Pladur: la cel·lulosa dels mil usos
El cost depèn de la seua composició. El pladur està format per dues capes de cel·lulosa que recobreixen una capa interna de guix (algeps), encara que, segons la finalitat, l’interior pot ser reforçat o complementat amb altres materials com la fibra de vidre. El resultat és una placa agradable al tacte, resistent i no inflamable, que permet acabats en pintura, paper, vernís i que, fins i tot, suporta l’entaulellat.
Pel que fa a la col·locació, el pladur s’instal·la sobre una estructura d’acer galvanitzat que serveix d’esquelet sobre el qual es claven les plaques, unides alhora amb un paper especial. Acabada aquesta operació, els caragols i les possibles imperfeccions es cobreixen amb una massilla especial fins a aconseguir un acabat uniforme. És una operació neta i seca, que no fa tanta pols com els treballs d’obra, però que requereix una bona dosi de paciència per a l’ajust correcte de les plaques.
Encara que l’estructura original del pladur està formada per guix i cel·lulosa, la placa interna admet diferents materials segons l’aplicació que li vulguem donar. D’aquesta manera, poden trobar-se plaques:
- Estàndard. Compostes per guix de color blanc i dues capes exteriors de cel·lulosa. És la placa base, a partir de la qual es fabrica la resta de la gamma. Preu per metre quadrat: entre 5 euros i 10 euros.
- Duresa reforçada. El seu disseny pretén resistir millor els cops i els impactes de cossos durs i aconseguir un bon aïllament acústic. S’utilitza en instal·lacions com hospitals o centres d’oci. Preu per metre quadrat: entre 25 euros i 30 euros.
- Resistent al foc. La capa interna està composta per guix i fibra de vidre, un material que actua com a malla i que augmenta la resistència a les flames. Preu per metre quadrat: entre 7 euros i 30 euros.
- Resistent a l’aigua. La qualitat del pladur per a repel·lir l’aigua es troba en les capes externes de cel·lulosa, que són tractades amb silicona per disminuir l’absorció d’humitat. Aquest tipus de placa és molt útil per als soterranis o els banys. Preu per metre quadrat: entre 20 euros i 30 euros.
- Aïllament tèrmic i acústic. El pladur se sol usar per a folrar murs i sostres. L’objectiu és millorar l’aïllament tèrmic i acústic o aconseguir més resistència a la humitat, el foc i els cops. Com a material ignífug, és un tallafocs eficaç que retarda l’efecte de les flames, per això la seua incorporació a pilars i columnes és molt útil. Quant a l’aïllament acústic, actua de barrera enfront del so gràcies a la seua elevada densitat i al gruix escàs.
- Elements decoratius. La instal·lació de plaques de pladur resulta molt útil per a ocultar canonades o altres estructures d’obra. S’hi pot pintar a sobre, empaperar o entaulellar, fins a aconseguir el disseny que més s’ajuste a cada necessitat. N”hi ha prou de tallar les plaques a mida i col·locar-les. La instal·lació és senzilla tant en les superfícies llises com en les corbes, per a falsos sostres, barandats o xemeneies.
- Usos industrials. En aquest camp el pladur s’utilitza, en major mesura, en portes i parets. El que es busca és la capacitat de reacció que té davant el foc gràcies a la instal·lació de plaques en forma de tauler. La lleugeresa del pladur n’afavoreix la manejabilitat i el muntatge en superfícies industrials, on es cuiden, més encara, les mesures de seguretat.
- Mobles. Com que es fabrica en mides diferents, el pladur es pot fer servir per a elaborar una gran varietat de mobles. Les llibreries, els capçals de llit, les tauletes de nit, les calaixeres i les còmodes són els més habituals gràcies a la seua resistència i a la capacitat per a suportar pes. També és possible trobar bancades de bany, portes, frontals i murals.
- Bricolatge. Per a les mans més hàbils, i per a les que no ho són tant, el pladur és una font inesgotable de recursos. La facilitat de tall i de muntatge i la versatilitat fan que siga un material idoni per a la fabricació de prestatgeries i altres treballs de bricolatge. A més, es pot dotar d’instal·lació elèctrica.
Abans de decidir-nos per un treball de pladur cal sospesar diversos aspectes i valorar la relació entre qualitat i preu. És cert que el pladur és un material resistent, durador i econòmic, però el resultat depèn del tipus de placa que utilitzem, de l’execució dels treballs i de l’ús que vulguem donar a l’obra. Hem de tenir en compte el que segueix:
- Les plaques de pladur es poden tallar fàcilment, i això permet obtenir plaques a mida i una gran adaptabilitat a qualsevol superfície.
- La seua lleugeresa fa que siga un material manejable, fàcil de transportar i de col·locar, fins i tot en estructures antigues.
- És un producte econòmic, a l’abast de gairebé totes les butxaques i que abarateix el cost final de les obres.
- La rapidesa d’instal·lació redueix la duració dels treballs, encara que requereix paciència perquè el resultat siga uniforme.
- La seua conductivitat tèrmica és menor que la d’altres materials, com el guix tradicional, per això aïlla de la calor per més temps.
- Absorbeix la humitat quan l’ambient està carregat i l’expulsa quan l’ambient és sec.
- Tot i la pols que pot alçar el guix, és un material net i d’obra seca, és a dir, per al muntatge n’hi ha prou amb uns caragols i un paper especial per a unir les làmines.
- És agradable al tacte, càlid i no inflamable. Permet ser tallat, caragolat, trepat, clavat, enganxat i decorat.
L’inconvenient principal és que té una resistència menor que altres materials com la fusta, encara que està comprovat que suporta bé el pes de llibres i altres objectes. Un bon truc és calcular la finalitat de l’obra o moble i, en funció d’això, determinar el tipus de placa que utilitzarem.