Una cursa de fons a ritme de talonari

Una cursa de fons a ritme de talonari

/imgs/20070401/img.informe.01.jpg Per l’església o pel jutjat, festa íntima o multitudinària, a la ciutat o al camp, austera o a tot drap. Amb independència de la forma, una cosa és clara: quan parlem d’una boda cal tenir una calculadora a mà.Per arribar al “Sí, vull” són necessaris llargs mesos en què conceptes com “estalvi”, “mesura” i “racionalitat” desapareixen del vocabulari. Comencen els preparatius i amb aquests els pressupostos i els esforços per a aconseguir que tot siga perfecte, fins i tot més enllà de les possibilitats de la parella, ja que en aquestes combats no es mira gens ni mica la butxaca, tal com es desprèn de l’enquesta “Tendències sobre el matrimoni”, realitzada per Meetic , el portal de recerca de parella i amistats a través d’Internet més utilitzat a Espanya i Europa. Segons aquest estudi, el 30% dels enquestats a Espanya, un de cada tres, va declarar que demanaria un préstec a una entitat bancària per assumir els costos del seu casament, encara que la majoria, un 52%, tenen la família com la principal font de finançament per a l’abonament de les despeses del seu enllaç.Les bodes s’han convertit en un magnífic filó per a tots els negocis relacionats amb aquestes celebracions (restaurants, floristeries, botigues especialitzades en venda de vestits de cerimònia, lloguer de cotxes i fins i tot algunes parròquies). Al 2005 es van celebrar a Espanya 209.125 casaments, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). D’aquests, el 63% van ser religiosos i el 37 % civils.

/imgs/20070401/img.informe.02.jpg El cost final de l’enllaç té molt a veure amb el nombre de convidats i amb la categoria del restaurant i del menú escollit. Donar una xifra és complicat, però, d’una forma aproximada, en l’actualitat les despeses d’una boda oscil·len entre els 10.000 euros i els 43.000. Això són les quantitats previstes, però cal tenir en compte que quan una parella es disposa a iniciar els tràmits per celebrar el seu casament es topa amb algunes sorpreses, imposicions i imprevistos que incrementaran les despeses.

Pressupostos per a totes les butxaques

/imgs/20070401/img.informe.03.jpg Les convencions i els usos socials fan que tota boda s’acompanye d’una sèrie d'”ornaments” tan aleatoris com populars: roba especial, un bon àpat per als convidats, flors, cotxe de luxe, obsequis, música, nit de noces i viatge de nuvis.

Ja siga una boda religiosa o civil, la núvia és l'”estrella” del dia. Anar de blanc i radiant, com diu la cançó, té el seu preu: des de 800 euros fins a 6.000, o més. A això cal sumar els complements (roba interior, sabates, ram), sense oblidar el pentinat i el maquillatge, entre 330 euros i 1.950 euros més.

El nuvi adquireix cada vegada més protagonisme i encara que la seua indumentària és prou més barata, les distàncies s’acurten a passes de gegant. Ells tenen l’opció de llogar un vestit o jaqué, per la qual cosa es pot sortir mitjanament airós de l’envit amb uns 400 euros (entre 90 en cas d’arrendament i 360 si es decideix per la compra). Però la cosa no es queda ací. La llista d’afegits és gran i ací sí que és normal optar per la compra. Ens referim a la camisa, el jupetí, la corbata, el mocador per a la solapa, el calçat… Altres “detalls” com les aliances, les invitacions, les flors per a guarnir l’església i els vehicles, el reportatge fotogràfic i de vídeo, la música, l’animació i els records representen entre 1.940 euros i 9.200.

/imgs/20070401/img.informe.04.jpg Amb tot i això, la partida més important del pressupost se l’emporta el banquet. Poques parelles escatimen en aquest apartat, ja que mentre que altres detalls poden passar inadvertits als convidats, si aquests s’emporten una mala impressió de l’àpat, la boda es pot considerar un fracàs. Un dinar o sopar econòmic amb aperitiu suposa uns 60 euros per comensal, mentre que un casament amb més pressupost i barra lliure de begudes costaria una mitjana de 125 euros per convidat. I després de la voràgine del dia “D”, la destinació preferida pels nuvis espanyols és un hotel de luxe amb tot inclòs en una platja del Carib. El preu varia segons la temporada, però vuit dies en una destinació d’aquestes característiques pot suposar a la parella entre 3.000 i 6.000 euros, capritxos a banda.

