSA). L’autoritat sanitària britànica ha rebaixat de 300 a 200 mg (equivalent a dues tasses de cafè) el límit màxim de consum diari de cafeïna durant la gestació. La raó atén els resultats d’un estudi portat a terme per les universitats angleses de Leicester i Leeds en 2.500 gestants. Segons les dades obtingudes, les dones embarassades que van consumir més de 200 mil·ligrams diaris de cafeïna van registrar una probabilitat més gran de donar a llum bebès de pes més baix.

Consultori
/imgs/20090101/alimentacion-consultorio.jpg
Dieta per a alleujar les molèsties de la ciàtica

/imgs/20090101/alimentacion2-4.jpg
La ciàtica és un trastorn neurològic en el qual es veu afectat el nervi ciàtic. El símptoma principal és el dolor provocat per la inflamació del nervi (neuritis) a causa d’una hèrnia de disc lumbar. La sensació de formigueig i l’endormiscament (parestèsia) localitzat a la cuixa i a la cama afectada antecedeixen el dolor intens, de vegades incapacitant, que provoca la ciàtica. Per tant, més que per deficiències d’aliments concrets, la ciàtica sí que pot ser deguda, i fins i tot agreujar-se’n les molèsties, per les deficiències de nutrients.

Es tracta de nutrients específics que alimenten els nervis i que poden alleujar el dolor. En concret, diverses vitamines del complex B: la B1, B6 i B12. Hi ha fàrmacs que concentren aquestes vitamines en dosis elevades i que, com que intervenen en processos metabòlics específics de l’organisme, estan indicades en diversos trastorns neurològics, com ara ciàtica, polineuritis, lumbàlgies o reumatismes musculars. No obstant això, per tractar-se de preparats farmacèutics s’hauran de prendre sempre en la dosi i amb la freqüència indicada pel facultatiu ja que, encara que no són molt comuns, poden provocar efectes secundaris o reaccions adverses.

De la mateixa manera, una dieta rica en aquests nutrients contribuiria a millorar la nutrició i a aconseguir una millor resposta del sistema nerviós. Els aliments amb un contingut més elevat en aquestes vitamines són:

  • Vitamina B1 o tiamina. Dins dels vegetals, abunda en cereals integrals i llegums. El llevat de la cervesa és un complement dietètic ric en aquest nutrient. D’altra banda, entre totes les carns, són especialment rics en tiamina el fetge i la carn de porc.
  • Vitamina B6 o piridoxina. Molt abundant en fetge, cereals, llegums, nous i plàtans.
  • Vitamina B12 o cobalamina. Només es troba en els teixits animals, en particular al fetge i, en menor proporció, en carns, peixos, ous i lactis.

Berenars infantils: pa de motlle amb xocolata untada o brioix farcit de xocolata?

/imgs/20090101/alimentacion2-5.jpg La diferència més notable entre el brioix de crema de xocolata i el sandvitx de pa de motlle està en el tipus d’olis vegetals afegits al producte, en la densitat de sucres i en la quantitat d’additius (emulgents, estabilitzants, aromes i antioxidants). En molts casos, és pitjor la qualitat nutricional en la brioixeria.

Tant el brioix com el pa de motlle poden portar afegits olis vegetals sense especificar-ne l’origen, que convindria conèixer. A més, alguns fabricants fan servir en l’elaboració dels brioixos olis vegetals parcialment hidrogenats, els de pitjor efecte en la salut de cor i artèries, i que caldria descartar de la dieta infantil. El brioix es converteix, per la seva composició, en un aliment ensucrat i gras i, per tant, molt calòric. Les calories en el sandvitx poden ser menors si es trien els pans de motlle més saludables (amb olis de llavors o d’oliva) i sense sucre, i si s’unta la quantitat justa de crema de cacau o xocolata. D’altra banda, l’elaboració casolana de crema de cacau i avellanes és senzilla i resulta més saludable perquè porta més avellanes que la industrial.

Si comparem el valor energètic i nutritiu entre les dues opcions veurem la diferència:

Brioix farcit de crema de xocolata (unitat d’uns 75 grams)

  • Valor energètic: 330 Kcal
  • Hidrats de carboni: 38,3 g (no indiquen els grams de sucre del total d’hidrats)
  • Matèria grassa: 23,5 g

Sandvitx farcit de crema de xocolata (2 pans de motlle + 25 grams de crema)

  • Valor energètic: 230 Kcal
  • Hidrats de carboni: 39,65 g (dels quals 13 g són sucres, sobretot de la crema)
  • Matèria grassa: 8,5 g

No obstant això, per a saber més sobre la composició nutricional dels aliments, el primer pas és llegir amb deteniment la llista d’ingredients.