Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.
Analitzats 23 aeroports de tot el país : Aeroports: Preus dels serveis, pels núvols, i connexions amb les ciutats, per terra
En més de la meitat dels aeròdroms els horaris dels transports no coincideixen amb el primer avió i l'últim. Destaquen la netedat i la seguretat, les dues notables, d'aquestes instal·lacions
Aquest increment requereix unes infraestructures més grans i millors, evolució que no sempre té lloc. Tot i el bon estat general dels aeroports espanyols principals, la connexió per carretera i el desplegament del transport públic amb la capital més pròxima és millorable i, en alguns casos, deficient sense pal·liatius. En més de la meitat (el 56% dels casos), els horaris dels autobusos no coincideixen amb el primer avió i l’últim. En el dèbit també s’inclou l’absència d’una oferta d’oci gratuïta i la manca dels serveis oferts en unes instal·lacions en què les llargues esperes són moneda corrent. En l’altre costat de la balança, les mesures de prevenció d’emergències i de seguretat, a més de la netedat i la conservació dels aeroports, són notables. Així ho han constatat els tècnics de CONSUMER EROSKI, que van visitar durant el mes de febrer 23 aeroports: la Corunya (Alvedro), Alacant (l’Altet), Astúries (Oviedo), Barcelona (el Prat), Bilbao (Loiu), Girona (Costa Brava), Gran Canària, Granada (Federico G. Lorca), Xerès, Madrid (Barajas), Màlaga, Múrcia, Palma de Mallorca, Pamplona (Noain), Sant Sebastià (Hondarribia), Santander, Santiago de Compostel·la (Lavacolla), Sevilla (San Pablo), Tenerife Sur (Reina Sofia), València (Manises), Valladolid (Villanubla), Vitòria (Foronda) i Saragossa. L’estudi va començar des de les capitals més pròximes als aeròdroms, en les quals es va agafar un taxi per comprovar quant costa la carrera des de la ciutat propera més representativa fins a l’aeròdrom. Una vegada als aeroports, es van comprovar desenes d’aspectes classificats en sis blocs: la comunicació amb la ciutat, l’estat de netedat i de manteniment dels aeroports, l’oferta de serveis, les mesures preventives de seguretat, les possibilitats d’oci gratuït i el grau d’adequació per a les persones amb discapacitat.
El desplaçament més assequible es va fer a la Corunya (40 cèntims d’euro per cada minut de trajecte). El més car va ser el trajecte entre l’aeroport de Las Palmas de Gran Canària i el centre de la ciutat (prop de dos euros per minut).
Si l’usuari prefereix utilitzar el vehicle particular, en tres de cada deu dels desplaçaments efectuats la indicació de l’itinerari des del centre de la ciutat fins a l’aeroport no era adequada (Vitòria, València, Sevilla, Valladolid i Saragossa), ja que no es van observar indicacions de direcció fins a arribar als afores de la ciutat. A Múrcia, la senyalització era gairebé inexistent.
Tampoc millora el panorama en el transport públic, que no brilla precisament per la diversitat d’opcions: en la majoria de casos, l’autobús és l’única possibilitat. Així i tot, destaca la bona comunicació de Barajas (a Madrid) per autobús i metro, així com la del Prat (a Barcelona) i Màlaga, mitjançant autobús i tren. Per contra, l’aeroport de Noain (Pamplona) ni tan sols disposa de línies d’autobús que unisquen la capital amb l’aeròdrom. A més, en el 56% dels aeroports els horaris dels autobusos no concorden amb el primer avió i l’últim.
Paginació dins d’aquest contingut
- No hi ha cap pàgina anterior
- Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 5]
- Ves a la pàgina següent L'esforç per mantenir l'usuari ben informat »