Reportatge de boda. No sempre escullen els nuvis

/imgs/20070401/img.informe.05.jpg Col·lectius de professionals de la fotografia i parelles de nuvis porten temps denunciant un fet: les condicions a la lliure elecció dels ciutadans sobre qui farà el reportatge gràfic de la cerimònia. Alguns rectors i restaurants imposen els seus fotògrafs en exclusiva, fins al punt d’impedir la celebració de banquets i fins i tot de cerimònies si no s’accepten unes condicions prèvies. Aquesta pràctica és cada dia més habitual i, a més de limitar la capacitat de decisió dels nuvis, genera beneficis econòmics importants a les esglésies, determinades empreses fotogràfiques i restauradors.

Davant aquests abusos que denuncien consumidors i la majoria de fotògrafs que no es beneficien d’aquestes exclusives, els tribunals han establit que és il·lícit impedir l’entrada en qualsevol d’aquests llocs a un professional escollit pels qui celebren i paguen la reunió. Així les coses, el rector no pot oposar-se a celebrar la cerimònia perquè els nuvis s’hagen negat a contractar els serveis fotogràfics oferts per l’empresa que compta amb el seu beneplàcit, ni tampoc s’hi poden oposar els fotògrafs habituals de la parròquia en qüestió. Els restaurants tampoc poden oposar-se a celebrar el convit per aquesta mateixa raó.

De fet, hi ha sentències que estableixen que és il·lícita l’obstrucció a l’entrada d’un professional triat pels qui celebren i paguen la reunió. Les clàusules de contractació dels serveis d’imatge, que fixen alguns restaurants, són abusives per prestar un servei accessori que no s’ha sol·licitat i no respectar la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris, per imposar serveis que no s’han sol·licitat, ni la bilateralitat d’un contracte que exigeix el Codi Civil, i per això es declaren nul·les.

Música amb 600 euros de cànon

/imgs/20070401/img.informe.06.jpg “Paquito el Chocolatero” no falta en cap casament que es pree. Amenitzar l’àpat a ritme de música obliga a fer un desembossament mínim, orquestra o discjòquei a banda, de 600 euros, que és el cànon mitjà que han d’abonar els restaurants a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) pels drets dels temes musicals. El titular del jutjat mercantil número u d’Alacant ha autoritzat recentment la SGAE a cobrar per la música dels banquets de boda.

El magistrat considera que les bodes no representen un acte estrictament privat. Així, la SGAE aconsegueix la base per a exigir un cànon als restaurants per la música dels convits.No ocorre el mateix si els temes escollits són obres d’autors clàssics, com ara Beethoven, Chopin, Bach o Vivaldi. Aquestes obres, per tractar-se d’autors que porten morts més de 70 anys, quedarien fora de l’obligació de pagar el cànon musical, ja que es consideren produccions de domini públic, segons recull l’article 26 de la vigent Llei de Propietat Intel·lectual. Encara que en un principi la quota no l’abonen els nuvis, sinó el restaurant, repercuteix en la factura final que hauran de pagar els novençans.

... Sense tirar la casa per la finestra

• Compartim els ornaments florals de l’església amb altres parelles que es casen el mateix dia.
• Lloguem el vestit de nuvi o de núvia. Ningú se n’adonarà.
• Demanem prestat el cotxe de nuvis. Sempre hi ha algun familiar que té un bon cotxe i segur que aquell dia està disposat a fer de xofer.
• Casem-nos a la primavera o a l’estiu. Fiscalment en sortirem beneficiats.
• Optem per la llista de noces. Evitarem que es repetisquen regals. En alguns centres ofereixen la possibilitat de canviar un percentatge dels regals per diners.

* 100 convidats